Política

opinió

Figueres: escarni i candidats

Una quinzena de veïns van protagonitzar un escarni a l’alcaldessa Lladó quan anava a sopar

A Figueres es vol recuperar el temps perdut en quatre dies. Les protestes per l’antena de telefonia de l’Olivar Gran i la dels agents de la Guàrdia Urbana van omplir de contingut –abans-d’ahir– l’ordre del dia d’un ple municipal ordinari, irrellevant i de tràmit. Les ganes d’agradar dels protagonistes –en algun cas d’agradar-se– hi van posar la resta. Aquesta reunió va ratificar-se com la del tret de sortida de la precampanya electoral. De sons de tambors, ja feia mesos que n’hi havia. L’espectacle d’abans-d’ahir, però, va produir un so inequívoc. Els xiulets, els crits i els discursos dels dos grups de veïns presents hi van posar la música.

Aquest soroll i la gresca van tenir un epíleg en acabar el ple, quan una quinzena de veïns –dels que protestaven per l’antena de l’Olivar Gran– van seguir l’alcaldessa, Agnès Lladó, fins a un restaurant del carrer Tints on volia anar a sopar. Allà, els seus acompanyants i tots els clients de l’establiment van aguantar el reguitzell de crits, retrets i insults que van completar un escarni de manual. Van escridassar Lladó, des de l’ajuntament fins a l’establiment. Li van dir “mentidera”, “estafadora”, “matanens”. Ja dins del restaurant va intensificar-se l’escridassada. Va intervenir el propietari del restaurant i va acabar apareixent el sotsinspector de la Guàrdia Urbana. Lamentable.

Una estona abans, en el ple, l’escalada de tensió dialèctica havia tingut diversos moments. Hi va contribuir força l’actitud del portaveu de Cs, Héctor Amelló, que va elevar el to, injectant als seus raonaments indignació, populisme i sobreactuació; això sí, sense entrar gaire en terrenys relliscosos, com les temàtiques que exposaven els indignats ciutadans sorollosos presents al ple. Amelló va preferir una temàtica que no falla mai a un any de les eleccions: el barri de Sant Joan i l’ordre públic.

Amb els numerets d’ahir, i no em refereixo a les protestes, sembla que hi hagi qui vulgui recuperar l’ambient irrespirable de les setmanes posteriors a la presa de possessió.

El portaveu de Cs va preguntar pels “serenos” anunciats pel govern. Era l’ham. La contrarèplica a la resposta del regidor Casellas –excepcionalment en ell amb castellà potser buscant erràticament la complicitat de l’interlocutor– va servir com a detonador de la gresca. Rere l’interès d’Amelló per la seguretat, va fer una anàlisi tremendista de les mesures plantejades pel govern i va deixar anar un “no ens prengui a nosaltres pel pito del sereno i deixin de fer invents que no funcionen”.

Tip de ser l’ase dels cops d’Amelló, ple rere ple, Casellas es va destapar –ara en català– amb un “tindrem serenos durant un any però vostè l’any que ve no hi serà, aquí, a menys que no vingui vestit de verd”. Ja hi vam ser. I va continuar: “Els seus mètodes són els de l’extrema dreta.” “Vostè què ha fet per la ciutat? Ha votat no al pressupost i no a contractar guàrdies. Avui vostè menteix.” Va continuar dient: “Guardi’s les falsedats. Opini, digui, faci però no menteixi.” I va acabar afirmant: “Aquesta manera de fer política els envia on es mereixen: fora d’aquesta sala.” I va quedar descansat dient: “Vostè ens està tractant a tots d’imbècils.”

L’esbatussada estava en marxa. Amelló hi va contribuir amb un “Sap qui parla de posar ordre a Europa? L’extrema dreta europea.” I va continuar etzibant: “S’assembla molt vostè a l’extrema dreta i als populismes europeus. És com ells.” Va retornar-li l’acusació de mentir i va reblar el clau assegurant: “A mi no m’han fet fora per robar. I molts dirigents del seu partit roben constantment.”

L’escenari és ja preelectoral. A deu mesos de les eleccions gairebé tots els partits han designat els seus caps de llista; la CUP (Xavier Colomer), ERC (Agnès Lladó), Cs (Héctor Amelló), Figueres Futur (Carles Arbolí). Falten Canviem i també el PSC, que nomenarà previsiblement Pere Casellas aquest mateix dissabte. Junts pot tenir un camí un pèl més enrevessat cap a la decisió final. Immersos en una reestructuració nacional, després del congrés d’Argelers falta el congrés de La Farga, a l’Hospitalet, previst per al 16 i 17 de juliol. Abans és difícil que es prengui cap decisió.

De moviments, però, n’hi ha molts. Masquef ara mateix no és l’únic que s’ha postulat. També ho ha fet Josep Puigbert, director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà (2014-2022) i excap de gabinet de Santi Vila, que hi vol aspirar. Tots busquen aliats. El suport de Turull (i Puigdemont) serà fonamental. Masquef va marxar al PDeCAT i es va presentar en la llista al Parlament que encapçalava Jaume Dulsat, ara alcalde de Lloret i ja defenestrat de Junts. Asseguren tots que tenen suports. La batalla interna es prepara. Com més s’allargui, més perjudicat en sortirà el nou cap de llista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

POLÍTICA

Jaume Veray serà el candidat del PP per Girona

GIRONA
sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ exigeix a Israel que deixi d'impedir l'accés d'ajuda humanitària

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs