Un jutjat de Barcelona admet la querella contra NSO per espiar Van den Eynde amb Pegasus
Instrucció 24 creu que l’espionatge a l’advocat està relacionat amb el de líders d’ERC i el Catalangate
El jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona ha admès a tràmit la querella de l’advocat Andreu Van den Eynde contra NSO pel cas del Catalangate, segons ha informat ERC. És la primera querella que s’admet contra l’empresa israeliana a Catalunya. La jutgessa ha acordat admetre a tràmit la querella contra el grup NSO per la “creació i posada a disposició de tercers del programa Pegasus”, així com per totes aquelles “accions i omissions” de l’empresa que podrien ser susceptibles de “contribuir voluntàriament i conscient a la verificació de la infecció, accés i extracció d’informació” dels dispositius de Van den Eynde.
La magistrada també ha acordat iniciar la pràctica de diligències prèvies. És per això que l’advocat, que va presentar la seva querella el 17 de maig, ha estat citat a declarar el proper 18 de juliol. “Per primera vegada, un jutjat pren una decisió dirigida a investigar els fets d’una forma eficaç”, celebra Van den Eynde: “És la primera decisió que podem prendre com de tutela judicial efectiva per les víctimes dels fets”.
L’advocat considera que “la resolució admet que, dins les hipòtesis de la investigació, s’ha d’aclarir quin és el paper que fa NSO que, tot i ser l’únic desenvolupador i comercialitzador de Pegasus, encara es manté a l’ombra i funciona de forma opaca”. Una conducta opaca, diu Van den Eynde, “per la manca d’iniciatives investigadores per part dels òrgans judicials catalans, fins ara”.
El jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona, fins ara coneixedor de la causa del president del Consell Nacional d’ERC, Josep Maria Jové, i de l’eurodiputada republicana Diana Riba, ha remès la causa al jutjat número 32. Ho ha fet a petició dels republicans, així com de la fiscalia, d’acumular les causes a les del conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i el diputat i president del grup municipal a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall.
La jutgessa argumenta que es compleixen els requisits de connexitat entre totes les causes: especifica que el fet objecte de delicte “és el mateix” i que “les víctimes estan vinculades entre elles per afinitat ideològica i per pertànyer al mateix grup polític”. A més, la jutgessa també insinua que, si bé es desconeixen els autors de la causa, “tot apunta que siguin les mateixes persones”. Argument que, contràriament, ha esgrimit el jutjat 32 per no acumular les causes en el cas de les querelles presentades per Òmnium i la CUP.
Van den Eynde defensa que, amb aquest posicionament, “el jutjat recolza la tesi defensada per l’informe de Citizen Lab, que proposa la hipòtesi d’una operació d’espionatge massiu de clara orientació política i que els indicis relacionen amb l’actuació d’agències governamentals espanyoles”. En qualsevol cas, diu l’advocat, és “la investigació penal la que haurà d’aclarir els fets i les responsabilitats”, però resultava “xocant”, valora Van den Eynde, “que els diferents jutjats catalans i la fiscalia, fins ara, obviessin les clares connexions entre els diferents casos d’espionatge dirigits al moviment independentista català”, conclou.
