Política

Myanmar

El partit de Suu Kyi, “devastat” per l’execució de 4 activistes a l’antiga Birmània

Els executats, acusats de càrrecs de terrorisme, inclouen a l’antic parlamentari de la Lliga Nacional per a la Democràcia Phyo Zeyar Thaw i l’activista Ko Jimmy

La Lliga Nacional per a la Democràcia (LND), la formació política de la deposada líder birmana Aung San Suu Kyi, s’ha declarat aquest dilluns “devastada” per l’execució de quatre activistes prodemocràcia al país, inclòs un antic parlamentari de la formació, el primer ajusticiament en dècades dut a terme a Myanmar, l’antiga Birmània.

“La Lliga Nacional per a la Democràcia està devastada”, ha indicat el partit en un comunicat, mentre que Suu Kyi, privada de llibertat des del cop d’estat militar de l’1 de febrer de 2021 i condemnada a 11 anys de presó, ha dit que lamentava les execucions, segons el servei birmà de la BBC.

Segons l’LND, els quatre activistes “van ser despietadament assassinats per “la banda de milícies del terror”, en referència a la junta militar en el poder, a la qual ha acusat d’haver comès “un altre crim intolerable” i d’ignorar les peticions de la comunitat internacional i d’“aquells que busquen justícia”.

En una breu nota publicada per l’Agència Nacional de Myanmar, controlada pel règim castrense, les autoritats militars han confirmat durant el matí d’aquest dilluns que “el càstig ha estat realitzat” mitjançant el mètode del penjament, sense precisar quan.

Els executats inclouen a l’antic parlamentari de la Lliga Nacional per a la Democràcia Phyo Zeyar Thaw i l’activista Ko Jimmy, condemnats al gener per càrrecs de terrorisme arran de les seves activitats contra la junta.

Els altres dos reus són Hla Myo Aung i Aung Thura Zaw, acusats d’haver matat a una dona per ser suposadament confident dels militars.

La junta militar els acusa de “preparar i conspirar per a cometre actes terroristes brutals i inhumans com a assassinats”, conforme a la nota publicada pel mitjà oficialista.

El règim castrense, que va prendre el control del país l’1 de febrer de 2021 mitjançant un cop d’estat, va anunciar a principis de juny que reprendria l’aplicació de la pena capital.

L’últim ajusticiament a Birmània va tenir lloc en 1988, sota l’extinta junta militar que va governar el país entre 1962 i 2011, segons Amnistia Internacional.

Des del cop militar de l’1 de febrer de 2021, 113 persones han rebut sentències de mort a l’antiga Birmània, un país que no ha revocat la pena capital, però on els condemnats veien les seves condemnes permutades per penes de presó després dels tradicionals indults que les autoritats atorguen en dates assenyalades.

El cop d’estat va provocar una profunda crisi política, social i econòmica, i va obrir una espiral de violència amb noves milícies civils que han exacerbat la guerra de guerrilles que viu el país des de fa dècades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

haití

Dimiteix el primer ministre i es constitueix el Consell de Transició

barcelona

ERC diu que és l’única que treballa per la llibertat de Catalunya i la millora de la gent

girona

Vergés: “Amb el lideratge de Puigdemont recuperarem el bon govern”

girona
estats units

Més universitaris detinguts en protestes propalestines, ara a Los Angeles

barcelona
POLíTICA

L’extrema dreta rebenta un debat electoral a Barcelona

barcelona
guerra a gaza

El Gabinet de Guerra israelià es reuneix a Tel-Aviv per a tractar la invasió de Rafah

barcelona
guerra a europa

Biden va enviar a Ucraïna en secret míssils ATACMS, revela la Casa Blanca

barcelona
unió europea

L’Eurocambra tanca una legislatura marcada per la covid i Ucraïna

barcelona
ADMINISTRACIONS

Pineda aprova millorar la participació ciutadana als plens

PINEDA DE MAR