Política

El govern envia al COE el nou projecte en solitari dels Jocs

Reubica a la Val d’Aran les disciplines de neu que anaven a Aragó, i a l’àrea metropolitana les de gel, inclòs el cúrling a Gavà

No convocarà la consulta fins que el comitè estatal defineixi què fa ara

Donat per impossible un acord amb Aragó, Catalunya ja torna a tenir un projecte propi –amb les excepcions conegudes dels esports de lliscament i els salts– per aspirar a organitzar uns Jocs Olímpics d’hivern, sigui el 2030 o el 2034. El govern va enviar ahir, just després que l’avalés la taula territorial –formada pels representants dels municipis, comarques i diputacions afectades, a més ahir dels presidents de les federacions catalana i estatal d’esports d’hivern–, la nova proposta que ha adaptat com a candidatura en solitari al Comitè Olímpic Espanyol (COE), que és l’únic que té potestat per presentar-la a un COI que ja va avalar al seu dia les instal·lacions catalanes. “Volem demostrar que estem preparats, hem parlat amb molts agents i molts actors, i podem anar sols”, exposava la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que destacava el suport gairebé unànime de les autoritats del Pirineu.

El govern, això sí, no es planteja encara rescatar la consulta a les comarques implicades –que havia de fer el 24 de juliol i que va haver d’aturar quan va descarrilar la candidatura conjunta amb Aragó– fins que el mateix COE, que té ara la pilota a la seva teulada, es pronunciï sobre què farà, ja que es va donar un temps de reflexió i es va obrir a rebre diverses propostes, com la que també han anunciat els aragonesos, abans de reprendre el procés. El COE ja pensa en el 2034, però el govern no perd l’esperança que pugui aspirar encara als del 2030 perquè “no es pot perdre l’oportunitat”. “Hem volgut mostrar que tenim una proposta sòlida, robusta i preparada, i a partir d’aquí els terminis no els controla Catalunya sinó els comitès olímpics”, insistia Vilagrà, que admetia, això sí: “Ara s’estan valorant les del 2030, i nosaltres no som a la graella de sortida.”

El nou document tècnic parteix dels informes que ja s’havien elaborat en l’anterior legislatura, i bàsicament reubica al Pirineu català i al voltant de Barcelona les proves que s’havien previst a Aragó. L’esquí de fons i el biatló, així, estan previstos ara a Baqueira-Beret, per sota dels 1.800 metres d’altura tal com marca el COI, amb la qual cosa es descarta l’altra opció que també s’havia plantejat, d’habilitar un circuit a La Molina. La mateixa estació aranesa recupera les proves d’esquí acrobàtic que en l’última proposta se cedien a Aragó, mentre que una de les modalitats de snowboard, l’eslàlom gegant, passa ara de la Val d’Aran a una nova estació del Pallars Sobirà, Espot. La Molina i Masella mantenen les proves d’esquí alpí, i Boí Taüll les d’esquí de muntanya.

Pel que fa als esports de gel, la majoria dels quals es preveien a Saragossa, es concentren ara a l’àrea metropolitana. El patinatge artístic i el de velocitat en pista curta es farien al Palau Sant Jordi, mentre que el pavelló Olímpic de Badalona i el nou Palau Blaugrana es repartirien l’hoquei sobre gel. El patinatge de velocitat en pista llarga es condicionaria en unes instal·lacions provisionals en un dels pavellons de la Fira a Montjuïc, mentre que el cúrling es faria en un nou centre d’alt rendiment d’esports de gel projectat a Gavà, i que els responsables asseguraven ahir que està previst tirar endavant independentment de si hi ha Jocs o no.

Catalunya no disposa d’infraestructures ni tradició per als salts i els esports de lliscament, que ja en l’anterior projecte es duien a altres estats. La proposta continua sent que es facin en estacions alpines i/o les de Sarajevo, on es van disputar els Jocs del 1984, si bé l’última paraula, arribat el cas, serà del COE i els acords que tingui amb altres estats.

Allotjament i infraestructures, igual

El govern calcula que amb els allotjaments que ja hi ha ara al voltant de les seus previstes n’hi ha prou per absorbir els 2.940 atletes i el seu entorn que participarien en els Jocs, en un estudi que inclou l’estructura hotelera d’Andorra, si bé Vilagrà deixava clar que “no es preveu“ que s’hi organitzi cap competició. El projecte manté les millores en infraestructures de transport i mobilitat que ja es preveien en l’anterior, com ara el desdoblament de l’R3 de Rodalies fins a Vic o la millora de l’N-230 i l’N-260, carreteres de l’Estat. El govern va mantenir el compromís, tant si hi ha Jocs com si no, de millorar la C-16, la C-28 i el port de Comiols, i va reiterar l’aposta pel pla estratègic per al desenvolupament del Pirineu, sense el qual “no tindrien sentit els Jocs”, deia Vilagrà, que també va prendre nota de la petició d’impulsar-hi programes d’alt rendiment d’esports d’hivern.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Reguant defensa no haver respost Vox al judici de l’1-O per no “legitimar-los”

Madrid
política

L’alcaldable de Junts a Girona, Assumpció Puig, plega

girona

La CUP presentarà al proper ple una moció per reclamar una qüestió de confiança a Aragonès

barcelona
POLÍTICA€

Detinguda la filla d’un expresident iranià per “incitar” les protestes per la mort d’Amini

teheran

Rovira: “Hem esgotat totes les vies; l’única que queda pendent és l’acord de claredat”

barcelona

Aragonès suspèn la seva agenda pública després que Junts li hagi demanat una qüestió de confiança

barcelona

El Suprem jutja Reguant per no respondre Vox al judici de l’1-O

madrid

Esquerda irreparable?

barcelona
FÈLIX LARROSA PIQUÉ
CAP DE L’OPOSICIÓ A LLEIDA (PSC)

“A Lleida no hi ha lideratge i això ha posat la ciutat en una situació molt feble”

Lleida