Política

L’espai de Yolanda Díaz pretén fer forat entre el votant d’ERC

La vicepresidenta compta amb Colau d’aliada i amb Vendrell i Domènech d’assessors per disputar el vot progressista als republicans

Veu afany d’afeblir-la en el no d’ERC a la reforma laboral

Sumar vol millorar els 7 escons dels comuns

La líder de Sumar anhela la foto del 2015: superar ERC en 328.000 vots

Sumar s’escriu igual en castellà i en català. Que signifiqui el mateix en les dues llengües, però, és el que persegueix Yolanda Díaz, la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, que és una figura fixa en els baròmetres del CIS com la política més ben valorada, amb una nota de 4,9 en un context en què tots els líders suspenen. Quan la calma d’un 2022 ja sense urnes deixi pas al cicle electoral del 2023 amb les municipals i autonòmiques del maig –excepte a Catalunya– i les estatals del desembre, l’espai de Díaz –batejat amb el nom de Sumar i ara en procés d’escolta– aspira a fer forat a Catalunya entre el votant d’ERC amb l’ajuda d’Ada Colau com a aliada i un equip amb assessors catalans que complementen el seu nucli dur gallec de confiança.

El primer termòmetre en territori català de l’èxit de l’aposta de Díaz –que és militant del PCE i que se la juga desprenent-se de la sigla d’Unides Podem en favor de l’espai Sumar com a còpia esquerrana del moviment En Marxa de Macron– vindrà donat per l’èxit o el fracàs d’Ada Colau en les municipals de Barcelona. Díaz té una gran sintonia amb Colau, sobre la qual graviten les potencialitats d’un eventual salt polític a Madrid per fer política al Congrés en funció de les necessitats de la líder de l’espai a l’esquerra del PSOE.

D’ICV al nucli de la ‘vice’

A més de Colau com a gran actiu sobre el terreny, Díaz compta com a xerpa en el front català amb el seu cap de gabinet, Josep Vendrell, que abans de ser diputat d’En Comú Podem ja era un veterà d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) amb càrrecs de partit entre el 1996 i el 2003 i també amb experiència de govern. Vendrell va ser cap de gabinet de Joan Saura com a conseller d’Interior de la Generalitat entre el 2003 i el 2006, i va ser secretari de Relacions Institucionals i Participació a Interior entre el 2006 i el 2010. Al guiatge del dia a dia de Díaz que exerceix Vendrell, s’hi afegeix un nou actiu més en la distància, Xavier Domènech, amb qui va coincidir al Congrés des que ella liderava En Marea i ell encapçalava En Comú Podem en el marc de les confluències sota Pablo Iglesias. Díaz no ha ocultat mai la sintonia amb Domènech i fins i tot tenint responsabilitats de govern l’abril del 2021 va assistir a la presentació de l’últim llibre de l’historiador català, Un haz de naciones: el Estado y la plurinacionalidad en España. “Haz de naciones és un apassionant i documentat recorregut històric per la plurinacionalitat a Espanya i el seu encaix a l’Estat. Ha estat un plaer retrobar-me avui amb el meu amic Xavier Domènech i acompanyar-lo en la presentació d’aquest llibre, fet de rigor i idees suggeridores”, va lloar Díaz sobre l’autor, al qual ha acabat reclutant com a assessor entre bastidors amb la mirada posada en el 2023.

Obviar el referèndum

Tot i l’accent català en un equip colonitzat per gallecs i en el qual destaquen Estela Pazos, Manuel Lago i el secretari d’estat Joaquín Pérez Rey, Díaz s’ha distanciat del discurs sobiranista de Pablo Iglesias i ha aparcat les al·lusions al referèndum com a solució última al conflicte de Catalunya amb l’Estat. “No és el moment” o “no és el tema de centralitat ara” és el que acostuma a sentenciar tant quan se li pregunta per la consulta sobre la independència de Catalunya com sobre el model d’estat entre monarquia o república.

Ferides obertes amb ERC

Si algú intuïa el potencial electoral de Yolanda Díaz des de molt abans que fos la Yolanda Díaz d’ara són diputats d’ERC al Congrés com ara Joan Capdevila i Jordi Salvador, que coincidien amb l’aleshores diputada rasa en comissions des de l’onzena legislatura, la que arrenca després de les eleccions estatals del 20 de desembre del 2015 i que viurà una repetició electoral el 26 de juny del 2016 que acabarà amb Mariano Rajoy reelegit president amb l’abstenció del PSOE. Sis anys d’observació in situ han servit per respectar –i fins i tot témer, diuen en privat– el poder seductor que Díaz pot tenir entre l’electorat progressista republicà menys independentista. Com confirma l’equip de Díaz, la vicepresidenta i ministra de Treball sempre ha cregut –i continua creient– que el vot en contra d’ERC a la reforma laboral –“una estafa”, va dir Gabriel Rufián el dia de la votació al febrer al Congrés– obeïa a l’afany dels republicans per afeblir-la electoralment. Si bé el diputat republicà Jordi Salvador va lluitar fins a l’últim moment per aconseguir que la derogació de la reforma laboral imposada per Mariano Rajoy el 2012 fos total i que això impliqués rebobinar l’abaratiment de l’acomiadament i retornar als 45 dies per any treballat, Díaz va prioritzar l’entesa amb els sindicats i la patronal CEOE. La reforma laboral, aprovada per una carambola de xamba per un sol vot gràcies a l’error del diputat del PP Alberto Casero, és una ferida entre Díaz i ERC que no cicatritza i que serà l’eix del torcebraç electoral del 2023.

Refer la il·lusió del 2015

En una cita amb les urnes prèvia al procés com la del 2015, la marca equivalent a l’espai que ara liderarà Díaz va guanyar les estatals en territori català amb 12 diputats del total de 47 que Catalunya enviava al Congrés i al davant d’ERC (9), del PSC (8) i de Democràcia i Llibertat (8), la marca convergent. El mirall en el qual Díaz es mira pensant en el 2023 és precisament el 2015, quan En Comú va aprofitar l’entusiasme pel 15-M, va obtenir 928.000 vots i va superar en 328.000 la llista d’ERC (599.300 vots). La repetició electoral del 2016, de fet, no va alterar la distribució d’escons entre la primacia de l’espai sobiranista a l’esquerra del PSOE per sobre de les llistes independentistes. Repetir a Catalunya l’últim resultat en unes estatals, en canvi, seria un fracàs per a Díaz tenint en compte el cabal d’il·lusió que ella vol despertar enterrant velles sigles en favor de Sumar: en les estatals del 2019, En Comú Podem va quedar en quart lloc, amb només 7 escons, en contraposició amb el triomf d’ERC (13) i per sota del PSC (12) i Junts (8), amb l’agreujant que Catalunya ja enviava al Congrés 48 escons i no 47 per l’ajustament de població. Refer la il·lusió del 2015 és la fita catalana de Díaz si vol alimentar un bon resultat estatal i estar en condicions de revalidar la coalició amb Pedro Sánchez.

LES XIFRES

928.000
vots
va obtenir En Comú en les eleccions estatals del 2015 prèvies al procés, 328.000 vots per sobre d’ERC.
549.200
vots
i 7 escons (dels 48 que Catalunya envia al Congrés de 350) rebia En Comú el 2019, per sota d’ERC (13) i Junts (8).

Una dona fixa en la taula de diàleg

La política sovint regala girs irònics, i la ironia amb el rol d’Unides Podem en la taula de diàleg és que el líder polític madrileny que s’ha significat més en favor del referèndum, Pablo Iglesias, no hi ha pogut seure mai, mentre que la líder gallega, que manté un rol més ambigu amb Catalunya –tot i haver crescut políticament en una nació com Galícia–, té una cadira fixa en aquest fòrum Generalitat-Estat per a la resolució del conflicte. Si bé en la cita inaugural del 26 de febrer del 2020 Iglesias hi havia de ser però va ser baixa a última hora per amigdalitis i Podem hi va tenir veu gràcies a l’aleshores ministre d’Universitats, Manuel Castells, Díaz hi ha estat una figura fixa en les cites del 15 de setembre del 2021 a la Generalitat i del 27 de juliol a La Moncloa.

Díaz, que és un baluard a l’hora de forjar acords en el si del diàleg social –més d’una desena, que van des del salari mínim fins als ERTO–, lloa que la taula avanci. “Els acords sobre el plurilingüisme i el retorn de la política a la via del diàleg ens fan un país millor i orgullós de la seva diversitat. En un context europeu molt complicat, hem d’avançar des del reconeixement. Espanya i Catalunya podem caminar juntes”, ha valorat.

Filla de Suso Díaz, sindicalista històric de Ferrol i líder de CCOO a Galícia durant més d’una dècada, i neboda del dirigent del BNG Xosé Díaz, Yolanda Díaz sap el que és l’exercici de captació del vot independentista perquè ho ha fet a la seva Galícia natal: sent líder d’Esquerra Unida, va saber seduir l’històric Xosé Manuel Beiras per forjar amb Anova –escindida del BNG– l’Alternativa Gallega d’Esquerra i esdevenir la tercera força al Parlament de Galícia el 2012.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Comín reivindica que el mandat de l’1-O és “vigent”

Brussel·les
Conflicte bèl·lic a l’est d’Europa

Kadírov defensa utilitzar armes nuclears de baixa potència contra Ucraïna

Moscou
Conflicte bèl·lic a l’est d’Europa

L’exèrcit ucraïnès entra a la ciutat de Liman, a la regió del Donetsk

Kíiv

Una trentena de persones reivindiquen l’1-O davant el Parlament Europeu

Brussel·les

Borràs defensa que encara hi ha marge per un acord amb Aragonès

Barcelona

Puigdemont: “El referèndum ja el vam fer i és vàlid”

Barcelona

Acte multitudinari per reivindicar l’1-O

barcelona

Aragonès tampoc assistirà a la concentració de les entitats per l’1-O

Barcelona

L’ANC aixeca un mur d’urnes davant la Generalitat

Barcelona