Política

alemanya

Schröder demanda al Parlament per recuperar els seus privilegis

El polític socialdemòcrata es va quedar sense despatx pels seus vincles amb Putin

L’excanceller alemany Gerhard Schröder ha presentat una demanda contra el Bundestag –el Parlament federal alemany– després d’haver-li estat retirada l’assignació pública per a la seva oficina, enmig de l’allau de crítiques que rep pels seus vincles amb el president rus, Vladímir Putin.

La supressió d’aquestes assignacions és “il·legítima” i ni tan sols s’ha atorgat a l’excanceller el dret a rèplica, han afirmat els advocats del polític a la televisió pública regional NDR, sobre aquesta demanda, que ha transcendit avui als mitjans alemanys.

L’administració del Parlament va decidir el maig passat deixar-lo sense alguns dels privilegis que rebia per la seva condició d’excanceller, entre ells la dotació del personal i manteniment de la seva oficina, les despeses de la qual van pujar l’any passat a 419.000 euros.

Els advocats del socialdemòcrata argumenten que ni tan sols es va sentir Schröder, qui va tractar sense èxit de parlar del tema amb el president de la comissió parlamentària del Bundestag, el conservador Helge Braun, exministre de la Cancelleria en l’última legislatura d’Angela Merkel.

Schröder, en el poder entre el 1998 i el 2005, és una figura molt controvertida pels seus vincles amb el president rus, dels quals arrenca l’actual dependència energètica russa d’Alemanya.

La cúpula del Partit Socialdemòcrata (SPD) l’ha instat reiteradament a trencar aquesta relació i fins i tot l’ha “convidat” a deixar les files de la formació, en cas de no fer-ho.

Fins a disset agrupacions locals de l’SPD van presentar una demanda per obrir-li un expedient i , arribat el cas, expulsar-lo. La iniciativa va ser desestimada aquesta setmana per la comissió d’arbitratge del partit a Hannover, el districte pel qual està afiliat Schröder i des d’on va iniciar la seva carrera cap a la Cancelleria, en 1998.

El polític socialdemòcrata, que ha “lamentat” en successives declaracions la guerra a Ucraïna, sense condemnar a Rússia, ha defensat la seva relació amb Putin i, fins i tot, ha criticat la línia de l’actual govern alemany davant Moscou.

Com a canceller, Schröder va donar al president rus rang d’aliat polític i amic. Aquests vincles es van forjar en els seus set anys al capdavant de la potència econòmica europea. El seu fruit més visible va ser la construcció del gasoducte Nord Stream, acordada entre Berlín i el Moscou el 2005, poc abans que la conservadora Angela Merkel arrabasses a Schröder la cancelleria.

Uns mesos després de la seva derrota electoral, Scröder ocupava ja cadires en consells d’administració d’empreses relacionades amb el gasoducte. Aquesta suposada “porta giratòria” va ser ja un tema complex per a l’SPD aleshores i s’ha agreujat ara arran de la guerra a Ucraïna.

Enmig de fortes pressions, Schröder va renunciar el maig passat als seus càrrecs en el consorci petrolier rus Rosneft, el consell del qual presidia des del 2017, i a la seva nominació per ingressar en el de Gazprom.

L’excanceller, però, defensa els seus vincles amb Putin, amb qui s’ha reunit a Moscou en almenys dues ocasions en aquests mesos, suposadament per fer de mediador. Ni el seu partit ni el també socialdemòcrata Olaf Scholz donen suport a aquests presumptes intents mediadors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Kim provoca el Japó

Tòquio
política

Nova acció davant de la prefectura

L’abonament gratuït de Rodalies es manté el 2023

madrid

Dos policies a judici per pegar a un jove a Via Laietana

barcelona

Ja són més de 200.000 els reservistes mobilitzats per Putin per lluitar a Ucraïna

MOSCOU
POLíTICA

L’ACN farà una acampada a la plaça Catalunya contra la repressió

Aleksiévitx, Premi Internacional Catalunya

abarceñpma

La UE disposarà d’un carregador únic per a mòbils

Brussel·les
opinió
JOSEP RIUS

Sí a Junts, sí a la independència, no en aquest govern

Vicepresident de Junts per Catalunya