Política

opinió

A recer de la fúria del món

Aquest títol podria representar moltes situacions que estem vivint avui en dia, amb la idea de refugiar-nos, trobar un recer, una estona de calma, de gaudi, per abstreure’ns de tot allò dolent que passa al món, de les guerres, de les desigualtats, de la pobresa, de tot el que té d’inhòspit el món en què vivim. El fet és que aquesta frase és el títol que encapçala el festival de Torroella d’enguany, i ve a fer-nos saber que els vint concerts del 42è Festival de Torroella són vint estones per escoltar una música excepcional, per gaudir d’uns moments de calma, de retrobar-nos, de compartir art i música, en definitiva, d’evadir-nos del que passa al món, de la fúria del món. La idea surt de Montse Faura, directora del festival de Torroella, que la transmet a Albert Bou, president del festival, a qui li sembla adient, igual que a altres membres del festival, atès que defineix perfectament el que pretén el festival, i també, per desgràcia, l’entorn massa mogut, conflictiu i incert en què ens movem els darrers anys. El recer que ofereix el festival està garantit amb aquests vint concerts de qualitat musical, entre els quals destaquen Il Giardino Armonico, el Quartet Gerhard, el pianista Juan Pérez Floristán, la soprano Núria Rial, l’incombustible pianista Joaquin Achúcarro, la violinista Amandine Beyer, o el Collegium 1704, entre d’altres.

El més trist de tot plegat és la vigència del títol, en el sentit que hem de gaudir d’estones de plaer i calma, creant espais per a l’ocasió, creant recers. I de fet, el que hauria de ser habitual és que aquests moments fossin sempre a l’abast de la ciutadania, sense haver-los de crear i protegir de la fúria del món, entesa com l’existència de conflictes armats, de les desigualtats econòmiques, de la pobresa, del racisme, del respecte als drets humans, de la llibertat, de la tolerància, de la democràcia i de la pau. Ja sé que tot plegat pot semblar un món utòpic o impossible, però, com deia Mandela, les situacions impossibles deixen de ser-ho quan es converteixen en reals, i el món és ple d’aquestes realitats. De fet, si es lluita per una causa, pot ser que s’aconsegueixi o no, però el que està clar és que si no es lluita segur que no s’aconsegueix. En aquesta reflexió també hi situo el festival de Torroella, ara ja amb 42 anys d’història i qualitat musical. De segur que quan Josep Lloret va impulsar el primer festival, devia semblar impossible que s’arribés a la 42a edició i amb un nivell musical envejable, i això s’ha aconseguit amb esforç, molta il·lusió, compromís i també encerts. Tot fa pensar que el festival d’enguany acabarà amb èxit i reconeixement, i posarà el seu gra de sorra per consolidar el festival per als anys propers. Esperem, però, que el títol que encapçali el festival de l’any que ve sigui més generalista, situat només a l’entorn de la música, i no hagi de fer referència a la fúria del món. Això voldrà dir que el món va deixant enrere les guerres i els conflictes, i aposta per la diplomàcia, el diàleg, la tolerància, el respecte, la democràcia i la pau.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Suprem jutja Reguant per no respondre Vox al judici de l’1-O

madrid

Esquerda irreparable?

barcelona
FÈLIX LARROSA PIQUÉ
CAP DE L’OPOSICIÓ A LLEIDA (PSC)

“A Lleida no hi ha lideratge i això ha posat la ciutat en una situació molt feble”

Lleida

Quan el PSC sí que mirava el Canadà

barcelona
Itàlia
Les conseqüències del resultat electoral

La vella Lliga, contra Salvini

Roma

Escut social amb ajudes de 100 euros a cada escolar

barcelona

El dèficit fiscal, 40 anys després

BARCELONA

Creix la tensió entre ERC i Junts

Barcelona
Anàlisi
EMILI BELLA

Proposta: referèndum pactat