Política

Els superherois també cauen

Els pares del nen Julian, mort a la Rambla el 17 d’agost del 2017, viatgen des d’Austràlia per l’homenatge

Francesc Xavier Martínez, el pare del petit Xavi, abatut i descontent, va optar per no assistir a l’acte

El dolor de la Jumarie es va fer presa de tothom que l’observava al cor de la Rambla de Barcelona

La Jumarie és una dona d’aspecte fràgil. Ahir, una lesió al peu esquerra que la feia estar asseguda, però sobretot un dolor immens al cor, un mal arrapat en la seva ànima des del 17 d’agost del 2017, encara accentuava més un aspecte trencadís, de derrota emocional. L’únic que semblava sostenir l’ànim d’aquesta dona era la figura que tenia a les mans, un ninot de plàstic que representava un superheroi musculós, amb pectorals importants, vestit de vermell i or.

La Jumarie havia portat el ninot des de casa seva, a Austràlia, fins a Barcelona. S’hi havia desplaçat amb el seu marit, l’Andrew. Havien viatjat tots dos sols, aquest cop sense el seu fill Julian, que els va acompanyar el 2017 en la seva visita a Barcelona, que va acabar amb tragèdia a la Rambla, i el petit entre una de les víctimes mortals de l’atemptat.

La Jumarie i l’Andrew van tornar ahir al lloc on va néixer el seu dolor i la mare ho va fer amb el superheroi, la figura que havia estat del seu fill i que ahir es va quedar a la Rambla, dret i al costat dels clavells que les víctimes i la resta de persones que van participar en l’homenatge van anar clavant en uns immensos testos.

Ajudada pel seu marit, sostinguda per unes crosses, la Jumarie es va alçar de la cadira i va caminar pesadament fins als testos i hi va posar el superheroi, com a penyora d’un dolor inconsolable, un dolor que es va fer presa de tots els que l’observaven. I allí va quedar el superheroi, dret, com lamentant no haver pogut fer res per evitar la caiguda del petit Julian.

Els pares d’Austràlia van voler fer el llarg camí des de casa seva, i qui no el va fer aquest cop va ser el Francesc Xavier Martínez, el pare del nen de tres anys que també va morir aquell dia. Martínez, lluitador incansable per saber la veritat sobre el perquè de la mort del seu fill, ahir no va ser a la Rambla. Aquest home, que en algun moment ha semblat que es revestia de superheroi en la seva lluita incansable per fer justícia, se sent ara abatut, cansat.

Martínez no va anar a la Rambla i en el seu lloc van posar clavells els nets de Robert Manrique, víctima del terrorisme i fundador de l’entitat que treballa pel reconeixement i la dignificació de les víctimes de l’atemptat a la Rambla. Manrique confia que la feina que li toca fer ara l’assumeixin les administracions. Ahir semblava optimista sobre això i que no caldran superherois per fer-ho possible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Lula, la revenja

Buenos Aires

Els indignats s’alcen per l’1-O

Barcelona

Prop de 500 persones, en la manifestació de Girona

girona
la crònica

Xiular ‘versus’ aplaudir

Nova desfeta militar russa a Ucraïna

Moscou / Kíiv

Aragonès no veu “seriosa” la proposta de Junts i els insta a fer la consulta

BARCELONA

Aragonès: “Vam fer l’1-O i tornarem a votar”

BARCELONA
Política

“Des del 2017 em considero independent”

barcelona
JORDI HERNÁNDEZ GARCÍA
CAP DE L’OPOSICIÓ A LLORET DE MAR (CIUTADANS)

“El que preocupa més la gent de Lloret és sobretot tenir feina”

LLORET de mar