Política

Tot esperant l’efecte Feijóo

El PP català confia en la imatge de moderat i de guanyador del líder per deixar la marginalitat en el cicle electoral del 2023

2 escons al Congrés és poc per al gallec; Rajoy n’obtenia 11 el 2011, i Aznar, 12 el 2000

L’extinció de Cs i frenar Vox, claus

La clau de pas per a La Moncloa és obtenir 10 escons o més a Catalunya

És possible conquistar La Moncloa obtenint a Catalunya el mateix resultat que un partit antisistema com la CUP? El veredicte de la història electoral des del 1978 és rotund: no. Tot i l’estesa teoria política segons la qual el PP sempre està disposat a sacrificar els vots catalans en favor d’aglutinar el votant més espanyolista al sud de l’Ebre, el cert és que amb els escrutinis a la mà no hi cap líder del PP, ni José María Aznar ni Mariano Rajoy, que hagi arribat a La Moncloa amb un botí de 2 escons catalans com el del 2019. Després d’albirar un horitzó totalment pla fins a la defenestració de Pablo Casado en els idus de febrer, el PP català confia ara en la imatge de moderat i de guanyador del nou president del partit, el gallec Alberto Núñez Feijóo, com a revulsiu per posar fi a la maledicció de la marginalitat que posa en qüestió les credencials de partit de govern a Madrid, i tot per culpa del hàndicap català des del procés.

El drama sentimental del PP és que abanderar l’aplicació de l’article 155 i enaltir la mà de ferro contra el procés independentista només ha servit al partit per ensorrar-se electoralment a Catalunya en favor d’altres marques: primer Ciutadans i després Vox.

Recepta gallega en joc

El contrast no pot ser més brusc: el líder gallec, que acumula una biografia triomfal de passejades electorals amb un total de quatre majories absolutes a la Xunta i que ha frenat la ultradreta fent de Vox un partit inexistent al Pazo do Hórreo, la seu del Parlament gallec, es troba que al Parlament el PP és ara la vuitena força i que el 2019 va aportar al Congrés tants diputats –2 i només per Barcelona– com la CUP. “És molt difícil governar Espanya si el PP no puja a Catalunya”, admet obertament el líder del PP.

Ni després de l’11-M

El que diu Feijóo no és tant una anàlisi lúcida com una evidència empírica: mai un líder polític estatal ha arribat a La Moncloa obtenint el pírric botí de dos escons a Catalunya. Per il·lustrar la magnitud de la irrellevància actual només cal viatjar al 2004: en plena commoció pels atemptats de l’11 de març i havent-hi ja les primeres evidències que el govern de José María Aznar mentia quan mantenia viva la teoria de l’autoria d’ETA, en aquelles estatals del 14 de març el PP va obtenir a Catalunya un premi de 6 escons, el triple dels que hi va obtenir en les últimes eleccions del 2019 amb Cayetana Álvarez de Toledo com a estendard. Fins i tot en les dolces derrotes, com ara la d’Aznar del 1993, el PP català li va aportar 8 dels 141 escons estatals.

Ell no tindrà un Majestic

Si Feijóo vol esdevenir el tercer president del PP que arriba a La Moncloa, el camí el té esbossat pels seus dos predecessors. El 1996, Aznar va necessitar repetir els 8 escons a Catalunya per ser president espanyol gràcies a un acord d’investidura amb CiU –el pacte del Majestic– i amb el PNB. El problema per a Feijóo és que ja sap que el 2023 no tindrà un partit català disposat a votar-lo en una investidura i que ell s’ho juga tot a obtenir una majoria absoluta per si sol o bé amb Vox.

La carta del PNB

En l’afany de no tancar-se portes, això sí, el líder del PP presumeix que “en moltes coses és més fàcil parlar amb el PNB que amb Vox” i que fins i tot és “molt més fàcil parlar amb el PNB que amb el PSOE”. “El PNB creu en les autonomies”, recalca Feijóo tot fent l’ullet al lehendakari Íñigo Urkullu –“hi tinc una relació molt cordial”, revela– com a possible inversió de futur en si mateix.

El mirall del 2000 i 2011

Les lliçons catalanes de les majories absolutes del PP són clares: en la d’Aznar el 2000 el PP català li va aportar 12 escons (768.318 vots, el 23,12%) del total de 183 escons del grup parlamentari i va ser superat només pel PSC (17) i CiU (15) quan Catalunya enviava 46 diputats al Congrés (del total de 350). En l’última majoria absoluta de Rajoy el 2011, Catalunya hi va contribuir amb 11 escons (716.371 vots, el 20,7%) del total de 186 escons del grup al Congrés i va deixar el PP només per darrere de CiU (16) i del PSC (14) quan el Principat enviava 47 escons a l’hemicicle de la Carrera de San Jerónimo. Moralitat: si un líder contemporani del PP vol obrir la porta de La Moncloa, la clau de pas és tenir més de deu escons a Catalunya.

De Valents a restes de Cs

En la reconfiguració del centredreta espanyolista, Catalunya viu una inflació de sigles: la irrupció de Valents –amb Eva Parera com a cap visible– se suma al vell paisatge del triple empat entre el PP (287.700 vots), Vox (243.600 vots) i Cs (218.000 vots) registrat en les estatals del 2019 i amenaça amb una atomització que perjudiqui tots. El pla de Feijóo és portar a Catalunya el mirall andalús, on –per a sorpresa del PSOE– el vot defensiu de cordó sanitari contra Vox va anar a parar al PP de Juanma Moreno. A l’hora de beneficiar-se de l’extinció de Cs, el millor actiu és Lorena Roldán, perquè ella sintetitza la lliçó d’abandonar una marca perdedora en favor del PP. L’efecte de cavall guanyador és el que busca Feijóo, que no sap el que és perdre en política i que no vol que sigui el PP català el que li doni un cop de realitat.

LES XIFRES

287.700
vots
va obtenir Pablo Casado el 2019 a Catalunya, quan el 2011 Mariano Rajoy hi superava els 716.300.
12
escons
(dels 46 aleshores en joc a Catalunya) va obtenir Aznar el 2000. L’herència que Feijóo rep ara de Casado: 2.

La veu d’Álvarez de Toledo i Llanos

El PP català conviu amb la paradoxa de tenir una veu identificable a Brussel·les, la de l’exministra i eurodiputada Dolors Montserrat, i, en canvi, no tenir-la al Congrés. Les úniques dues diputades per Catalunya a la Carrera de San Jerónimo ho són per Barcelona, i són Cayetana Álvarez de Toledo i María de los Llanos de Luna, i cap de les dues electes destaca en aquesta legislatura estatal per fer bandera dels afers que afecten la circumscripció i els votants barcelonins que les van elegir en les eleccions del novembre del 2019.

Simptomàticament, ahir a RNE el líder del PP català, Alejandro Fernández, va lloar que en l’afer del MidCat i el vet de França davant Madrid “qui està liderant la petició és el grup del PP europeu”. Si es repassa l’activitat d’Álvarez de Toledo i Llanos de Luna al Congrés, en els últims tres mesos han firmat conjuntament amb més diputats cinc preguntes escrites al govern de Pedro Sánchez i dues són sobre “les necessitats de funcionaris en comunitats de difícil cobertura”, en al·lusió a Catalunya. Llanos de Luna, delegada del govern del 2011 al 2016, és membre de la comissió d’hisenda i funció pública. Álvarez de Toledo no té focus des que va ser defenestrada com a portaveu del PP al Congrés, l’agost del 2020.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a europa

Rússia colpeja la infraestructura energètica ucraïnesa

barcelona
guerra a europa

Un avió de combat rus s’estavella prop de Sebastòpol, a Crimea

barcelona
POLÍTICA

Jaume Veray serà el candidat del PP per Girona

GIRONA
sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió