Migrants com a arma política
Els experts preveuen que la instrumentalització de la migració continuarà en el futur com una eina per desestabilitzar la Unió Europea
L’externalització de la gestió d’aquests fluxos humans fa el bloc vulnerable i dependent de països tercers
Pagar a països tercers perquè et gestionin la política migratòria té un risc. La Unió Europea (UE) l’ha decidit assumir. Ara bé, els acords amb aquests països, que permeten rentar-se les mans davant l’arribada de migrants a territori comunitari, els ha acabat donant un poder que, en moments de tensió, no han dubtat a utilitzar.
Les escenes de països fronterers deixant entrar migrants a la UE s’han succeït en els darrers anys. De vegades deixant imatges de tragèdies humanes a les portes de la UE. “Obrim portes”, va anunciar sense amagar-se’n el president turc, Recep Tayyip Erdogan, quan va permetre l’arribada a Grècia de milers de refugiats i migrants.
Sota crítiques al tracte de les autoritats gregues cap a les persones que hi arribaven, les imatges van fer tremolar Brussel·les: recordaven massa la crisi migratòria del 2015.
Episodis semblants s’han viscut a la frontera entre el Marroc i l’Estat espanyol i a la de Polònia i Bielorússia. “El fenomen de la instrumentalització de migrants no és nou”, assegura l’experta de l’Institut Europeu per a la Migració Michelle Mittelstadt.
Tot i això, remarca que en els darrers anys sí que hi ha hagut un augment dels casos en què els migrants són utilitzats com a “armes”.
L’objectiu d’aquestes accions, remarca l’experta, és provocar “caos” i “desestabilitzar” el bloc comunitari tot incrementant la pressió migratòria sobre algun dels seus membres.
Amb un país sota pressió, aquest enforteix el seu discurs en l’àmbit comunitari per rebre més suport i es crea un context idoni per crear “disputes” entre els diferents socis, assenyala.
L’experta del think tank CEPS Lina Vosyliute coincideix que no es tracta d’un fenomen nou en la política internacional, però subratlla que ara la diferència és que se li ha posat un nom: “amenaça híbrida” o “instrumentalització de la migració”. Vosyliute també creu que la finalitat és “desestabilitzar” els països europeus i remarca que els migrants són utilitzats, però que l’objectiu d’aquestes accions no necessàriament està relacionat amb la migració.
“Sense visió clara”
Per l’experta del CEPS, aquest és un problema que la UE “s’ha creat ella mateixa” perquè té “molta dependència” de tercers països pel que fa a la gestió migratòria. “Això passa perquè la UE ha delegat els drets a aquests països”, remarca.
En la mateixa línia, l’experta de l’Institut Europeu per a la Migració argumenta que la UE s’ha fet “molt vulnerable”. “De la mateixa manera que Rússia té molt de poder en energia, hi ha altres països que tenen molt poden en migració”, explica.
Mittelstadt subratlla que la UE ha destinat molts diners a tercers països perquè gestionin la migració i critica que el bloc no té un “enfocament clar” sobre la qüestió migratòria, cosa que incrementa la seva “vulnerabilitat” a causa de la “dependència” d’aquests països, sobre els quals només li queda confiar que respectin els acords.
Ara, un cop assumida la vulnerabilitat, què ha de fer la Unió Europea? Mittelstadt ho té clar: no ha d’esperar només que succeeixin aquests episodis. “Cal invertir més en la relació diplomàtica amb aquests països”, indica.
Més enllà de la política internacional i dels números, la instrumentalització dels migrants incorpora una terrible dimensió humanitària, amb milers de persones passant fronteres en pèssimes condicions i amb l’angoixa a sobre de no saber com acabaran sent rebudes a l’altra banda.
Morir en l’intent
“Les persones que migren prenen un gran risc quan ho fan. Moltes vegades paguen una quantitat molt elevada de diners per intentar-ho perquè no troben cap altra alternativa per tenir una vida millor”, remarca l’experta de l’Institut Europeu per a la Migració.
Tant Vosyliute com Mittelstadt tenen clar que la instrumentalització de migrants no s’acabarà. “És crucial que la UE es prepari perquè passarà més en el futur”, adverteix l’experta de l’Institut Europeu per a la Migració.
Davant un fenomen que es mantindrà durant els pròxims anys, Mittelstadt veu “crucial” formar la policia fronterera per tal d’“evitar drames humans” i que els migrants no “morin en l’intent” d’arribar a la UE. “Ara per ara és clar que no són capaços de gestionar aquests episodis”, conclou.
LA FRASE
Brussel·les busca rumb propi
Fa dos anys que la UE està intentant tirar endavant el pacte de migració i asil sense gaire èxit a causa de les disputes entre estats. Un pas rellevant va ser l’acord polític assolit el juny sobre el mecanisme de solidaritat obligatòria per al repartiment de refugiats entre països, una de les qüestions més controvertides perquè els del sud, de primera arribada, demanaven més implicació i solidaritat a la resta. Per molts, no és casualitat que el desbloqueig d’un dels pilars del pacte hagi arribat en plena guerra d’Ucraïna, amb molts ciutadans fugint del país per l’atac rus. Tradicionalment, els països del sud havien estat els més bel·ligerants a l’hora d’exigir més solidaritat en la gestió migratòria perquè eren els principals afectats. Ara bé, l’arribada de migrants des de Bielorússia i des d’Ucraïna ha demostrat que les crisis migratòries no només poden venir del sud i que la UE necessita fixar-se un rumb propi en la política migratòria.
