La cambra té deures en igualtat
Els diputats es formaran per incorporar per primer cop la perspectiva de gènere en les lleis que s’aprovin al Parlament
Estudien com i quan introduir les esmenes en el tràmit
Cal incorporar el pla al reglament
El pla inclou una nova sessió del Parlament de Dones
Aplicar la perspectiva de gènere en l’activitat parlamentària requereix temps i formació. El Parlament va aprovar el pla d’igualtat el gener del 2020 però, tot i que ja es disposa d’un protocol i s’ha creat el servei d’atenció psicològica i la comissió d’abordatge de les situacions d’assetjament sexual per raó de sexe, la seva aplicació ha generat dubtes que es van resolent a poc a poc. Fa tot just tres mesos que l’oficina d’igualtat de la cambra va contractar una persona experta en la matèria que permetrà fer realitat les 84 accions concretes que inclou el pla impulsat i aprovat pels presidents Carme Forcadell i Roger Torrent, respectivament. Ara toca passar de la teoria als fets tenint en compte que la vigència del pla és fins al 2023 i el 2024 caldrà sotmetre’l a un procés de renovació. Per aquest motiu i tornant de vacances s’iniciarà un procés de formació per als diputats per tal d’aplicar i fer efectiva la perspectiva de gènere en totes les actuacions parlamentàries, tant administratives com legislatives, que porta a terme la cambra així com fer-ne el seguiment i l’avaluació. Així que bona part de l’èxit està en mans dels diputats.
Com a primer pas, cada comissió parlamentària haurà d’assignar un membre de la mesa perquè formi part d’una xarxa transversal que tingui cura que la perspectiva de gènere s’aplica correctament no tan sols en les infraestructures i serveis de la cambra sinó també en les contractacions i les lleis que s’hi aproven, inclosa la del pressupost, amb l’objectiu que cap persona en pugui resultar perjudicada per raó de sexe, d’orientació sexual, d’identitat de gènere o d’expressió de gènere.
Així, i de la mateixa manera que hi ha un cos de juristes que vetllen per la legalitat del text o un cos de lingüistes que vetllen per la llengua, també es crearà aquesta xarxa que vetllarà perquè les lleis compleixin en equitat. Per aquest motiu, cada nova llei haurà d’incloure un informe d’impacte de gènere –els projectes de llei que el govern elabora i trasllada a la cambra ja l’incorporen per mitjà de l’Institut Català de les Dones– que ha de tenir una persona responsable i que ha de formar part de la tramitació parlamentària. En quin procés i com s’haurà d’introduir el contingut de l’informe també és un tema de debat del grup de treball en Equitat de Gènere, responsable de desplegar el pla d’igualtat. Aquest grup és coordinat per la vicepresidència primera de la mesa del Parlament, que recau en la diputada d’ERC Alba Vergés –ara també amb atribució de les funcions de presidència arran de la suspensió dels drets i deures de Laura Borràs–, i en formen part, en representació dels grups, Gemma Lienas (PSC), Jenn Díaz (ERC), Judith Toronjo (Junts), Basha Changue (CUP), Susanna Segovia (En Comú Podem) i Joan García (Ciutadans). Vox no en forma part perquè es va negar a principi de la legislatura a signar-lo.
Objectiu, el reglament
Una de les principals tasques que haurà de portar a terme aquest grup de treball per garantir l’eficiència i el compliment del pla d’igualtat és el trasllat del contingut al reglament de la cambra per tal de dotar-lo de rang de llei a través de la ponència que ja està oberta per reformar i actualitzar la norma bàsica del Parlament. Amb aquest objectiu el grup de treball d’Equitat de Gènere ja disposa d’un esborrany amb les modificacions necessàries, entre les quals es planteja la paritat en els òrgans de govern de la cambra i les comissions, així com, per exemple, modificar la unanimitat dels grups parlamentaris que a hores d’ara requereix qualsevol declaració institucional a causa del bloqueig que exerceix el grup de Vox, que no permet visualitzar les posicions de la cambra catalana en matèria d’equitat de gènere llevat que es faci a través d’una declaració de la junta de portaveus o dels membres de la mesa.
Parlament de Dones
L’1 de juliol del 2019 la cambra catalana va celebrar el primer Parlament de Dones, una sessió inèdita en què es va denunciar la precarietat laboral, la desigualtat i la violència masclista i es va reclamar precisament una perspectiva de gènere en tots els àmbits. El pla d’igualtat manté l’organització d’aquestes sessions, així com la celebració d’un ple monogràfic que aquest grup de treball ja té sobre la taula i que Vergés preveu poder celebrar en el pròxim període de sessions que s’iniciarà el 15 de gener i s’acabarà el 31 de juliol.
Altres temes que inclou el pla ja es van fer realitat en la legislatura passada i al principi de l’actual, com ara la inclusió d’un espai de cura d’infants al Parlament –especialment per als esdeveniments excepcionals però també per a visites–, un espai d’alletament i l’augment del nombre de lavabos amb una pica individual per a l’ús de copa menstrual. També es vol corregir el biaix de gènere en les obres d’art exposades de manera permanent, sigui amb noves adquisicions o convenis amb museus i exposicions temporals d’artistes femenines.
Aquest pla d’igualtat situa el Parlament al costat de cambres legislatives com les de Suècia, Escòcia, Anglaterra o Gal·les, que van ser les primeres a aplicar les directives europees aprovades en relació amb la igualtat i la perspectiva de gènere perquè la no-discriminació per motiu de gènere sigui un fet. I si es compleixen els terminis i els diputats fan els deures, el Parlament aprovarà en els pròxims mesos una de les lleis més importants, la del pressupost, amb aquesta tan reclamada i sovint poc coneguda perspectiva de gènere que ajudi a avançar la societat en la consecució dels drets humans.
El govern ja aplica la perspectiva de gènere
El govern porta cert avantatge en l’aplicació de la perspectiva de gènere en les lleis que són aprovades per l’executiu. En aquest cas, l’Institut Català de les Dones és l’òrgan encarregat de dissenyar, coordinar i impulsar l’elaboració dels plans estratègics d’igualtat de gènere de tots els departaments, així com de posar la mirada en els textos legislatius per garantir la no-discriminació de col·lectius per raons de sexe o gènere. Totes aquestes polítiques i actuacions formen part del desplegament de la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, fruit de les reivindicacions del moviment feminista, que va establir mesures transversals des de la perspectiva de gènere i de les polítiques d’igualtat en tots els àmbits de l’administració.