Enrocats només començar
S’inicia nou el curs polític, aquest cop sense presidència efectiva al Parlament i amb acusacions múltiples perquè ERC i Junts posin fi al bloqueig
La celebració de la Diada i l’1-O i l’acumulació de judicis a polítics marquen de nou l’acció política
Una reunió extraordinària dels membres de la mesa del Parlament donarà inici dijous a un nou curs polític que continua inestable, incert i sacsejat per les arrelades desavinences polítiques dels dos partits socis de govern. Discrepàncies intensificades ara pel paper de Laura Borràs, que torna a posar en qüestió l’estratègia interna i col·lectiva dels partits independentistes i, no menys important, institucions com el Parlament i el govern. I tot i això en un escenari de reivindicació civil marcat pel calendari: Diada i 1-O i la repressió judicial que no cessa.
Amb la presidenta del Parlament suspesa de les seves funcions pels mateixos partits en aplicació de l’article 25.4 del reglament i la negativa de Junts, el partit que ella mateixa presideix, a substituir-la, el xoc entre aquestes dues faccions de l’independentisme és més evident i viva que mai.
La primera topada es veurà aquest dijous a la cambra, quan se celebri la reunió extraordinària de la mesa i la junta de portaveus per debatre precisament i en exclusiva la suspensió de la presidenta a petició de Junts, que tan bon punt es va iniciar el nou període de sessions va registrar una petició de reconsideració.
La suspensió de Borràs, però, no implica un pas al costat de l’encara diputada. Al contrari. Sense drets ni deures, i en espera del que dicti la sentència del seu judici per prevaricació i falsedat documental en la contractació de serveis quan ella era presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes, Borràs defensa la seva innocència i ha assegurat que continuarà assistint a la cambra tot i no disposar de despatx, sou ni xofer. La continuïtat dels membres del seu gabinet també està en qüestió arran de la nova situació.
Sacsejada a Junts
Però si bé no farà ús de les dependències presidencials, sí que farà d’altaveu de la seva posició política, i això incomoda ERC, però també Junts. Des de la Universitat Catalana d’Estiu, Borràs ja va denunciar “l’ús esbiaixat” que s’ha fet del reglament del Parlament per suspendre-la, i que hi ha qui ha volgut fer servir els tribunals “per treure’n un benefici partidista”. En un enfrontament obert amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, Borràs qualificava de “sorprenent” que els que es queixen de la situació d’interinitat “són els que l’han provocat”.
La situació de Borràs també deixa ferides a l’aparell del partit, amb partidaris i detractors de mantenir aquest torcebraç i fins i tot de sortir de l’executiu català. La consulta a les bases que hauria de dirimir el problema també resta sense data, amb Borràs, gairebé en solitari, empenyent-la des de l’executiva i Turull com a secretari d’organització, intentant frenar-la. La sortida del govern està en joc i els membres de Junts que en formen part no volen ni sentir-ne a parlar. Ahir, però, Junts guanyava temps i es donava de termini fins al debat de política general per decidir què fer amb l’acord amb ERC i la majoria del 52% que es dona per desapareguda, alhora que s’aferra a Borràs com a presidenta. “No entrarem en cap altra dinàmica que qüestioni aquesta situació”, assegurava ahir Turull.
Mentrestant, les regnes de la cambra catalana les té agafades, per reglament, la vicepresidenta primera Alba Vergés (ERC), que haurà de gestionar i presidir les dues reunions del pròxim dijous que ella mateixa ja va haver de convocar.
El paper de Vergés
La vicepresidenta primera de la mesa és la candidata a l’alcaldia d’Igualada, i aquest cap de setmana passat se l’ha pogut veure en els actes de la festa major del seu municipi. Ara, però, sense substitució en l’horitzó per part de Junts, –que ocupa el càrrec per acord de govern amb els republicans– se li complica l’agenda amb les noves funcions a la cambra catalana, ja que, a més de presidir les reunions ordinàries de mesa i junta de portaveus de la setmana que ve, també haurà d’encapçalar els actes de la Diada i una de les sessions plenàries més importants de l’any, el debat de política general que començarà el 27 de setembre. Una agenda que també pot ajudar a catapultar la candidatura a l’alcaldia d’Igualada a qui havia estat consellera de Salut durant els episodis més greus de la pandèmia de covid.
Bloqueig al Parlament
La gestió parlamentària, però, no serà fàcil. ERC i la CUP s’aferren als presumptes delictes de corrupció pels quals serà jutjada Borràs i el compliment del reglament de la cambra per mantenir la suspensió de la presidenta alhora que reclamen a Junts que substitueixi Borràs durant aquest interinatge pel bé de la institució.
El PSC, també a la mesa, vol agilitzar-ne la substitució amb el nomenament d’un nou candidat si Junts s’enroca a mantenir Borràs. El motiu, asseguren, és que la presidència de la cambra ho ha de ser “en plenitud de funcions”, i han posat de termini el 15 de setembre per aconseguir-ho. Sobre la taula s’havia apuntat l’aplicació de l’article 180 del reglament, que regula la revocació de càrrecs si així ho sol·liciten tres grups parlamentaris i un terç dels diputats. Tanmateix caldria un informe jurídic per determinar la correcta aplicació d’aquest article, ja que hi ha dubtes sobre si la revocació es refereix a càrrecs com la presidència de la cambra. Sigui com sigui, ahir el PSC va evitar esmentar aquest article i només va suggerir l’existència d’“articles” que permetien nomenar un nou membre per al càrrec de la presidència de la cambra.
De moment, però, tant el PSC com la CUP i els comuns aprofiten l’enèsima divergència entre ERC i Junts per apel·lar a la responsabilitat d’aquests dos partits en l’afer i poder sortir del bloqueig, ja que, recorden, són els únics grups que van votar a favor del nomenament de Borràs com a presidenta.
Al bloqueig de la presidència també s’hi pot afegir, en menor grau, la situació del diputat Lluís Puig i la seva delegació de vot i compareixença telemàtica en les comissions legislatives i plens. Junts i ERC també xoquen en aquest tema. Borràs va voler fer evident el seu desacatament a l’ordre del TSJC comptabilitzant el vot que el tribunal va anul·lar, mentre que els republicans aposten ara per reformar el reglament per fer factible el vot de Puig. Borràs reclama als republicans que signin l’acta en què es va comptar el vot de Puig.
Judicis a dojo
I en aquest context polític no hi falta el paper de la justícia. El 14 de setembre l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel ha de declarar davant del jutge Pablo Llarena, que, molt probablement l’enviarà a judici com va fer amb Meritxell Serret (ERC). Aquest cop, però, Gabriel no és aforada i el jutge podria traslladar el judici a un jutjat de Barcelona. Pocs dies després, durant el debat de política general, el ple s’aturarà pel judici que la diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha d’afrontar el dia 28 a la seu del Tribunal Suprem per haver-se negat a respondre a les preguntes de la ultradreta representada per Vox com a acusació particular en el judici a la causa independentista.
A més a més del judici de Borràs, encara sense data, també hi ha pendents els judicis als diputats d’ERC Lluís Salvador i Josep Maria Jové per l’organització de l’1-O, així com als anteriors membres de la mesa que dirigia l’ara conseller Roger Torrent, per haver permès debats parlamentaris sobre autodeterminació i monarquia. Temes que es continuen aguantant d’un fil en els debats a la cambra catalana, com ho demostra el fet que el mateix president de la Generalitat hagi anunciat aquest mes d’agost que portarà a debat, en la sessió del dia 27, una proposta àmplia i inclusiva d’autodeterminació que inclogui “aquelles persones que creuen que els conflictes polítics es resolen deliberant, escoltant i prenent decisions a les urnes”. Serà una nova prova per observar com funciona la censura del TSJC.
Aquesta enrarida situació queda embolcallada, a més, en un escenari de reivindicació com sol ser la Diada dels darrers deu anys i la no gens menyspreable data de l’1-O, que enguany arriba al cinquè aniversari sense que encara s’hagi pogut digerir bé per part de totes les parts implicades el que ha suposat per a la política catalana aquella data. La reivindicació civil que es pugui sentir des del carrer serà analitzada atentament per la classe política, que, de moment, i en espera de com respiri la societat civil, es dona temps per refer acords o per acabar-los de trencar del tot.