Clatellot de l’ONU a la repressió de l’Estat espanyol
El Comitè de Drets Humans resol que la suspensió dels diputats Turull, Junqueras, Romeva i Rull en ser processats per rebel·lió no va ser “raonable” i en va violar el dret a l’elegibilitat
Li dona sis mesos per garantir que no es repetirà
La suspensió preventiva que el Tribunal Suprem va dictar el juliol del 2018 dels aleshores diputats del Parlament Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva –escollits en les eleccions del 21 de desembre del 2017, si bé ja estaven presos o en llibertat provisional– va suposar una “violació” del seu dret fonamental a ser elegits per a un càrrec públic, recollit en l’article 25 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics del 1966. Així ho estableix el dictamen del Comitè de Drets Humans de l’ONU sobre el cas que es va fer públic ahir, que dona la raó als dirigents independentistes en aquell moment encausats per l’1-O, a qui es va suspendre com a diputats tan bon punt el jutge Pablo Llarena els va processar per rebel·lió al final de la instrucció, fet que va justificar l’aplicació sobre ells de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal (Lecrim).
Quatre anys i mig després, i escoltats els arguments de totes les parts, el prestigiós comitè de les Nacions Unides, el principal organisme que supervisa els tractats i considerat de facto la màxima autoritat internacional en matèria de drets humans, considera que l’aplicació de la Lecrim “no compleix amb el requisit de previsibilitat” que exigeix l’article 25 de l’esmentat pacte internacional, és a dir, que la regla no està formulada amb prou claredat perquè algú hi pugui adaptar el seu comportament i no confereixi una “discrecionalitat il·limitada” als encarregats d’aplicar-la. En aquest sentit, no s’està d’entrar en l’anàlisi del fons del cas per recordar que els fets sobre els quals es va basar la suspensió automàtica eren “públics i pacífics”, i que abans calia haver fet una anàlisi individualitzada de la “proporcionalitat de la mesura”, que al cap i a la fi “no es pot considerar que compleixi els requisits de raonabilitat i objectivitat exigits”. El comitè, així, etziba una dura reprimenda a l’Estat en considerar que la decisió de processar els quatre dirigents per rebel·lió, que automàticament va derivar en la seva suspensió com a diputats abans de cap condemna, “no va ser per motius previstos en la legislació, que siguin raonables i objectius”.
El dictamen recorda que l’article 25 suposa “l’essència del govern democràtic”, ja que empara els drets de tot ciutadà a participar en la direcció dels afers públics, a votar, a ser elegit i a tenir accés a la funció pública, drets que estan estretament relacionats amb la llibertat d’expressió, de reunió i d’associació, i, si bé no vol entrar a discutir que Llarena hi trobés “indicis” d’una suposada violència, sí que li recorda que hi ha d’haver sempre una “presumpció en favor de considerar que les reunions són pacífiques”, i que, en tot cas, possibles actes de violència “aïllats” d’alguns participants no s’haurien d’atribuir als organitzadors, afirmació que fins i tot pot posar en dubte la condemna posterior per sedició del jutge Manuel Marchena. El comitè, a més, subratlla el fet que, per interposar suspensions excepcionals de funcions públiques abans d’una sentència judicial, els “estàndards necessaris” perquè no incompleixin el pacte internacional han de ser “més estrictes” que els que s’apliquen amb posterioritat, i per tant s’han d’aplicar “amb més zel”.
Reparació “suficient”
El comitè de l’ONU considera que el seu dictamen, aprovat amb dos vots particulars discrepants, constitueix per si mateix una “reparació suficient” de la violació constatada, però alhora recorda a l’Estat espanyol que “té l’obligació” d’adoptar totes les mesures que calgui per evitar que es repeteixin situacions similars. A tal fi, l’òrgan l’insta a fer-li avinent, en un termini de sis mesos, informació sobre les mesures que hagi adoptat per aplicar-lo. A més, li exigeix també que publiqui el dictamen i li doni “àmplia difusió”.
Quan el comitè va considerar, el juliol del 2020, que havia perdut objecte la sol·licitud de mesures provisionals dels afectats –arran de la seva condemna ferma–, l’Estat va intentar que el cas s’arxivés, però l’organisme ho va desestimar en considerar que allò no treia que hi pogués haver hagut, com així ha dit ara, violacions en el passat als seus drets. En les seves observacions, l’Estat havia al·legat que la suspensió no va ser “automàtica” i hi va intervenir el Parlament perquè els afectats i els seus grups van “acceptar” ser substituïts mentre durés per altres diputats. A més, adduïa que tots tret de Romeva van renunciar a l’acta quan el maig del 2019 van ser elegits diputats al Congrés, càrrecs que obviava que tampoc se’ls va deixar exercir. També recordava l’Estat que es va aixecar la mesura a Romeva quan el van condemnar a l’octubre, ignorant també que la sentència va ser d’inhabilitació i ratificava de fet la suspensió. Segons les al·legacions, a més, el fet que el Suprem no els condemnés per rebel·lió sinó per sedició “evidencia el correcte funcionament” del sistema judicial, i “l’absoluta independència” entre fases del procés penal.
Els polítics catalans, en canvi, havien recordat el caràcter “no violent i pacífic” dels actes, reconegut per organitzacions nacionals i internacionals, i sostenien que l’acusació de rebel·lió mai va tenir “fonament tàctic”, sinó que va venir d’una interpretació “excessivament àmplia” del Codi Penal.
Els precedents i casos pendents
Aquest és el segon gran dictamen emès per organismes de l’ONU favorable als independentistes catalans represaliats arran de l’1-O, després del que va emetre el maig del 2019 el Comitè de Detencions Arbitràries, que precisament va trobar “arbitrària” la presó preventiva que havien patit Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, interpretava que el seu empresonament vulnerava alguns drets humans perquè les seves accions no van ser violentes i instava el govern estatal a alliberar-los i indemnitzar-los.
Abans, el març del 2018, el comitè de drets humans que ha resolt ara també havia dictat mesures cautelars perquè es garantissin els drets polítics de Sànchez, tot just en virtut del mateix article 25 del pacte internacional, poques setmanes després que el Suprem li negués la llibertat provisional per sotmetre’s a la investidura com a president de la Generalitat. Les autoritats judicials espanyoles, però, van obviar la petició, i després Sànchez va decidir retirar la denúncia de l’ONU per portar-la al TEDH, ja que és incompatible dur un mateix cas a tots dos estaments.
L’ONU encara té pendent de resoldre almenys un altre cas, el presentat per Carles Puigdemont i el llavors vicepresident del Parlament, Josep Costa, contra la inèdita resolució preventiva del TC el gener del 2018 que prohibiria a la mesa convocar el ple d’investidura del líder a l’exili.
