Llarena apunta a la desobediència
L’exdiputada de la CUP Anna Gabriel torna de l’exili després de quatre anys i mig per declarar al Suprem
L’exdirigent nega que rebés cap requeriment del TC per la seva activitat parlamentaria
Queda en llibertat sense mesures cautelars
Ha acabat sent l’escenari més positiu dels molts possibles que s’havien estudiat per al retorn de l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel. L’exdirigent va quedar ahir en llibertat sense cap mesura cautelar després de declarar en el Suprem davant del jutge Pablo Llarena, instructor de la causa independentista, que va centrar l’interrogatori en un aspecte concret: si l’exdiputada va rebre requeriment del Tribunal Constitucional en relació amb la seva activitat parlamentària durant els fets d’octubre del 2017, a la qual cosa Gabriel li va respondre que no.
Aquest fet, en espera del que pugui fer ara el jutge, si arxiva o trasllada el cas a un jutjat de Barcelona, confirmaria que el delicte pel qual se la voldria processar és la desobediència i no pas la sedició o la rebel·lió com es temia en vista de com s’havien desenvolupat la resta de declaracions a exdirigents del procés, la majoria dels quals van acabar amb penes de presó provisional o llibertat sota fiances altíssimes el març del 2018.
Així doncs, ahir es començava a aclarir l’escenari judicial que restava pendent per a l’exdiputada de la CUP des que el 21 de febrer del 2018 va decidir no presentar-se a la citació del jutge. Els motius al·legats llavors van ser la “manca de garanties d’un judici just” a Espanya, ja que es considerava que se la jutjava per les seves idees polítiques. Gabriel va marxar a Ginebra, Suïssa, on dos dies més tard també es traslladaria la secretària general d’ERC, Marta Rovira, per portar la lluita judicial al terreny internacional. Però Gabriel no ha tingut mai clar els delictes pels quals se l’acusava i no va ser fins al juliol que va decidir, quatre anys després, estudiar el retorn per mitjà de l’advocat Iñigo Iruin, amb molta trajectòria en la representació de militants de l’esquerra abertzale. Gabriel havia estat declarada en rebel·lia el juliol del 2018 i, tot i que Llarena no va arribar a emetre cap ordre europea o internacional de detenció contra ella, sí que va dictar una ordre estatal de detenció perquè fos posada a disposició del Suprem i se li pogués rebre declaració.
Ahir, després de declarar davant del Suprem, apareixia una Anna Gabriel emocionada fins a tal punt que va demanar no contestar preguntes de la premsa. Gabriel tornava després de quatre anys i mig fora del país i per primera vegada s’obria davant seu la possibilitat de quedar-se uns dies a Catalunya. De fet el pròxim diumenge l’exdirigent clourà l’Escola d’Estiu que els anticapitalistes celebren aquest cap de setmana. L’endemà, dilluns, tornarà a Ginebra, on actualment dirigeix el sindicat Unia.
Principis intactes
“Els principis continuen intactes”, va assegurar ahir amb veu tremolosa Gabriel davant dels mitjans després de declarar davant del jutge. Les seves primeres paraules van ser per agrair les mostres de solidaritat amb totes les persones represaliades d’una manera o altra. “La repressió crea dolor, però és veritat que la solidaritat antirepressiva és la tendresa de la militància”, va afirmar emocionada. Gabriel va posar l’accent també en el fet que la causa independentista no s’hauria d’haver judicialitzat mai.
Els requeriments del TC es van enviar durant els fets d’octubre del 2017 als membres de la mesa del Parlament, que llavors estava presidida per Carme Forcadell. Forcadell va entrar a formar part de la causa independentista que es jutjava al Suprem per un delicte de rebel·lió –després van acabar sentenciats a presó per un delicte de sedició–, mentre que la resta dels seus companys de la mesa del Parlament ho van fer al Tribunal Superior de Justícia, que va dictar inhabilitació per desobediència a tots ells. En aquest mateix judici es va incloure la també exdiputada de la CUP Mireia Boya com a presidenta del grup parlamentari dels anticapitalistes. La sala, però, va absoldre Boya perquè “no va ser advertida nominalment pel Tribunal Constitucional i no ostentava una posició d’intervenció en els fets compatible amb el tipus penal de la desobediència”. La situació ara d’Anna Gabriel podria discórrer en paral·lel a la de l’excompanya de grup parlamentari. A partir d’ara caldrà esperar la decisió de Pablo Llarena respecte a la situació judicial de Gabriel. Recordem que el Suprem ja va obrir judici oral a l’actual diputada d’ERC Meritxell Serret quan aquesta també va decidir tornar del seu exili a Brussel·les. Llarena, però, va enviar la seva causa al TSJC perquè és aforada. Serret encara està pendent de la data de judici.
LES FRASES
Marlaska defensa les filtracions
El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va negar ahir que els casos d’infiltració policial en organitzacions juvenils del moviment independentista siguin “persecució ideològica”. A una pregunta d’ERC en la sessió de control al Congrés, Marlaska va remarcar que el que fan els cossos i forces de seguretat “no és perseguir ideologies” sinó “garantir un entorn de seguretat impedint i prevenint la comissió de delictes”. A tall d’exemple, va indicar que treballen per evitar “l’afectació d’infraestructures crítiques i que es causi danys a béns materials”. Rosique va criticar que “es vinculi moviment juvenil i terrorisme” i va denunciar que Interior “se salta l’estat de dret” en justificar la infiltració policial en entitats juvenils i independentistes.
