Política

‘Copèrnic’, a judici

Més d’un centenar d’agents de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil que van actuar en la repressió del moviment independentista van cap a judici

Un jutjat de Barcelona i un de Girona centralitzen les investigacions de la mala praxi policial

La mort d’Enric Sirvent va evitar el judici a l’agent que li va causar una parada cardíaca a Lleida

Un jutjat de Girona ha decidit portar a judici 27 agents de la Policía Nacional i un guàrdia civil

Còpernic fou el primer científic a qüestionar la Terra com a centre de l’univers. Copèrinc era polonès. Polònia és, en denominació espanyolista, Catalunya. El procés independentista de Catalunya va consistir a qüestionar que el centre de l’univers català fos Madrid. Algú del Ministeri de l’Interior va decidir que la complexa operació d’enviar milers d’agents de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil al Principat per reprimir el referèndum independentista del primer d’octubre del 2017 s’havia de batejar amb el nom d’“operació Copèrnic”. Van ser 12.000 efectius, entre els agents destinats a Catalunya i els que van venir d’altres punts de l’Estat, encoratjats pel ja cèlebre “a por ellos”. Van venir, van repartir a tort i a dret i van causar 1.066 ferits, fets que van originar denúncies dels ciutadans que han evolucionat en causes judicials que, a hores d’ara, s’han concretat en la xifra de 117 agents dels cossos de seguretat de l’Estat que es troben a un pas de judici per haver actuat al marge de les bones praxis policials.

Com a capital del país, en qualsevol fenomen comptable, Barcelona s’emporta les xifres més importants. Pel que fa a la investigació de les càrregues policials del primer d’octubre, fets que instrueix el jutjat número 7 de la ciutat, hi ha 89 agents investigats. Aquest jutjat va aglutinar la investigació de les càrregues ocorregudes el primer d’octubre del 2017 en 27 escoles de la capital del país i va dividir en dos la seva feina. Per un costat, hi ha una gran causa amb 85 agents de la Policía Nacional investigats, i, per l’altra, una segona de dedicada específicament als fets que van originar la pèrdua d’un ull a Roger Español, al carrer Sardenya, on hi ha quatre policies processats.

Van ser les denúncies presentades per 294 ciutadans que van resultar lesionats el dia del referèndum les que van originar la investigació del jutjat 7, que cinc anys després encara es troba en fase d’instrucció. La investigació va fer un salt darrerament amb la presentació d’un peritatge que identificava policies que apareixien a les imatges. Això ha permès d’ampliar les investigacions sobre onze policies més que hauran de declarar davant el jutge instructor el mes d’octubre.

Pel que fa al cas de Roger Español, la investigació ja s’ha tancat i el judici serà una vista peculiar, on l’home lesionat haurà de seure al mateix banc dels acusats que els policies que li van disparar i que l’acusen d’atemptat a l’autoritat per haver tirat una tanca metàl·lica en direcció als agents. L’escopeter que li va buidar un ull, identificat per un peritatge dels Mossos, nega que l’apuntés directament, assegura que sempre disparen a terra i que ho va fer seguint una ordre verbal d’un comandament superior.

Els que ja saben que aniran a judici són els 27 policies i el guàrdia civil que van reprimir els votants a col·legis de Girona i al municipi d’Aiguaviva, on l’agent de la benemèrita que serà jutjat va utilitzar un aerosol contra les persones que hi havia concentrades davant l’ajuntament. El jutge que ha instruït el cas, tot i portar a judici els agents de policial, parla de les lesions que “desgraciadament” es van causar als votants, adverteix que els cossos de seguretat actuaven “sota un mandat judicial” de fer impedir el referèndum, que la responsabilitat dels seus actes és individual i que no hi havia cap pla preconcebut d’anar a fer mal als ciutadans.

El cas que ha quedat arxivat és el de l’assalt de la Guàrdia Civil al col·legi electoral de Sant Julià de Ramis, on van entrar al pavelló on hi havia les urnes trencant els vidres i apartant a empentes i cops la gent que hi havia organitzat una muralla humana a la porta d’accés. En aquest col·legi hi havia de votar Carles Puigdemont i va ser un dels primers a ser assaltats, fets que van ser transmesos en directe per TV3, que hi tenia un equip destinat en espera que hi arribés el president de la Generalitat.

Un dels casos que van tenir més ressò el primer d’octubre de fa cinc anys va ser el d’Enric Sirvent, a Lleida, que va tenir un atac de cor després de rebre l’agressió d’un policia. Sirvent deia que ell aquell dia va morir i que només la reanimació cardíaca a què va ser sotmès li va retornar la vida. La víctima va denunciar el policia, que hauria estat jutjat si Sirvent no s’hagués mort el 2020 a causa del coronavirus.

Vinculat als fets del primer d’octubre, fins avui s’ha condemnat un agent de la Guàrdia civil. Es tracta del número que va participar en la persecució i linxament a les xarxes de Marta Torrecillas, la jove que va tenir ferides en una mà per l’acció de la policia al col·legi Pere Vila. El cas de la Marta es va fer mediàtic i el seu telèfon va acabar en un grup de Wattsapp en què va ser insultada i vexada. Un dels que va participar en el linxament va ser l’agent de la guàrdia civil Alberto Romero, que l’Audiència de Barcelona va condemnar a pagar 450 euros per un delicte d’amenaces lleus.

Pilotes prohibides
A Catalunya l’ordre públic depèn del cos dels Mossos d’Esquadra, que no disparen pilotes de goma perquè el Parlament les va prohibir. La Policía Nacional només pot actuar en ordre públic per defensar edificis de l’Estat, com la delegació del govern espanyol i la prefectura de Via Laietana. Això va fer l’octubre del 2019 per reprimir les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem i el mateix primer d’octubre del 2017, contra els votants. Va actuar i va fer ús de les pilotes de goma i també de pots de gasos lacrimògens.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aragonès acusa davant l’ONU Espanya, França i Itàlia de minoritzar el català

GINEBRA
JOSEP BRACONS I OLIACH
CAP DE L’OPOSICIÓ A SANT JOAN DESPÍ (ERC)

“La política d’habitatge de l’equip de govern expulsa el jovent del municipi”

SANT JOAN DESPÍ

La fi de la sedició venç vets

madrid

Una sèrie de cartes bomba alarmen l’Estat espanyol

madrid

Junts arrenca la seva precampanya amb un ull a l’àrea metropolitana

Barcelona
Drets Humans
El cas Wikileaks

La llarga travessa d’Assange

BARCELONA
FIGUERES

Masquef, ratificat com a cap de llista de Junts

política

Ubasart treballarà “de forma discreta” per tancar la prefectura de Via Laietana

barcelona
política

Concentració contra la reforma del Codi Penal

barcelona