Política

KENNETH MARTÍNEZ MOLINA

ALCALDE DEL VENDRELL (PSC)

“No estem fent una transformació del Vendrell sinó una revolució”

L’aposta de l’alcalde és una xarxa de carrils bici de set quilòmetres de llargada i que tindrà un cost de 7 milions d’euros

Vol combatre l’atur estructural del municipi amb un vell projecte: la creació d’un gran centre logístic a la ciutat i a la comarca del Baix Penedès

Hi ha mil pisos buits que cal omplir. Volem créixer cap a dins, no amb un urbanisme extensiu
Soc funcionari de fa molts anys i sempre he dit que em vull jubilar exercint la meva professió
Presentar-me a la reelecció? Ja està decidit, però ja ho farem públic quan toqui

Abans de convertir-se en alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez havia estat regidor del consistori durant vuit anys. Es lamenta que la situació econòmica del municipi impedís cap mena d’inversió durant una dècada i treu pit dient que en el seu mandat s’han pogut tornar a fer coses.

Aquest mandat que està a punt d’acabar-se és el seu primer com a alcalde. Quin balanç en fa?
Crec que ha estat positiu perquè hem fet front a situacions complicades com una pandèmia i les conseqüències del canvi climàtic i la guerra d’Ucraïna, amb tot l’encariment de l’energia i altres productes que afecten les famílies. Tot i això, no hem renunciat als nostres projectes, que consistien a canviar completament el Vendrell després que l’Ajuntament no pogués fer cap inversió durant deu anys per l’endeutament que tenia.
Com es va arribar a la situació que l’Ajuntament tingués un deute que era el doble que els seus ingressos?
Aquest endeutament es va generar en el mandat del 2007 al 2011, perquè els pressupostos preveien, bàsicament, els ingressos procedents dels impostos d’obres, però aquests diners no van arribar per culpa de la crisi de la construcció. Això va provocar que el deute del consistori fos el doble que els ingressos d’un any. Així, el 2012 el deute de l’Ajuntament era de 90 milions d’euros (el pressupost actual és de 55 milions). Actualment, el deute és d’uns 30 a 35 milions d’euros. L’hem reduït d’una manera molt significativa. De fet, el 2019 ja havíem recuperat l’autonomia financera i ja podíem tornar a demanar préstecs per a la millora del municipi.
Com van aconseguir revertir la situació?
Amb inversions zero. Dedicant, d’un pressupost de 50 a 55 milions, uns 7 milions anuals a retornar deute.
La ciutadania va entendre que durant deu anys no es fes cap millora al municipi?
Com que el context general era de crisi, no va caldre un esforç de pedagogia perquè tothom sabia que era un moment, en l’àmbit global, molt complicat, tot i que aquí ho era encara més. Per això era tan important per a nosaltres ser capaços de marcar un punt d’inflexió en aquest mandat i tornar, després de molt de temps, a fer inversions.
Vostè ha explicat en altres ocasions que les inversions que ara sí que han pogut fer han oscil·lat entre 1 i 4 milions d’euros anuals. En què s’han gastat aquests diners?
En crear entorns urbans habitables per millorar la qualitat de vida, les activitats socials, l’activitat comercial, de restauració i de turisme. Estem creant places públiques i illes de vianants que generen activitat econòmica. Això a la zona de platja és especialment important, perquè es tracta d’una zona de segona residència i, per tant, molt dispersa. La creació d’una plaça central pública amb un gran edifici per a activitats vol centralitzar aquesta activitat. Tots aquests nuclis del municipi estaran connectats, per exemple amb un carril bici.
Aquest carril bici té, actualment, dos quilòmetres, però quina és la dimensió del projecte final i quin és el seu cost?
No estem fent un carril bici, sinó una xarxa de carrils bici. Ara hem fet un carril bici que uneix l’estació del tren i la Rambla del Vendrell amb la zona escolar on també hi ha la zona esportiva, els jutjats… A més, d’aquí a poc hi haurà un altre tram que connectarà aquesta zona esportiva amb Sant Vicenç [de Calders] poble. Aquesta obra la fa la Diputació perquè és una millora a la carretera i el carril bici forma part d’aquesta actuació. En total tindrem una xarxa de set quilòmetres de carril bici que unirà el Vendrell, Sant Vicenç i la zona de platja. Calculem que aquests set quilòmetres estaran acabats a mitjans de l’any vinent.
Voler fer un municipi més habitable, lligat amb un entorn natural i amb una aposta ferma per un carril bici, recorda les iniciatives dutes a terme per Ada Colau a Barcelona. Aquest és el model que vostès segueixen?
Conceptualment, podria ser. Però tenim moltes diferències i molts avantatges en relació amb Barcelona. Aquí tenim una platja de set quilòmetres, la serralada prelitoral, una plana de vinyes... Vull dir que és un entorn privilegiat si es vol viure fora d’una gran metròpoli. I el model és cohesionar el municipi, créixer cap a dins i no amb un sistema urbanístic expansiu, i unir tots aquests nuclis de població que tenim dins d’aquest entorn natural que esmentava.
Quina serà la inversió necessària per a tot això que vostè explica?
La nostra situació financera no ens permet encara fer grans inversions, però estem aconseguint finançament per altres vies. Per exemple, el carril bici de dos quilòmetres que ja hem fet s’ha finançat amb fons Feder, el carril bici que arribarà a Sant Vicenç va a càrrec de la Diputació, perquè la carretera, que és el projecte principal, és de la Diputació. A més, volem recuperar les rieres com un espai per a la ciutadania, amb una renaturalització d’una zona degradada i que històricament ha estat el nostre pati del darrere de les cases. Aquesta recuperació serà finançada per fons Next Generation, amb uns dos milions d’euros. Però encara hi ha més: el gran projecte del pròxim mandat serà el nostre particular Central Park. Són quatre hectàrees que estan a tocar de la riera que travessa el nucli del Vendrell. És el que s’anomena el parc del Botafoc. La zona d’esbarjo tradicional del Vendrell era la platja, però mai hem tingut un parc per a l’esbarjo de la ciutadania. Aquesta actuació tindrà un cost de 3 milions d’euros. En total, tots aquests canvis suposaran una inversió de 7 milions d’euros. Jo sempre dic que quan hàgim acabat tot això no haurem fet una transformació sinó una revolució [al municipi].
El Vendrell ha duplicat la seva població els últims quinze anys. Vostè ha explicat que vol fer una ciutat més sostenible i ha dit alguna vegada que vol fugir d’un urbanisme extensiu, que considera que és un model caduc. Com es pot fer front a l’increment constant de la població i evitar aquest creixement urbanístic?
El Vendrell té quantificats uns mil pisos buits, la majoria dels quals estan en mans dels bancs. Aquests pisos s’han d’omplir. No hem de construir més, sinó aprofitar allò que tenim. Créixer cap a dins vol dir això, omplir aquests pisos buits però també els solars buits dins de la trama urbana. I, a més, hem de crear centralitats, especialment a la zona de platja, on hi ha molta segona residència que ara comença a ser primera residència, perquè allò no sigui una zona només de xalets i carrers buits. Hi ha d’haver una vida veïnal.
El creixement de la població ha provocat que ara s’hagi d’ampliar un hospital que es va fer el 2005. Hi va haver una mala planificació aleshores?
No crec que hi hagués mala planificació. L’any 2000 al Vendrell hi havia 22.000 habitants i ara en som 40.000. Amb aquestes xifres qualsevol previsió queda curta. Però s’ha de dir que l’hospital del Vendrell és el centre sanitari de tota la demarcació de Tarragona, el Penedès i el Garraf que rep més pacients de llocs més diversos. És a dir, la meitat dels pacients que han estat atesos a urgències de l’hospital del Vendrell aquest estiu eren de fora de la nostra comarca. I això es produeix per les segones residències però també perquè el municipi està molt ben comunicat i molta gent que no viu aquí va a l’hospital del Vendrell perquè li és més fàcil.
La taxa d’atur del Vendrell és del 15%, mentre que la mitjana a Catalunya és de poc menys del 10%. Què pot fer vostè per minimitzar aquest elevat nivell d’atur?
El principal sector econòmic era la construcció i en el moment que va arribar la crisi va aparèixer un atur estructural que és difícil de rebaixar. Al Vendrell no tenim cap sector econòmic durant tot l’any. Tenim alts i baixos. Hi ha molt bona ocupació de Setmana Santa a octubre, però després tenim un hivern molt dolent. Per revertir això volem crear un pol industrial del sector de la logística. Però l’Ajuntament no ho pot fer tot sol, necessitem l’aposta ferma de la Generalitat per fer-ho possible. Som la ròtula entre Barcelona i Tarragona. No pot ser que entre aquests dos pols hi hagi una mena de buit.
Parlant de feina... Vostè era mestre i l’any passat va decidir presentar-se a una plaça d’inspector d’Ensenyament. L’oposició ho va criticar molt pel fet que vostè només feia mitja jornada. Pot l’alcalde de la tercera població del Camp de Tarragona dedicar-se només a temps parcial al municipi?
Bé, tampoc era temps parcial, perquè una cosa són les hores administratives i després el temps que realment dediques a la feina. Jo soc funcionari de fa molts anys i sempre he dit que em vull jubilar exercint la meva professió.
Bé, fa onze anys que és regidor de l’Ajuntament…
Sí, però abans de ser alcalde només estava de regidor a mitja jornada. No és fins al 2019, quan soc alcalde, que demano la meva primera excedència. Jo tinc molt clar que la política és una dedicació temporal.
Es presentarà a la reelecció?
Encara queda una última part del mandat. S’ha de fer una valoració d’allò que hem fet i ho compartirem amb el partit i prendrem una decisió.
Per tant, no està decidit?
Bé, sí que està decidit, però no s’ha fet públic.
Fa uns mesos es va fer pública una sentència del Suprem que refermava que s’havien fet contractacions il·legals en l’anterior mandat. Vostè era regidor de l’equip de govern aleshores.
Quan la gent sent “factures il·legals” pensa en altres coses. Aquí no hi ha hagut apropiació indeguda de cap manera. Al cap i a la fi, allò era una tramitació administrativa. Els jutges han considerat que s’havia d’haver fet d’una altra manera. L’interventor d’aleshores considerava que la manera com s’havia fet era correcta. Ara, el tràmit actual per aquesta mena de contractes ja s’ajusta a allò que diu la sentència.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El CNI es nega a donar explicacions sobre el Catalangate al Parlament Europeu

Brussel·les
Estat espanyol

Adolfo Suárez Illana renuncia al seu escó al Congrés

Madrid

La fiscalia recorre al Suprem l’absolució de la mesa del Parlament de Roger Torrent

Barcelona
Estat espanyol

El govern espanyol tria els dos nous membres del TC sense esperar el CGPJ

Madrid
Pròxim Orient

Tres palestins moren per foc israelià

Jerusalem
JORDI SOLER I CASALS
ALCALDE DE CALONGE I SANT ANTONI (JUNTS)

“La moció de censura era necessària perquè el poble anava a la deriva”

CALONGE I SANT ANTONI

Junqueras demana generositat a Junts amb el pressupost

Barcelona

La policia pren el carrer

Tòquio

Feijóo obre la porta a dur al Tribunal Constitucional el Codi Penal sense sedició

madrid