Política

Centenars de detinguts a Rússia en protestes contra la mobilització

Putin endureix les penes contra la deserció, la desobediència i la rendició voluntària

El Kremlin substitueix el general encarregat de la logística de l’exèrcit després dels darrers revessos a Ucraïna

Més repressió, més protestes i més tensió a les ciutats russes quan es compleixen set mesos de l’inici de la invasió d’Ucraïna. Feia temps que no es vivia una situació així. Les forces de seguretat russes van detenir ahir centenars de persones en la segona protesta en menys d’una setmana convocada a Rússia contra la mobilització militar decretada aquesta setmana pel president rus, Vladímir Putin. Més de 700 persones haurien estat arrestades, segons l’organització independent OVD-Info, en una trentena de ciutats russes per haver protestat contra el reclutament i contra la guerra a Ucraïna en general.

Hi va haver protestes en ciutats com ara Novossibirsk, Tomsk, Khabàrovsk i Ivànovo, des de Sibèria fins al centre del país, i van anar seguides de marxes a Moscou, Sant Petersburg i altres localitats, segons va informar el moviment juvenil i pacifista Vesnà, que és l’ens que va convocar les manifestacions. Aquesta nova jornada de mobilitzacions no autoritzades i, per tant, il·legals segons la llei russa, que també prohibeix qualsevol activitat que es consideri que difama les forces armades, s’ha produït el mateix dia que Putin ha endurit les penes en cas de negar-se a anar al front, després de la fugida massiva de gent del país que s’està produint. Des de dimecres, quan Putin va anunciar la mobilització, s’han detectat llargues cues a la frontera amb Finlàndia, però ahir també es va informar de cues a la frontera amb Geòrgia.

Ateses les dificultats de reclutament que l’exèrcit rus està tenint, Putin va signar ahir una nova llei que preveu penes de fins a deu anys de presó per als soldats que es rendeixin o es neguin a anar al front de guerra com està passant en aquests moments.

La llei, que va ser aprovada pel Parlament a principis de setmana, va ser publicada ahir pel portaveu jurídic del govern i, per tant, ja ha entrat en vigor. Segons l’agència oficial russa TASS, l’article 333 del Codi Penal de Rússia es complementa amb una tercera part, segons la qual “l’absència del lloc de servei sense permís i la deserció amb armes, així com la deserció d’un grup durant la mobilització o llei marcial, en temps de guerra o en les condicions d’un conflicte armat, seran sancionades amb pena privativa de llibertat de cinc anys a quinze”.

Aquesta no va ser, però, l’única llei que el president rus va signar ahir. En un moment en què al Kremlin no li està sent gens fàcil reclutar soldats, el president rus va firmar també una llei que facilita l’accés a la nacionalitat russa als estrangers que s’incorporin a files. Els estrangers que s’incorporin a l’exèrcit durant almenys un any no hauran de justificar els cinc anys de residència en territori rus exigits per accedir a la nacionalitat russa, segons informaven els mitjans locals. Moscou també intentava captar reclutes a les zones ocupades d’Ucraïna quan hi va portar les urnes per votar en els referèndums d’annexió que des de divendres i fins dimarts vinent se celebren a Donetsk i Lugansk, a l’est, i Kherson i Zaporíjia, al sud. En vista d’això, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha fet una crida a la població a resistir-se al reclutament rus.

En el dia 213 de la guerra a Ucraïna, el Kremlin va destituir el seu viceministre de Defensa, Dmitri Bulgàkov, que ha estat a càrrec de la logística des de l’inici de la invasió d’Ucraïna, el 24 de febrer passat. Bulgàkov ha estat substituït pel coronel general Mikhaïl Mizíntsev, que va supervisar el setge de Mariúpol per part de Rússia.

Nous atacs russos sobre ciutats ucraïneses

Rússia va tornar a llançar ahir nous atacs amb míssils sobre diverses ciutats ucraïneses. Funcionaris ucraïnesos van informar que un míssil rus va impactar contra un bloc de pisos a la ciutat de Zaporíjia, amb un balanç d’un civil mort i set més de ferits. Tres civils més haurien mort i dinou més haurien resultat ferits en altres atacs al sud i a l’est del país. D’altra banda, la fiscalia de menors va informar que des de l’inici del conflicte han mort 1.164 nens.

Michel, a favor d’entregar visats als desertors russos

El president del Consell Europeu, Charles Michel, es va alinear ahir amb Alemanya i es va mostrar a favor que la Unió Europea (UE) entregui visats als ciutadans russos que es neguin a anar a lluitar al front de guerra i desobeeixin així la crida del president rus, Vladímir Putin. El dirigent europeu considera que “el bloc comunitari ha d’obrir les portes als desertors russos”, segons va precisar en una entrevista al mitjà nord-americà Politico.

Denuncien coaccions en els referèndums

Funcionaris ucraïnesos van dir que els votants en els referèndums d’annexió estaven sent coaccionats i els EUA asseguren que tenen proves que demostren que Rússia ha manipulat els resultats.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Declaren culpable l’opositor rus que va denunciar crims de guerra a Butxa

MOSCOU

PSOE i Podem reculen en els desordres en cas de moviments socials

Madrid

Ucraïna denuncia el segrest de tres treballadors més de la planta nuclear de Zaporíjia

LEÒPOLIS

El PSOE “analitzarà” l’esmena d’ERC per malversació

Madrid

Espanya, Portugal i França segellen avui a Alacant el compromís de tirar endavant l’H2Med

Alacant

La reforma penal inclourà condemnes de fins a 3 anys per a càrrecs que no justifiquin un enriquiment de 250.000 euros

madrid

ERC proposa rebaixar les penes per malversació si no hi ha enriquiment personal o de tercers

MADRID
JOSEP MARIA CIURANA I PLANAS
CAP DE L’OPOSICIÓ A MAÇANET DE LA SELVA (ACORD PER MAÇANET)

“Només hi ha 50.000 euros previstos d’inversió en el pressupost del 2023”

MAÇANET DE LA SELVA

Croàcia serà a l’espai Schengen l’any vinent

Brussel·les