Política

JORDI BALLART I PASTOR

ALCALDE DE TERRASSA (TOT PER TERRASSA)

“Aquest projecte polític ha arribat per quedar-se, no és conjuntural”

“Sí, evidentment, en funció dels resultats”

“Trobo a faltar que no facin seguidisme de l’extrema dreta, perquè n’estan fent”

“És un projecte de transformació equivalent a Vallparadís o al cobriment dels Ferrocarrils i de la Renfe”

Estem en un 87% d’acompliment del programa, amb accions acabades o en execució
Els partits d’extrema dreta haurien d’estar il·legalitzats

Contra tot pronòstic, Jordi Ballart guanyava les eleccions del 2019 a Terrassa amb Tot per Terrassa, un projecte nou format després de renunciar el 2017 com a alcalde i trencar amb el PSC. El que acaba ha estat un mandat atípic i complex, políticament i també personalment.

L’agost del 2021 diagnostiquen leucèmia al seu fill, com està? I com ha viscut la situació sent l’alcalde de Terrassa?
Ha estat un any molt complicat, per la malaltia. Però, després de tot el tractament, vam fer la visita del primer any i està en remissió completa. Ja respirem tranquils. En aquests moments, estem en una normalitat i net del càncer, tot i que és un procés llarg i hem d’anar fent controls durant alguns anys. Ell està molt bé, molt content i feliç, va a l’escola i això ens ha permès tornar a la normalitat de la vida familiar. Vaig tenir molt clar des del primer moment que havia de prioritzar el meu fill per sobre de tot. El primer que et passa pel cap és renunciar, però després vaig veure que era compatible poder treballar des de l’hospital, fent reunions per telèfon, virtuals... Durant cinc mesos, tota la part de representació pública no la vaig poder fer, però vaig poder seguir fent d’alcalde d’una altra manera, amb les tecnologies del segle XXI. Vaig poder estar amb ell al 100% i alhora estar present en les decisions importants durant aquells mesos.
Arriba a l’alcaldia contra pronòstic, muntant un partit gairebé sense estructura, quin balanç fa d’aquest procés i dels tres anys de mandat?
Vam fer un procés molt diferent de crear un partit, que, al final, va ser un instrument per presentar-nos en unes eleccions, però la idea era generar un moviment ciutadà i intentar una política diferent, més propera a les persones i més arrelada a la ciutat. El programa electoral el vam haver de fer des de la ciutat, amb els col·lectius sectorials, hi van participar més de 800 persones... Volíem un projecte municipalista, de proximitat, amb uns valors clarament progressistes i de democràcia i, alhora, de transversalitat i pluralisme. Pensàvem que podríem treure una certa representació, tres o quatre regidors era la xifra en què ens movíem, però deu regidors va ser tota una sorpresa. El balanç és positiu, en aquests moments estem parlant d’un 87% d’acompliment del programa, amb accions acabades o que estan en execució. És un alt grau de compliment tenint en compte que ha estat un mandat totalment atípic. Tot i això, hem posat les bases del que vam dir que faríem, d’aquesta transformació de la ciutat, d’aquests canvis a molts nivells.
Una de les claus del resultat de Tot per Terrassa és aquest component de més proximitat?
Sí, hi havia aquesta proximitat tan gran amb la gent de molts sectors, però també a títol individual. Això ho vam començar en cases particulars i va anar creixent. Vam convocar un acte de presentació al Centre Cultural el desembre del 2018 i se’ns va desbordar, van venir 5.000 persones, i va ser el primer indicador que allò anava de debò. Va ser un moviment que va generar molta il·lusió per aquesta proximitat i perquè totes les persones de la candidatura eren conegudes, referents en els seus àmbits. Era la il·lusió davant de la política més institucionalitzada. En línies generals, estem bastant satisfets de la feina feta i amb ganes que tingui continuïtat. Aquest projecte ha arribat per quedar-se, no és un projecte conjuntural vinculat a un moment determinat. Hi ha moltes persones que ens ho deien, i qui ho interpreta així no ha entès l’essència del projecte que, més enllà dels que hi som ara, és una fórmula que té molt de recorregut a Terrassa i que pot tenir-lo en molts altres municipis. Per arribar a acords, hem de fer molta feina interna. Per exemple, en temes nacionals, defensem un referèndum legal i acordat i, a partir d’aquí, cadascú té posicions diferents. En el ple, quan hi havia resolucions d’àmbit nacional, que no presentàvem nosaltres perquè no és el nostre àmbit, els nostres regidors i regidores tenien llibertat de vot.
Des del PSC l’acusen de personalisme i d’estar massa pendent de les xarxes socials.
Crec que no ha entès cap a on va la societat o ho utilitzen com una eina de desgast. A hores d’ara, les xarxes socials formen part de la mateixa gestió, d’un espai que et permet relacionar-te amb la gent que et fa arribar peticions, necessitats, demandes... i tots els partits ho fan o ho intenten. Els partits que ho critiquen intenten utilitzar les xarxes allà on governen. L’única diferència és que a aquest partit que fa aquesta crítica les xarxes socials les gestiona algú i nosaltres en les gestionem nosaltres.
Com estan les relacions amb el PSC?
Van ser molt complicades al principi, és lògic, després de quaranta anys hi va haver una alternança i, a més, amb una persona que havia marxat del partit. i això va provocar tensions. La situació ha millorat moltíssim i és positiu per a la ciutat. Que el principal partit del govern i el de l’oposició tinguin una relació democràtica, sana i normal és una obligació per part de les dues parts i pel bé de la ciutat s’ha de mantenir així en un futur.
L’últim baròmetre situava la seguretat com el principal problema dels terrassencs, Terrassa és insegura?
Ens estem movent en el terreny de les percepcions, en aquest cas. Hi ha hagut alguns fets concrets delictius que, a diferència de fa uns anys, ara tenen més repercussió, en part, per les xarxes socials. I si això passa molt hi ha una sensació que cada dia passen coses; però, en canvi, després, a les juntes i als consells de seguretat amb tots els cossos policials, posem les dades sobre la taula, i el que ens indiquen és que els delictes respecte del 2010, per exemple, han baixat, estem a la franja mitjana baixa en comparació amb altres ciutats de la mateixa mida a Catalunya. Però no ens hem de quedar aquí. És un tema que ens preocupa. Hem de combatre aquestes percepcions, interessades en algun cas per altaveus d’extrema dreta, amb seguidisme de partits tradicionals que fan bandera d’aquests temes. Estem contractant més policies, vam recuperar la policia de barri, a banda de totes les millores que hem fet a la policia: posar càmeres unipersonals, millorar les instal·lacions de la prefectura, reforçar tota l’estructura de comandaments, i impulsar les patrulles conjuntes amb els Mossos d’Esquadra. Alhora, continuem exigint més presència dels Mossos d’Esquadra. A part d’aquestes patrulles conjuntes, hi ha un dèficit d’agents dels Mossos. Ja n’hem parlat amb el conseller Joan Ignasi Elena i hi ha bona predisposició per incrementar aquesta presència. Ho han fet, però encara en trobem a faltar més.
El PSC considera que la percepció d’inseguretat es reverteix principalment amb més presència policial, hi coincideixen?
Aquesta és una mesura, però per molts policies que tinguéssim, continuaria havent-hi fets delictius, aquí hi ha altres qüestions vinculades a l’educació, al respecte, al civisme... també a l’extrema dreta, que és una xacra que tenim a la societat. Les forces polítiques democràtiques hauríem de fer un acord polític per combatre això i no utilitzar la seguretat per desgastar els governs. Però, malauradament, veiem que per a alguns sembla que tot s’hi val. El que trobo a faltar és que no facin seguidisme de l’extrema dreta, perquè n’estan fent.
Al juny presentava el gran projecte de futur de les rieres, quines són les grans línies?
És un dels projectes de present i de futur de transformació més important que té la ciutat ara mateix, equivalent al parc de Vallparadís o al cobriment dels Ferrocarrils i de la Renfe. Aquest mandat, el que hem fet és posar les bases, actuar en present; és a dir, garantir la seguretat dels trams urbans de les dues rieres. S’ha fet una obra hidràulica important a les Fonts per evitar inundacions, i les rieres han tingut un tractament de neteja i de manteniment que està a la vista de tothom. Però, al costat d’això, volíem treballar un projecte de futur, era el nostre compromís; en aquests moments tenim un full de ruta que implica renaturalitzar la riera de les Arenes i renaturalitzar diferents trams de la riera de Palau, compaginat amb cobriments parcials si és possible. I no només tenim aquest concepte general, sinó que hem demanat els fons Next Generation per a dos projectes concrets. Tenim el compromís i si, pel que sigui, els Nex Generation no ens els atorguen, amb pressupost municipal i amb finançament que haurem d’anar a buscar a altres administracions esperem poder treballar aquests projectes en un futur immediat. El projecte és molt important perquè fa que Terrassa sigui una sola ciutat.
Els veïns dels carrers Galileu i Arquímedes es queixen del trànsit en aquests dos carrers.
Tenim un pla de transformació d’aquests dos carrers, som el primer govern que té una mirada clara i que està decidit a tirar endavant la seva transformació. Ara, això, evidentment, s’ha de fer per fases, els veïns ho saben. Hem pres algunes mesures i algunes que tirarem endavant són d’urbanisme tàctic, que poden pal·liar els efectes del trànsit, també temes vinculats a la senyalització. Però el gran projecte per evitar que el trànsit de pas circuli per aquests dos carrers és el de càmeres, que ja estan dins d’un projecte dels Next Generation que ens han atorgat. Hem comprat les càmeres, en un principi ens arribaran l’any que ve, s’instal·laran, i aquí ja podrem veure la primera fase de transformació d’aquests dos carrers, que ha d’anar acompanyada d’una transformació física. La idea seria en els pròxims anys, per fases, ja començar a canviar l’aspecte de diferents trams. I això és una voluntat clara i ho volem fer amb el màxim consens.
L’Estat ha traspassat el tram Terrassa-Sabadell del Quart Cinturó a la Generalitat, en un acte en què el govern català els va plantar, com està ara?
A Terrassa ja no parlem de Quart Cinturó ni de B-40, parlem de la voluntat que ens enllacin el tram de la rotonda de Can Roca, on acaba una via d’alta capacitat amb la ronda Oest de Sabadell. No volem que hi hagi la possibilitat que 150.000 vehicles ens puguin arribar cada dia a la rotonda del barri de Can Roca perquè això, al final, ens implica un col·lapse. El que volem és que una via d’alta capacitat s’enllaci amb una altra via d’alta capacitat, parlem d’un sistema de rondes, que és el que es va acordar en el pla de mobilitat específic del Vallès aprovat per la Generalitat el febrer del 2021 amb el consens de tots els partits. Durant més d’un any vam negociar a tres bandes, Generalitat, Estat i els tres ajuntaments: Castellar, Sabadell i Terrassa, i havíem arribat a un acord, al qual es va arribar al març que, a través de la disposició addicional tercera de l’Estatut, l’Estat pagaria la infraestructura i la gestionaria la Generalitat. Vam arribar a l’acord també de fer una roda de premsa conjunta i ens vam trobar el mateix dia que una part no es va presentar. Aquí no hi ha pugna Estat-Generalitat, va ser un tema de plantada al territori i a un acord al qual s’havia arribat. Continuem treballant amb els ajuntaments, hem seguit parlant tant amb l’Estat com amb la Generalitat, sembla que som a les portes que hi hagi un protocol amb tots aquells acords, perquè una de les coses que deien és que no hi havia res escrit. Els tres alcaldes també vam demanar a finals de juny una reunió amb el president de la Generalitat i tampoc no ens ha contestat. Nosaltres seguim perquè a Terrassa el que volem és l’enllaç entre la rotonda de Can Roca i la ronda Oest de Sabadell.
Les diferències que hi ha al govern de la Generalitat estan perjudicant els municipis?
No ho hem notat gaire. Excepte en algunes conselleries molt concretes, per exemple Salut, on sí que tenim mes dificultats perquè teníem acords tancats que no s’estan concretant, però en general estem bastant satisfets de tot el que hem anat aconseguint aquests últims temps amb el govern.
Com afronten les pròximes eleccions municipals?
Amb molta força i il·lusió. Hem vist que estem perfectament preparats per governar la ciutat i tirar-la endavant; a més a més, en un moment de moltíssimes dificultats. Tenim molta il·lusió de poder tenir quatre anys més de poder culminar el nostre projecte.
En aquests anys com ha estat la relació amb els socis de govern d’ERC?
La veritat és que perfecte. Tenim una relació de confiança política i personal molt bona, no hi ha hagut conflictes importants en aquest mandat i crec que això ha estat molt positiu en un moment de dificultat amb la pandèmia, ara la crisi energètica... Estem molt satisfets, és un govern sòlid i fort que és el que la ciutat necessitava.
Repetirien el pacte amb ERC?
Sí, evidentment, en funció dels resultats. A nosaltres ens agradaria obtenir un resultat ampli i poder governar sols, però sabem que això és molt complicat i estem oberts a parlar amb tots els partits polítics excepte amb l’extrema dreta.
Els preocupa la possibilitat que l’extrema dreta tingui presència a l’Ajuntament?
Ens preocupa moltíssim. Crec que no és el mateix que l’extrema dreta estigui al Congrés o al Parlament, que tenen en realitat una distància molt gran amb la ciutadania, que no que estiguin a la trinxera de la política i això fa que tinguin molta veu, que siguin presents al carrer. Aquest discurs d’odi, d’intolerància, de divisió, de xenofòbia... és molt perillós per a la societat. Són partits que haurien d’estar il·legalitzats, no s’entén que al segle XXI, en una democràcia avançada, hi hagi discursos d’aquest tipus que es puguin permetre i que no hi hagi cap jutge que, al final, acabi il·legalitzant-los.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Parlament Europeu posa en qüestió l’escó de Puigdemont

Brussel·les

El Suprem avala la condemna a la UB pel suport als presos de l’1-O

BARCELONA
ANTONI GARCIA ACERO
CAP DE L’OPOSICIÓ A L’HOSPITALET DE LLOBREGAT (ERC)

“El cas del Consell Esportiu ha tacat la imatge de l’Hospitalet de Llobregat”

l’hospitalet de llobregat

La guerra s’acarnissa amb la població civil

KÍIV / MOSCOU

“No tenia força per imposar-me a Putin”

Berlín

Gemma Geis, candidata única de Junts per Girona

GIRONA
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Von der Leyen dona a Zelenski suport per a restaurar electricitat i calefacció

barcelona
crisi migratòria

L’augment d’arribades porta a la UE a buscar un nou impuls al pacte migratori

Brussel·les
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Espanya acull 155.000 refugiats ucraïnesos

Madrid