Política

JORDI HERNÁNDEZ GARCÍA

CAP DE L’OPOSICIÓ A LLORET DE MAR (CIUTADANS)

“El que preocupa més la gent de Lloret és sobretot tenir feina”

El cap de l’oposició assegura que, després de vint anys de governs convergents, el municipi està cada vegada més deixat

Considera que els grups van afrontar bé la crisi i admet que ha parlat amb ucraïnesos enfonsats pel que passa al seu país

Fa vint anys que governen els convergents per trampejar la corrupció
Encadeno set anys a l’Ajuntament i en el manteniment del dia a dia anem sempre a pitjor
L’ocupació és un problema seriós, perquè tenim grups mafiosos actuant dins del municipi

Jordi Hernández (1979) és advocat i hostaler i va arribar a Lloret amb els seus pares, que buscaven noves oportunitats. Va liderar la candidatura de Ciutadans el 2015 i el 2019 i el partit ja l’ha confirmat també per a les eleccions del maig del 2023. És molt crític no només amb l’actuació de l’actual equip de govern, sinó amb els vint anys de poder convergent a la ciutat, però també admet que l’alcalde i tots els regidors van saber treballar bé durant la pandèmia.

Cal combatre encara la imatge que té Lloret relacionada amb el turisme de masses i el comportament d’alguns visitants?
El que preocupa els veïns de Lloret és tenir feina; en això hem de treballar i és el que fa el nostre grup. Lloret és una destinació única a Catalunya. Tenim aquesta sort. Tot és millorable, però que hi hagi tanta gent que vulgui venir vol dir que hi ha coses maques i que algunes coses estem fent bé. Hem de millorar el que hi ha, perquè cal que aquesta gent continuï venint i que hi hagi feina.
Quines propostes teniu per potenciar encara més el sector?
La mobilitat és un problema. S’ha d’evolucionar cap a la pacificació del trànsit. Aquest govern va tenir la idea de fer el passeig només per a vianants. Hi vam donar suport, però no ho va fer bé, no va saber explicar quines mesures compensatòries hi hauria, i el resultat del procés participatiu va ser un no categòric, tot i que la pregunta era capciosa: “Vols millorar Lloret?” I tant que ho volem! Però la gent no veia que la fórmula d’aquest equip de govern fos viable. Les coses s’han de fer bé i s’han d’explicar bé. La mobilitat ha d’incloure pàrquings dissuasius i un bus que mogui la gent. Hi ha moltes propostes per millorar aquest punt.
Com valora el funcionament d’un govern amb tres partits diferents i el rol d’un alcalde que té oposició també a Junts?
A Lloret fa vint anys que governen els convergents, els neoconvergents o el nom que hi vulguin posar per trampejar els escàndols de corrupció, i en els últims anys ho han fet amb l’ajuda del PSC. Necessitem un canvi, que deixin de governar els de sempre. Ho reclama la gent. Lloret està deixat. Fa set anys que treballo a l’Ajuntament i veig que han estat set anys perduts en el manteniment del dia a dia del poble. Cada vegada anem a pitjor. Per molt que ara l’alcalde digui una altra cosa, l’única oposició és Ciutadans. Ja ens han demostrat els convergents, Junts o com es diguin que no són capaços de portar Lloret on vol la ciutadania. El PSC tampoc vol aquesta responsabilitat, perquè s’estima més donar els seus vots als convergents.
Creu que el sector hoteler té massa poder?
Que hi hagi col·laboració amb el sector privat em sembla normal. Ho veurem amb el POUM que ha de fer l’equip de govern i que ja acumula tres anys de retard. El turisme és un apartat molt important a Lloret i hem de veure si podem ampliar la capacitat dels hotels o tenir més o menys apartaments turístics. Si hi ha pressions d’amiguets que puguin tenir interessos particulars o si es fa política a favor d’aquests interessos, s’haurà de portar als jutjats.
Com es va sobreviure durant la pandèmia en un municipi com aquest?
S’ha de dir que des del principi tant l’alcalde com l’equip de govern van entendre que allò no només era una cosa d’ells, sinó dels 21 regidors, i tots hi vam aportar. Es va donar un tomb total al pressupost. No estava pensat per a una situació pandèmica i es van fer actuacions per a les famílies i bonificacions per salvar el sector privat. Es van deixar de fer inversions perquè era el que tocava, com ara els 600.000 euros que vam proposar per destinar-los a la residència de la gent gran. Tots els regidors ho vam veure bé. Tot i els problemes que va comportar en un primer moment, el govern va fer una política de mà allargada. Tot sempre és millorable, però crec que la majoria de mesures van ser encertades.
Lloret és un municipi amb molta precarietat laboral i un dels nivells de renda més baixos de Catalunya. És preocupant?
El més important és que les famílies tinguin un mitjà de vida per subsistir. Les temporades turístiques cada vegada són més curtes. El govern municipal ha d’apostar per això, perquè aquest és el principal motor econòmic. S’ha d’ajudar els emprenedors que vulguin treballar en altres feines i el nostre motor econòmic ha de tenir activitat constant. La pandèmia, per exemple, ha portat més terrasses al carrer i s’ha vist que és positiu si es fa amb unes normes que vetllin pels veïns. S’han de fer coses perquè la gent vingui a Lloret en diverses èpoques, no només a l’estiu. Això portarà més feina i reduirà la precarietat.
Una manera que hi arribés més gent seria per l’autopista o en tren. Hi esteu a favor?
Estem a favor de tenir el màxim nombre d’infraestructures que beneficiïn el turisme i el municipi. Rebem moltíssims visitants, i es veu a l’estació d’autobusos, la segona amb més moviment de Catalunya. La veritat és que fan falta més vies de comunicació. L’autopista fa molts anys que hauria d’arribar, amb un projecte sostenible, però això ja depèn d’administracions supramunicipals. En qualsevol cas, si cada vegada que es fa un projecte queda aturat als jutjats, és que no s’estan fent les coses correctament.
També hi ha un problema intern de transport, sobretot per connectar les urbanitzacions amb el centre...
Hem fet propostes en aquest sentit. Ara, amb els fons Next Generation, l’Ajuntament tindrà més recursos per afrontar-ho. Per nosaltres és molt fàcil. Lloret necessita dos aparcaments grans fora del nucli, un per als que venen de Barcelona i un altre per als de Girona, a un preu mòdic. Que la gent s’acostumi a deixar el cotxe fora i a entrar al poble amb un bus gratuït. L’equip de govern de moment ens ha dit que no, però amb el temps veurem solucions d’aquest estil. Això permetrà pacificar zones com el passeig i tothom podrà accedir més fàcilment al centre. I evitarem veure gent buscant aparcament constantment pel nucli.
Ara s’estan provant les zones verdes. Són una solució?
Quan vam entrar, el 2015, ja ho vam proposar pel problema que tenim de maig a octubre amb els visitants que ocupen les places que haurien de ser per a la gent que viu a Lloret tot l’any. Les zones verdes, tant de pagament com les exclusives, són una solució. Ara s’ha optat per aquesta via. Hi hem votat a favor, però anem tard.
Des de fa molts anys conviuen russos i ucraïnesos a Lloret. La guerra ha afectat la convivència i l’economia?
Lògicament, sí. Hi ha uns 2.000 russos empadronats. Això vol dir molt de moviment de gent i també influència en l’economia del municipi. Comptant-hi gent de parla russa i d’altres països, com ara Ucraïna, en tenim uns 5.000. He vist gent no només econòmicament sinó socialment molt afectada, sobretot els ucraïnesos. Molts veuen des de lluny amb impotència tot el que està passant, les fosses comunes..., i ho viuen amb molt de dolor. Ja no és un problema econòmic per a ells, sinó personal en el seu cas. Evidentment, el turisme de Rússia ja no el tenim i depenem més del turisme de països més propers, com ara França. Afortunadament, per les primeres xifres que coneixem, hem recuperat o millorat els índexs del 2019.
Quan la gent el reconeix i l’atura pel carrer, què li demana?
Això és molt típic. “Tu, Jordi, que estàs a l’Ajuntament...” I m’expliquen els seus problemes particulars, coses que els molesten directament, com un fanal que no s’arregla. En general, però, el que més preocupa és que hi hagi feina, perquè quan s’acosta la tardor hi ha comerços i restaurants que tanquen, i també reduccions de plantilla. La gent està preocupada pel que passarà aquesta tardor. No em demanen per grans infraestructures.
Més d’un centenar de nacionalitats vivint plegades. Hi ha problemes de convivència?
Ja no hi ha tanta gent que vingui de fora a treballar, només per la temporada turística. La majoria estan empadronats. Crec que qualsevol que visqui a Lloret és lloretenc. Els meus pares hi van venir fa 50 anys i considero que són de Lloret de tota la vida. Hi ha pocs conflictes. Som un poble molt integrador.
Un problema molt recurrent és l’habitatge. S’està fent prou perquè tothom hi tingui accés?
Tenim més de 3.000 llicències d’apartaments turístics i això ho fa tot més difícil. Molts no volen llogar fins després de l’estiu. La solució hauria de ser en el POUM. En volem més o no?
Preocupa també l’ocupació?
Sí, i molt. Esperem que les noves normatives de la Generalitat ajudin l’Ajuntament i els propietaris a fer desnonaments de manera més àgil per garantir el dret a l’habitatge. Aquí es donen situacions que podem qualificar de mafioses. Hi ha qui necessita imperiosament un habitatge i trobes que hi ha gent que n’ocupa tres o quatre per llogar-los a l’estiu. En el cas de la gent que realment en necessita un per viure, crec que els serveis socials de l’Ajuntament estan treballant bé per oferir-los alternatives. El problema no és aquest, sinó el de les màfies que t’he comentat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Espanya defensa la sentència del procés a Estrasburg

barcelona
política

Mas Guix entrega a Aragonès la proposta de finançament singular

barcelona

El sud global ja és aquí

Girona
Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona