Política

ERC i Junts, en la recta final

Aragonès i Turull tenen una breu trobada al matí que no produeix cap canvi

ERC reitera que la proposta de Junts “no és seriosa” i l’insta a prendre una decisió

Tots els focus es dirigeixen ara a Junts i la consulta a la militància

L’acte del cinquè aniversari de l’1-O ha accentuat la trencadissa

La coalició entre ERC i Junts podria tenir les hores comptades. Una breu trobada ahir al matí abans del Concurs de Castells a Tarragona ha estat l’únic contacte entre el president Aragonès i el secretari general de Junts, Jordi Turull, per aconseguir salvar el govern. ERC es manté ferma i rebutja la proposta plantejada divendres per Junts. Fonts dels republicans asseguren que no ha variat res i, per tant, reiteren que la proposta “no és seriosa” i tornen a assenyalar que la decisió correspon a Junts. “Són ells els que han de decidir si són oposició o govern”, han repetit des que dimarts van plantejar una qüestió de confiança al president Aragonès.

Per la seva banda, Junts s’ha mantingut en silenci al llarg de tot el cap de setmana, i avui tots els focus estaran instal·lats en la reunió que mantindrà al llarg del matí l’executiva per decidir el següent pas després de la nul·la resposta del soci de govern. En aquest escenari, Junts haurà de fer pública la pregunta que traslladarà a la seva militància per tal de decidir si abandonen o no el govern de coalició. La consulta està prevista que se celebri els dies 6 i 7 d’octubre.

En aquest escenari, la commemoració dissabte del cinquè aniversari de l’1-O no va ajudar a acostar posicions.

Puigdemont replica

Ben al contrari: l’escridassada i els xiulets que van rebre importants dirigents republicans, com l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, han elevat encara més la tensió fins al punt que ahir mateix el president Carles Puigdemont va haver de reaccionar des de les xarxes socials. “La xiulada a la presidenta Carme Forcadell no em va agradar. No perquè el fet d’estar a la presó (com nosaltres a l’exili) ens hagi d’estalviar la crítica, sinó perquè ella va tenir la valentia d’anar a un acte incòmode per al seu espai polític i va donar la cara”, afirmava. Puigdemont assegurava que calia mostrar-se agraït amb qui té “la generositat d’assistir a un acte en què sap que hi haurà gent descontenta, jo ho respecto i ho aplaudeixo.” El president a l’exili també es va referir a la crisi amb ERC i, sense fer-ho explícit, la va acusar de tenir “una estratègia de fa anys que pretén arraconar, estigmatitzar i, si cal, ridiculitzar l’independentisme de confrontació”.

La història del desacord

ERC i Junts es podrien trobar en la recta final per trencar una coalició de govern que ja va néixer desencaixada el 17 de maig del 2021.

Aquell dia, l’ara president, Pere Aragonès (ERC), i el llavors secretari general de Junts, Jordi Sànchez, presentaven un acord de govern que ja llavors evitava concretar un full de ruta o una estratègia conjunta pel que fa a l’eix nacional. Així ho admetien els protagonistes, amb el compromís de continuar-hi treballant. Van optar per governar plegats, estructurar el govern i repartir-se les conselleries.

Aquelles discrepàncies de fa any i mig, molt centrades en el paper que havia de tenir precisament el Consell de la República en el projecte cap a la independència, continuen sent les mateixes, però agreujades per una política de desgast que han practicat les dues formacions, fins que la batalla ha esclatat en el si del govern amb el cessament del vicepresident Jordi Puigneró.

Junts ha marcat una prudència extrema durant aquests darrers dos dies pel que fa al resultat de les últimes trobades entre Aragonès i Turull per sortir de l’atzucac. Cap dels dos sectors ha volgut donar detalls de si existeix un cert acostament fins que aquest matí se celebrin les executives. El silenci obliga a marcar una certa prudència que la lògica enterra, atès que els problemes entre les dues formacions són els mateixos que fa un any i mig. En aquest escenari, el que està en joc ja no és la continuïtat de la coalició de govern entre ERC i Junts, sinó qui farà el pas, si Junts marxarà del govern o serà el president de la Generalitat qui el farà fora.

Aragonès continua considerant que la proposta que els va fer arribar Junts és inassumible. Entre altres motius, perquè el cessament de Puigneró és irreversible, fruit de la falta de confiança demostrada per Junts, assenyalen. A més a més, els problemes que fa un any i mig van impedir la unitat estratègica que ara Junts reclama continuen enquistats.

Els de Puigdemont enarboren l’acord de govern signat el maig del 2021, en què s’apostava per la creació d’una unitat estratègica amb un nucli de poder que tracés el full de ruta i en què el Consell de la República no només hauria d’estar representat, sinó que hi tindria un paper destacat. Una condició que ara es manté més viva que mai després que dissabte al vespre el mateix president Puigdemont tanqués l’acte del cinquè aniversari de l’1-O reivindicant precisament el paper de l’entitat.

ERC i la CUP s’hi van negar llavors perquè consideraven que el Consell estava massa empeltat de membres de Junts, amb Puigdemont des del seu càrrec de president, càrrec que encara ocupa.

Republicans i anticapitalistes van estripar les cartes de la negociació adduint, a més a més, que, tot i que es tractava d’un organisme molt poc transversal, tampoc aconseguia concretar un full de ruta factible més enllà de l’aposta de Junts per una política de confrontació amb l’Estat espanyol sota la bandera del mandat de l’1-O que la formació considera plenament vigent. Aquest segon aspecte també es va posar en evidència dissabte passat, quan Puigdemont sentenciava que el referèndum de l’1-O continua sent “vàlid” i que ja no calia tornar a votar.

Aquesta estratègia de Junts i el Consell xoca totalment amb la d’ERC, que tot just dimarts passat anunciava a través del president Aragonès en el debat de política general la proposta de treballar una llei de claredat per tal d’establir els mecanismes i les condicions d’una consulta i pactar-los amb l’Estat, amb l’objectiu final de poder celebrar un referèndum. Tanmateix, la mesura no va rebre prou suport en el debat –només hi va obtenir els vots favorables dels comuns– i va decaure. El PSC, a qui anava dirigit l’envit després que fossin els primers a proposar-ho amb Miquel Iceta de primer secretari, també hi va votar en contra.

Si Junts deixa l’executiu, ERC haurà de decidir com governarà tenint en compte que només disposa de 33 diputats. El PSC i els comuns s’han ofert repetidament a aprovar els pressupostos, però en un escenari d’eleccions municipals el cost podria ser molt elevat, tant com anar a eleccions.

LES DATES

06.10.22
Junts
té previst consultar la militància sobre la permanència en el govern.

LES FRASES

Com cal interpretar que portaveus polítics titllin de tarat qui defensa el mateix que ells defensaven fa cinc anys?
Hi ha una estratègia de fa anys que pretén arraconar i ridiculitzar l’independentisme de confrontació
Carles Puigdemont
president a l’exili
17.05.21
ERC i Junts
van signar l’acord de govern que ara s’ha fet miques.

Trencadissa enmig del judici a la mesa del Parlament

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) jutja a partir de dimecres l’expresident del Parlament Roger Torrent i els diputats de JxCat i ERC que formaven part de la mesa de la legislatura passada. Serà el segon cop que membres d’aquest òrgan parlamentari seuran al banc dels acusats per desobediència al Constitucional.

Torrent i els membres de la mesa estan acusats de desoir els advertiments del Tribunal Constitucional que impedien tramitar dues resolucions a favor de l’autodeterminació i de reprovació de la monarquia, amb les quals l’independentisme pretenia donar resposta política a la sentència del procés, el novembre del 2019. És, per tant, la segona vegada que una mesa del Parlament acaba al banc dels acusats: la desobediència al TC en la tramitació de les lleis del procés ja va costar penes d’entre 8 i 20 mesos d’inhabilitació als companys sobiranistes de l’expresidenta de la cambra catalana Carme Forcadell.

La Fiscalia Superior de Catalunya demana un any i vuit mesos d’inhabilitació, a més de 30.000 euros de multa, a l’ara conseller d’empresa, Roger Torrent, i als exdiputats de JxCat Eusebi Campdepadrós –actual secretari de Relacions amb l’Administració de Justícia de la Generalitat– i Josep Costa. Per a Adriana Delgado, que tan sols va participar en una de les tramitacions, la fiscalia demana un any i quatre mesos d’inhabilitació i 24.000 euros de multa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Bulgària desafia la UE permetent que una refineria russa continuï exportant

Sofia
política

Gemma Geis serà l’alcaldable de Junts a Girona

girona
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Rafael Grossi tornarà a reunir-se amb Putin per a negociar sobre Zaporíjia

Roma
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Borrell inaugura la missió europea d’entrenament a ucraïnesos i promet ajuda

Brzeg
crisi energètica

Set països de la UE demanen reduir el topall al preu del gas a 160 euros/MWh

Brussel·les

Dos minuts per denunciar la persecució del català

barcelona
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Brussel·les llança una iniciativa per a proporcionar ordinadors i telèfons a Ucraïna

Brussel·les

Grau i Martín Blanco, opcions de Ciutadans per resistir a Barcelona

barcelona
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Rússia diu que Ucraïna ha perdut el “sentit comú” després de prendre mesures contra l’Església ortodoxa

Moscou