Política

En mans de les bases de Junts

JxCat pregunta als afiliats si volen continuar al govern després de no haver assolit cap avenç, tot i les cessions, en l’últim intent de negociació

Turull lamenta que ERC no es mogui, però no es rendeix per la unitat

“Vols que Junts continuï formant part de l’actual govern de la Generalitat de Catalunya?”. Aquesta és la pregunta, aprovada ahir pels 44 membres de l’executiva amb una sola abstenció, que JxCat sotmetrà telemàticament als seus 6.465 afiliats amb dret a vot entre demà a la mitjanit i divendres a les cinc de la tarda, que decidirà el futur de la coalició amb ERC. La formulació, gairebé calcada al text de la ponència política aprovada al juliol que la preveia, fa unes consideracions prèvies per recordar com l’auditoria que el partit ha fet de l’acord de govern hi constata “incompliments d’elements que són centrals”, i que les propostes fetes als socis per garantir-ne el compliment “fins al moment no han estat acceptades”. Junts, que ha nomenat una sindicatura electoral ad hoc formada per Mònica Sales, Míriam Nogueras, Damià Calvet i David Torrents, es donarà 24 hores, fins dissabte a la tarda, abans de validar els resultats per si cal respondre a reclamacions, i convocarà després l’executiva per obrar en conseqüència, en un termini que s’ha imposat que sigui breu.

La concreció de la votació arriba després d’un últim intent infructuós el cap de setmana del secretari general, Jordi Turull, per assolir un acord amb el president, Pere Aragonès, que no hauria aturat la consulta però hauria permès concórrer-hi amb altres perspectives. “No me n’he sortit”, lamentava en una compareixença ahir a la tarda, ara sense la presidenta, Laura Borràs, al costat, en què va evitar avançar quin és el sentit de vot pel qual es decanta –abans el vol fer públic a la militància–, si bé va deixar clar que toca “buscar solucions” i que lluitarà “fins a a l’últim alè” per la unitat de l’independentisme.

Turull va explicar fil per randa les converses del cap de setmana i les propostes que havia anat modulant Junts, si bé lamentava que ERC no s’ha mogut en cap moment de les seves posicions, mentre que ells han baixat “dos o tres graons”. Segons ell, així, i a fi de “refer totes les confiances”, en el primer document que van passar divendres al vespre hi van incloure, a més dels tres punts anunciats en les últimes setmanes –unitat dels partits al Congrés i el Senat; formació d’una direcció estratègica de l’independentisme sota la “coordinació tècnica” del Consell de la República, i fiscalització i acceptació de la composició designada per Junts en la taula de negociació–, hi va afegir la retirada de la petició que se sotmetés a una qüestió de confiança, a canvi, això sí, que restituís el vicepresident Jordi Puigneró.

Com que la resposta rebuda va ser que la proposta “no era seriosa” i que no hi havia “res a parlar”, diumenge al matí Turull es va citar amb Aragonès per parlar directament en una conversa, deia ahir, que va ser “franca i noble”, i en què tots dos van exposar la seva posició. Va ser arran d’això que Junts es va moure, i al vespre va trametre una nova proposta on d’entrada ja no figurava la restitució de Puigneró, després que ell mateix digués que no volia ser un obstacle. La proposta, així, quedava reduïda de nou als tres punts inicials, però amb diverses concessions per part de Junts a fi de mostrar la “voluntat” d’assolir un acord. Reclamaven, així, que l’espai de direcció estratègica es reunís abans del 15 de novembre, però cenyint-se als termes del pacte d’investidura, on l’únic compromís era “buscar transitòriament” la coordinació amb el Consell per la República mentre aquest es reformulava. “No hi ha tutelatge de res, si algú ho diu és fals”, subratllava Turull ahir sobre les acusacions d’ERC. Pel que fa a la taula de negociació, ara Junts oferia que en formessin part només membres del govern i dels grups parlamentaris, la qual cosa excloïa la possibilitat que hi anessin el mateix secretari general o la diputada al Congrés Míriam Nogueras, que eren a la llista inicial. En últim terme, el partit proposava que en la pròxima reunió de coordinació 4x4 (entre les cúpules al govern i el partit) es concretessin els mecanismes per “garantir la coordinació del criteri del govern i de cada conselleria” amb les actuacions dels grups a les Corts espanyoles, i s’activés un grup de treball per assegurar tal objectiu. “Hem donat proves suficients de posar-nos en la pell de l’altre, de voler-ho arreglar”, concloïa Turull, que recordava que van “proposar, i no exigir res”, i lamentava la negativa d’ERC a entrar-hi a parlar, ni tan sols a fer cap contraproposta.

El dirigent, en tot cas, es mostrava convençut que, en cas que surti el sí a la consulta, les relacions entre els socis no estan tan malmeses per no poder recuperar la confiança, per la importància del que tenen entre mans. “Ens convé recosir, però també pressionar alhora”, reflexionava, per apel·lar un cop més a la majoria independentista del 52%: “Ens necessitem tots, o ho fem junts, o no ens en sortirem.” En aquest sentit, assegurava la seva predisposició a continuar parlant amb ERC “sense retrets” tant abans, com durant com després de la consulta, i trametia un missatge “d’afecte i estima” a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, després que fos escridassada dissabte en la commemoració de l’1-O. “Ningú sap què hauria passat si hagués sortit jo, també em podien haver xiulat”, reflexionava, per fer notar que cal “reconnectar” amb la gent i recuperar la “comunió” que havien tingut els grups.

Fonts de la Presidència van mostrar al vespre el seu respecte pel procediment intern de Junts, del qual esperen una resolució divendres. En aquest sentit, confien tenir un govern “sòlid” com més aviat millor, i recordaven que el president va mostrar el seu compromís durant el debat de política general amb el compliment de l’acord de govern i la resolució del conflicte polític. Ahir mateix, per cert, Aragonès va designar la consellera d’Universitats i Recerca, Gemma Geis, perquè s’encarregui interinament de les funcions vacants de Puigneró a Polítiques Digitals i Territori.

LES FRASES DE JORDI TURULL

En tot allò que sigui unitat de l’independentisme hi volem ser, però per avançar, no per recular (...) Mai és massa tard si l’objectiu és noble
Estic segur que no es trencarà Junts, i aquesta és la meva obsessió. No hi veig cap risc. No som una secta ni tenim vocació de ser-ho

Algunes veus ja es defineixen

Junts no ha regulat cap campanya interna, i ha donat via lliure perquè els afiliats es defineixin com i quan vulguin. Victòria Alsina, amb qui coincideixen els també consellers Jaume Giró, Lourdes Ciuró i Violant Cervera, es va fer militant el cap de setmana i, tot i que no podrà votar, demanarà el sí. A Twitter es mostrava honorada de representar el projecte polític de Junts al govern i instava a “arromangar-se” per “capgirar el moment complicat” del sobiranisme. També l’exalcalde de Barcelona i potencial candidat, Xavier Trias, molt lloat per Turull, es declarava “estupefacte” i congelava la seva decisió, mentre es definia a favor de quedar-se a l’executiu. En canvi, Puigneró arribava a la conclusió que ERC els vol “fora del govern”, i advocava per sortir-ne, igual que el diputat Jaume Alonso-Cuevillas, que renunciava a ser a la sindicatura per fer campanya. Turull assegura que tothom acceptarà el resultat perquè la pregunta s’ha pactat i no veu cap “risc” d’escissió posterior.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El TC torna a rebutjar el recurs de Puigdemont i Comín contra la JEC

Madrid

Riba acusa PP, PSOE i Cs de voler “silenciar” les víctimes del Catalangate al Parlament Europeu

Brussel·les

L’executiu proposa actualitzar el codi civil i introduir la igualtat de gènere i la mediació

Barcelona

El govern “no veu incompatible” pactar els pressupostos amb comuns, Junts i PSC

Barcelona

La llei de la ciència i el decret que dona 376 milions més a Salut, al proper ple

Barcelona

La CUP promou la derogació total de la sedició i de la llei mordassa

Madrid

El CNI es nega a donar explicacions sobre el Catalangate al Parlament Europeu

Brussel·les
Estat espanyol

Adolfo Suárez Illana renuncia al seu escó al Congrés

Madrid

La fiscalia recorre al Suprem l’absolució de la mesa del Parlament de Roger Torrent

Barcelona