Política

Aragonès pica l’ullet per al sí

El president reitera que vol Junts al govern i manté la mà estesa a parlar dels tres punts que reclamava si li garanteix estabilitat

En un dia de nervis, Borràs diu que votarà que no i Turull esquiva al final pronunciar-se

El president Pere Aragonès va irrompre ahir en la campanya de Junts per decidir sobre la seva permanència o no en el govern per llançar un flotador als partidaris del sí, entre els quals la majoria dels seus actuals consellers. S’esperava amb expectació la seva última intervenció pública en la sessió de control al Parlament abans de la consulta interna dels socis, i la seva posició va ser una inequívoca picada d’ullet als defensors de mantenir la coalició, ja que va refermar que el seu desig “clar” és que romanguin en el govern perquè creu que han fet i poden continuar fent “bona feina” fins a final de legislatura. “La meva tasca i compromís és treballar perquè els objectius pels quals es va formar aquest govern tirin endavant amb la màxima fortalesa i cohesió”, havia promès ja en resposta a En Comú Podem.

El president, després, va tornar a estendre la mà explícitament per parlar sobre els tres punts del pla de govern que Junts entén que no es compleixen. En aquest sentit, de fet, no li va caldre moure’s ni un mil·límetre del que ja havia dit en el debat de política general, just abans que el líder parlamentari de Junts, Albert Batet, li suggerís una qüestió de confiança en la contrarèplica. “Estic convençut que hi ha marge per arribar a acords en els tres àmbits, ho vaig dir fa una setmana i ho torno a dir avui”, va etzibar en resposta altre cop a Batet, que ahir es va limitar a reclamar-li “responsabilitat i generositat”. El president al seu torn els va demanar tenir abans una “posició clara d’entrada”, que garanteixi corresponsabilitat i la “màxima lleialtat” dins el govern per tal que no “s’estigui igual d’aquí a 15 dies”. És a dir, primer demana que s’aclareixi Junts i després, si es queda, ja parlaran de les condicions, i no pas a l’inrevés. Un canvi en l’ordre dels factors que ja es veurà si no altera el producte. Per mostrar que anava seriosament, Aragonès els va dir fins i tot que “ja hi poden comptar” si volen coordinació a les corts generals en tot el que sigui defensa de les actuacions del govern, tenint sempre en compte que “un grup no pot imposar a l’altre, ni l’altre a l’un”.

Geis s’autodescarta

L’exemple no va ser innocu, ja que venia a respondre a la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, que minuts abans va semblar que ja s’esborrava de l’executiu, passi el que passi en la votació. Alineada amb el sector puigdemontista que advoca per un trencament –ahir el president a l’exili va deixar clar el seu suport al no, en retuitejar l’article d’aquest diari en què ho defensava el portaveu Josep Rius–, la consellera va evitar demanar explícitament el divorci, però sí que va dir en resposta a una pregunta del seu grup que no es veu en un govern que no defensa unitàriament al Congrés les posicions del seu Departament. “No he parat de bastir ponts i continuen bastits, però sense complicitat política, sense poder defensar junts a Madrid els interessos del sistema català de recerca i universitats, se’m fa molt difícil poder continuar”, va deixar clar. Geis, de fet, es perfila ja com a candidata, si més no, al procés de primàries de Junts per escollir un nou alcaldable a Girona.

En canvi, les també conselleres de Junts Lourdes Ciuró i Violant Cervera –a qui El Punt Avui entrevista avui– es van unir ahir a Victòria Alsina i Jaume Giró en la campanya pel sí, i només Josep Maria Argimon, que de fet no és militant, continua sense pronunciar-se. “Cal ser-hi, cal governar”, va resumir Ciuró en un tuit. També l’exconseller Miquel Buch i el responsable de política municipal David Saldoni van defensar el sí a les xarxes, com van fer una vintena d’alcaldes i alcaldables del Maresme en un manifest, i també els regidors de Barcelona. Fins i tot l’expresident Artur Mas va apostar per mantenir l’acord de govern i veu possible reconduir la situació.

Vigília de tensió

La campanya continuarà encara en paral·lel al fet que des de la passada mitjanit, i fins demà a les cinc de la tarda, els 6.465 afiliats de Junts amb dret a vot ja es poden pronunciar en la consulta telemàtica, en la qual pocs s’atreveixen a fer pronòstics sobre quin serà el resultat final, més enllà que probablement serà molt ajustat. Això ha fet que en les últimes hores hagi crescut un cert nerviosisme entre els partidaris d’una i altra opció, i que tots els moviments i pronunciaments públics s’hagin analitzat amb lupa. La tensió es va fer notòria ahir en les ordres equívoques que van arribar des de la sindicatura electoral que controla el procés intern. Poc després del migdia, després que gairebé totes les principals figures públiques ja s’haguessin definit en múltiples espais, l’òrgan va demanar “neutralitat” a les persones “que ocupen càrrecs interns, els òrgans col·legiats –inclosos els unipersonals– i els representants de les institucions”, i que “s’abstinguessin d’utilitzar aquests càrrecs” per afavorir qualsevol de les opcions en la consulta. La petició, que després aclaria que era tot just una recomanació, va causar desconcert en totes les files, embrancades en la campanya en tots els fronts. Poca estona després, fins i tot la mateixa presidenta del partit, Laura Borràs, va piular, amb una foto seva en un faristol del partit, que “per responsabilitat, per coherència i per respecte” als afiliats i votants de Junts votarà no a quedar-se en un govern que ha “certificat que no avança nacionalment”. La tria, segons ella, és ara quedar-se en un executiu “que ha decidit no liderar la independència” o prendre la determinació d’oferir “un projecte lliure” per tornar a encarrilar Catalunya en el camí del mandat de l’1-O. “Totes dues coses alhora ja no són creïbles”, concloïa.

Encara no una hora després, la sindicatura va emetre un nou comunicat que venia a emparar i alhora renyar Borràs per aclarir que estan permesos els pronunciaments “realitzats a títol personal”, si bé havia detectat en alguns “la utilització de la simbologia oficial de Junts, com ara el logotip i el color”, fet que “pot induir a confusió i portar a pensar que són pronunciaments oficials”. Per això va instar a abstenir-se d’utilitzar-la.

Turull s’esborra

El doble comunicat, en tot cas, va servir d’excusa perfecta perquè el secretari general, Jordi Turull, justifiqués a mitja tarda que finalment no prendrà posició. “Volia esperar la sessió de control al Parlament per fer pública la meva posició definitiva, però, atesa l’apel·lació de la sindicatura electoral, com a secretari general no ho faré”, va exposar a Twitter, després de dir, això sí, que aquests dies ha escoltat i donat la seva opinió als afiliats amb qui ha parlat. Turull posa la seva “neutralitat” al servei “de la cohesió i l’enfortiment” de Junts, en què assegura que tothom li ha deixat clar el compromís de fer créixer el partit. “És la nostra fortalesa i la nostra raó de ser”, va concloure, abans de lloar un cop més el debat intern, com de fet havia fet abans en retuitejar un llarg enfilall de Puigdemont en què també ho defensava.

En tot cas, Turull dilluns havia dit que no es posaria de perfil i faria públic el seu vot, però la rectificació s’interpreta com un intent per relligar el partit i mantenir-se com a figura d’unitat, passi el que passi. Caldrà veure, però, si ho aconsegueix.

LES FRASES

Catalunya necessita un govern estable, i si és la seva decisió –que espero que sigui així– impliquin-s’hi al 100%, també les formacions
Pere Aragonès
president de la generalitat
La neutralitat reclamada per la sindicatura electoral, la poso al servei de la cohesió i l’enfortiment del projecte de Junts
Jordi Turull
secretari general de junts
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Conflicte bèl·lic a l’est d’Europa

La majoria dels veïns de Kíiv tornen a tenir llum i aigua

Lviv (Ucraïna)

Municipals a la vista

barcelona

Meloni, forta amb els dèbils i suau amb els poderosos

Roma
ERC

ERC, a consolidar-se com a força hegemònica

barcelona

Puigdemont veu el seu litigi a la UE d’interès col·lectiu

barcelona
CUP

La CUP lluitarà pel regidor de Barcelona

Barcelona

De la tradició al futur

TORROELLA DE FLUVIÀ / PORTBOU
JUNTS PER CATALUNYA

Lluita aferrissada amb el PDeCAT per candidats i drets electorals

Barcelona
COMUNS

Enfortir-se amb aliances més enllà de l’àrea metropolitana

BARCELONA