Política

Torrent defensa que al Parlament “no es pot prohibir cap debat”

L’expresident de la Cambra assegura que els serveis jurídics no els van advertir que calia aturar les tramitacions

Delgado diu que en cap cas van “valorar el contingut” de les iniciatives i Camdepadrós lamenta les “ingerències” del TC

L’expresident del Parlament, Roger Torrent, ha defensat al Tribunal Superior de Justícia que “al Parlament no es pot prohibir cap debat”. En resposta a les preguntes del seu advocat, ha assegurat que els serveis jurídics no els van advertir que calia aturar les tramitacions. Ho ha dit en la seva declaració en el judici per desobediència per haver debatut diverses iniciatives sobre autodeterminació i monarquia. Ha explicat que en ambdós procediments els serveis jurídics els van advertir de l’“existència” de les decisions del Tribunal Constitucional però “van expressar dubtes” sobre si les iniciatives contravenien aquestes decisions. A més, ha assegurat que “en cap cas” els van recomanar paralitzar les tramitacions. Per a Torrent, delimitar la tramitació d’una iniciativa és “incompatible amb l’essència mateixa del parlamentarisme”. Torrent ha afegit que “Tribunal Constitucional no pot prohibir un debat al Parlament”. Tant Torrent com Adriana Delgado i Eusebi Campdepadrós han decidit respondre, només a les preguntes dels seus lletrats.

Aquest divendres se celebra la tercera i darrera sessió del judici a l’antiga mesa del Parlament amb les declaracions als acusats i els informes finals.

L’exvicepresident de la cambra, Josep Costa, no s’ha presentat aquest divendres a la vista. El TSJC li havia enviat un ofici per recordar-li que podia comparèixer avui per fer ús del seu dret de defensa. Costa va abandonar ahir dijous el judici.

“Valoració formal”

La llavors secretària quarta de la Mesa del Parlament, Adriana Delgado, ha estat la següent en declarar, recordant que l’òrgan del qual formava part no entra en el contingut de les iniciatives, sinó que en fa una “valoració formal”, ja que la resta és una feina que han de fer els mateixos grups parlamentaris.

En aquest sentit, ha insistit que, segons el seu criteri, la tasca de la mesa passa per “complir el reglament del Parlament”, així com defensar i protegir els drets dels diputats. “No tenia intenció de desobeir el TC i anar en contra de la Constitució, estava vetllant pels drets de representació política, la llibertat d’expressió i la sobirania del Parlament, així com la separació de poders”, ha assegurat.

Delgado també ha explicat que les iniciatives que es tramiten “han de fer tot un recorregut” i que les decisions de les sentències prèvies del TC no havien de tenir una funció universal sobre iniciatives futures que hi poguessin haver. “No entenc que la mesa hagués de fer una funció de censura prèvia”, ha conclòs.

Ingerències del TC

Finalment, el darrer en intervenir ha estat l’exsecretari primer de la cambra, Eusebi Campdepadrós, que ha carregat contra el TC per “ingerir” en l’activitat del Parlament de Catalunya. Per això, ha admès que no li va trobar sentit en el fet que els tribunals fessin “qualsevol tipus de requeriment en el funcionament de la cambra” afegint, a més, que el contingut d’aquests era molt “genèric”.

També ha assegurat que “l’ofèn” el fet que l’acusin de desobediència, ja que ha afirmat que en tot moment va actuar de forma “honesta” segons un “criteri jurídic”. “Totes les decisions es van prendre tenint en compte l’aplicació del dret i preservant els drets dels diputats, el pluralisme, el lliure debat i la llibertat d’expressió”, ha reblat.

Campdepadrós també s’ha referit als “dubtes” dels serveis jurídics, lamentant que la versió del lletrat major fos “tan poc respectuosa amb els fets”. “No hi havia advertències, només una expressió de certs dubtes” ha reiterat. De fet, en la línia de Delgado, l’exsecretari ha insistit que la mesa no entra en el contingut de les iniciatives i que en aquest cas era “perfectament constitucional”.

D’altra banda, per acabar, ha recordat que ell i l’exvicepresident primer de la mesa del Parlament, Josep Costa, han portat el cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) per denunciar la irregularitat que suposa “enviar requeriments que alteren l’autonomia de la cambra”. “Es podria donar el cas que fossin condemnats i després el TEDH dies que teníem raó, si bé en l’àmbit del dret penal processalment no està previst a la llei, s’ha de tenir en compte” ha dit.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Kuleba demana als països de l’OTAN més Patriots i més rapidesa en el lliurament d’ajuda

Bucarest
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

El vent serà més fluix

Barcelona
estat espanyol

El PP demana la dimissió de Marlaska per les “mentides” sobre Melilla i insta Sánchez a destituir-lo si no ho fa

Madrid
estat espanyol

El govern espanyol i el TC pressionen al CGPJ a renovar com més aviat millor el Constitucional

Madrid

Pla de xoc amb 100 mesures per potenciar l’us del català

barcelona
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Els aliats es comprometen a ajudar a Ucraïna mentre repara les infraestructures

Bucarest

La ponent de l’informe Pegasus retreu l’opacitat dels estats

brussel·LES
iran

Un general iranià afirma que més de 300 persones han mort en les protestes

Teheran
hongria

Hongria no condiciona l’ampliació de l’OTAN amb el desbloqueig de fons de la UE

Budapest