Política

Torrent afirma que està en risc la base del parlamentarisme

Campdepadrós critica que s’han sotmès a un judici “polític”

El jutge alerta que la sentència és “complicada” i “no sortirà en dos dies”

L’expresident del Parlament Roger Torrent ha alertat que el que s’ha jutjat aquests dies va “més enllà” de les acusacions contra ells sinó que el que està en risc són les bases del parlamentarisme. Ho ha dit durant el seu darrer torn de paraula, en el judici per desobediència per haver debatut diverses iniciatives sobre autodeterminació i monarquia. Segons Torrent, amb el judici “es posa en risc el dret a la representació política”.

Eusebi Campdepadrós, llavors secretari primer, ha criticat que s’han sotmès a un judici “polític” i ha parlat d’ “ingerència jurisdiccional expansiva”. Adriana Delgado, llavors secretària quarta, ha insistit que “no hi pot haver una censura prèvia” en un parlament. El jutge ha deixat el judici vist per sentència alertant que aquesta és “complicada” i “no sortirà en dos dies”.

Els tres acusats presents a la sala –Josep Costa no hi ha anat- han fet ús del darrer torn de paraula. Torrent ho ha fet per posar en valor el parlamentarisme i els riscos a què s’enfronta la societat si es censura la paraula i es limita la iniciativa dels grups parlamentaris, que és el que creu que està en qüestió en aquest judici.

Així, ha reivindicat la llibertat d’expressió dels diputats però no només de les seves opinions personals sinó també de la potestat per traslladar temes de l’interès públic a les cambres. Ha afegit que està també en risc lla llibertat ideològica dels diputats i ha respost al fiscal que la expressió d’aquests “no és cap joc”.

En tercer lloc, ha alertat que també es posa en risc el dret a la representació política, que ha defensat que no només s’ha d’exercir a través de l’expressió d’opinions sinó també de les propostes que es puguin portar a votació.

Per últim, ha dit que es posava en risc la immunitat parlamentària, i novament en al·lusió velada a les paraules del fiscal, ha manifestat que no l’entenia com a “immunitat” sinó com una protecció efectiva de la separació de poders.

L’expresident de la cambra ha aprofitat per criticat la “desproporció” del procés i ha considerat que vol ser també un “avís” a futur als que puguin actuar com ells, aconseguint l’ “extinció” del moviment independentista a través de la “mort civil i política” dels seus representants.

A més, ha recordat que altres parlaments com els de Galícia o el País Basc han debatut sobre autodeterminació; i el d’Andalusia sobre monarquia.

En una línia similar, Delgado ha posat en valor el dret a la llibertat d’expressió, a la representació política i a la iniciativa parlamentària, així com l’autonomia del Parlament i la separació de poders.

La també alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet ha confiat que el seu cas no serveixi per “condicionar” altres persones que tenen la voluntat d’exercir la representació política. “Que sigui el bé comú qui ens pugui guiar, no la por”, ha demanat.

Campdepadrós critica ingerències

L’últim en fer ús de la paraula ha estat Campdepadrós i ho ha fet per posar sobre la taula coincidències cronològiques que ha deixat “a consideració del tribunal”. I és que l’exsecretari primer ha apuntat que els requeriments que van rebre van ser per un incident d’execució “decidit pel govern de l’Estat” i que assegura es va acordar en un Consell de Ministres el novembre del 2019 previ a les eleccions estatals que es van repetir. Ha continuat assegurant que la fiscalia va interposar la querella a principis del 2021, just després de les eleccions catalanes del 14 de febrer, amb uns resultats que “no van agradar” al govern espanyol. Per últim, ha dit que l’admissió a tràmit va tenir lloc l’endemà de la pressa de possessió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament

Tot això, deixa clar per a Campdepadrós que el que hi ha és un “judici polític”. Ha expressat també la seva sorpresa per les paraules del fiscal el primer dia del judici “qüestionant la independència del tribunal” i fent referència a qüestions polítiques.

Ha criticat les “ingerències” per limitar el debat parlamentari i ha afirmat que s’ha arribat al “col·lapse de l’estat de dret” perquè s’ha portat als tribunals el que no s’ha estat capaç de resoldre per la via política. Amb tot, ha lamentat que es viu una “ingerència jurisdiccional expansiva inadmissible” que parteix d’un concepte formalista d’estat de dret i que tracta el Parlament “com si fos un consell comarcal”.

Sobre la sentència, el jutge ha insistit que “es necessitarà el temps que calgui”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La justícia britànica reconeix la immunitat de Joan Carles I fins a la seva abdicació

londres

Milers de persones es manifesten a Barcelona contra la reforma del Codi Penal

barcelona

Indults, recusar Carlos Lesmes per guanyar temps

barcelona
XAVIER CODINA I CASAS
ALCALDE DE SANTPEDOR (ERC)

“Hem parlat massa d’una festa de tres hores, hi ha coses més importants”

Santpedor

Pressupost llunyà tot i l’acord amb patronals i sindicats

BARCELONA

Toc d’atenció europeu a l’Estat per la independència judicial

Brussel·les

Acusen Ucraïna d’atacar bases aèries a Rússia

MOSCOU / KÍIV

El tercer sector reclama que es faci efectiva la despesa social

madrid

La memòria del paisatge de comarques gironines

SANTA PAU