XINA
Scholz marca diferències amb la Xina però s’obre a la cooperació
El canceller alemany visita el gegant asiàtic i es reuneix amb el president del país,m Xi Jinping
Els dos mandataris han abordat temes com la guerra a Ucraïna, els desequilibris comercials i els drets humans
El canceller alemany, Olaf Scholz, ha mostrat avui la seva disposició a cooperar amb la Xina però ha demanat també a Pequín que exerceixi “la seva influència” sobre Rússia per aturar la guerra a Ucraïna, a més de marcar diferències entre tots dos com els desequilibris comercials i els drets humans.
Scholz, el primer líder del G7 que visita la Xina des de l’inici de la pandèmia, ha aterrat aquest matí a Pequín per a una visita d’unes onze hores que ha tingut lloc íntegrament en un circuit tancat per prevenir contagis de covid.
La seva primera parada ha estat el Gran Palau del Poble de la capital xinesa per reunir-se amb el president xinès, Xi Jinping, fet que l’ha convertit en el primer mandatari europeu que el veu en persona en més de dos anys.
En aquesta trobada, Xi ha incidit en la idea de “buscar punts en comú” o de “treballar junts” en un context de “creixents turbulències” a nivell global, segons els comunicats oficials emesos per les autoritats xineses.
El mandatari xinès, que acaba de ser reelegit pel governant Partit Comunista per a un tercer mandat inèdit entre els seus predecessors, ha demanat a Scholz “esforços” per garantir les cadenes de subministraments globals i prevenir interrupcions a nivell energètic, financer o alimentari.
Viatge polèmic
Xi ha agraït a Scholz la visita, que ha estat envoltada de fortes controvèrsies, tant a Alemanya com entre alguns dels seus aliats internacionals, per considerar-se un senyal erroni de cara a la necessària reducció de qualsevol tipus de dependència, com la generada en matèria energètica amb Rússia.
El líder alemany, citat per la Cancelleria xinesa, ha assenyalat durant la trobada que “Alemanya dona suport a la globalització i s’oposa al desacoblament” i que el seu país vol “continuar aprofundint en la relació econòmica i la cooperació comercial amb la Xina”.
Però ha puntualitzat que també vol parlar sobre aquells assumptes “en què les dues parts tenen punts de vista inconsistents”.
El document de les autoritats xineses emfatitza que els dos líders han dialogat sobre la guerra a Ucraïna, assumpte sobre el qual Xi ha demanat “unir tots els esforços possibles” per assolir una solució “pacífica”.
“Hem també de prevenir crisis nuclears i oposar-nos a l’ús o a l’amenaça de fer servir armes nuclears”, ha asseverat Xi.
Tot i que la part xinesa ha omès declaracions de Scholz sobre la guerra durant aquesta trobada, en una posterior compareixença davant els mitjans amb el primer ministre xinès Li Keqiang, amb qui també s’ha reunit avui, el líder alemany ha exhortat la Xina a exercir “la seva influència” sobre Rússia per poder posar fi a “la brutal agressió” llançada per Moscou contra Ucraïna.
Pau i diàleg a Taiwan
En la compareixença, sense torn de preguntes, han sortir a la llum algunes d’aquestes divergències a què s’ha al·ludit durant el matí, com quan el canceller alemany ha advertit que tot “canvi d’statu quo” per a Taiwan només pot passar “per la via pacífica i el diàleg”.
Xi va assegurar a l’octubre que encara que busca una “reunificació pacífica” amb l’illa, “la Xina mai no prometrà renunciar a l’ús de la força com a opció”. Taiwan va respondre llavors que “no hi pot haver concessions” a la seva “sobirania territorial, independència i democràcia”.
Així mateix, el líder alemany ha afirmat haver abordat amb els seus interlocutors del gegant asiàtic la defensa dels drets humans —un altre dels assumptes més sensibles per a Pequín— que, ha dit, són “universals” i destinats especialment a protegir les minories, en referència a ls suposats abusos contra els musulmans uigurs i altres minories ètniques a la regió xinesa de Xinjiang.
Scholz, que ha viatjat a la Xina acompanyat d’una delegació empresarial del seu país on figuren representants de firmes com el Deutsche Bank, Siemens o BMW, ha criticat avui també el desigual accés al mercat entre el gegant asiàtic i la Unió Europea.
Ha subratllat que els últims temps el comerç amb la Xina s’ha tornat “més difícil” per a Alemanya”: “Això fa referència a l’accés al mercat, molt obert per part europea, mentre la Xina exclou molts sectors. Això es refereix a la protecció de la propietat intel·lectual i també a la interrupció de relacions politicoeconòmiques”, ha afirmat.
El dirigent ha afegit que a més s’observa que “a la Xina es discuteixen cada cop més aspiracions autàrquiques on abans predominava l’intercanvi econòmic” i que “també els objectius polítics determinen l’activitat econòmica”.
Scholz ha subratllat com n’és d’important per a Alemanya “corregir els desequilibris” en les relacions comercials entre els dos països.
Li ha comentat que els inversors alemanys són “benvinguts” a la Xina, mentre que Scholz ha recalcat que les empreses alemanyes i europees s’han d’assegurar “d’una manera més àmplia” les seves cadenes de subministrament i diversificar el seu abastiment de matèries primeres.
Sancions a la UE
El líder alemany també ha deixat clar que qualsevol mesura econòmica contra un membre de la UE es dirigeix en definitiva contra tot el mercat interior del bloc i que sancions contra diputats europeus són “inacceptables”.
Scholz al·ludia així a les últimes sancions que la Xina va imposar aquest any contra la viceministra de Transport i Comunicacions de Lituània, Agne Vaiciukeviciute, i la suspensió d’intercanvis i cooperació en aquests àmbits després que la funcionària viatgés a Taiwan.
