Repassada a l’Estat per Pegasus

El primer informe del comitè de l’eurocambra que investiga l’ús de programaris com Pegasus assenyala de ple l’Estat per l’espionatge a l’independentisme. El document preliminar, elaborat per la ponent Sophie in ’t Veld, suposa un revés per a l’Estat, ja que l’assenyala com a responsable dels atacs a les 65 “víctimes catalanes”. El text, que encara és un esborrany i que ha de passar tot el període parlamentari d’esmenes, es basa principalment en publicacions dels mitjans de comunicació, perquè té “poca informació” per part del govern espanyol, va detallar la ponent, que forma part del grup dels liberals en què també hi ha Ciutadans, que s’ha desmarcat del contingut de l’informe.

“Seria molt d’agrair tenir informació factual per part del govern. No pots negar-te a aportar informació i dir que no es pot mirar res més. Què se suposa que hem de fer? Quedar muts i cecs?”, es preguntava In ’t Veld, que lamenta la falta de cooperació de les autoritats espanyoles per esclarir els fets.

Atesa la falta d’informació “oficial” per part de l’executiu espanyol i la impossibilitat de fer una missió a l’Estat per conèixer la situació, la ponent va donar per bones les informacions aparegudes als mitjans de comunicació sobre l’espionatge. En el document, diu que hi ha una “sèrie d’indicadors” que revelen que està “generalment assumit” que el govern espanyol és darrere de la vigilància a l’independentisme, especialment en relació amb el referèndum de l’1-O i “els esdeveniments consegüents”.

A més, l’eurodiputada neerlandesa remarca que en l’espionatge a l’independentisme existeix un “patró clar”. Per justificar la idea que l’executiu espanyol és responsable dels fets, In ’t Veld argumenta que l’espionatge es va fer “coincidint amb moments de rellevància política”, com processos judicials contra líders independentistes, manifestacions i comunicacions dels exiliats, per exemple, amb els seus advocats.

L’informe, de 159 pàgines, en dedica més d’una desena a l’espionatge a l’Estat. Hi detalla totes les víctimes catalanes i esmenta que la cibervigilància ha afectat tant polítics com persones de la societat civil, així com activistes i advocats. El text fa especial menció dels eurodiputats independentistes. Entre els membres atacats directament, cita els eurodiputats d’ERC Diana Riba i Jordi Solé, mentre que situa els de Junts Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí com a espiats a través del seu entorn.

Un dels punts més rellevants del document és el que assegura que “probablement” l’Estat va ser el primer client d’NSO a la Unió Europea. In ’t Veld basa aquesta informació també en una publicació a la premsa i va desafiar el govern espanyol a mostrar “proves” en cas que no sigui així.

“Els únics que poden aportar proves són els governs, però diuen que no en són responsables i que no se’ls pot preguntar res. Si creuen que alguna assumpció és errònia, aleshores que aportin proves”, va defensar la ponent, visiblement molesta per la falta de resposta de l’executiu espanyol. De fet, a hores d’ara, el govern espanyol continua sent l’únic que no només no ha respost al comitè de l’eurocambra encarregat de Pegasus, sinó tampoc a la petició d’informació sobre l’espionatge que li va fer la Comissió Europea.

Si bé el Catalangate centra la major part de l’apartat del document sobre l’Estat, també s’hi citen els casos que afecten el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i els ministres Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska. La ponent assenyala que les autoritats del Marroc són darrere de l’espionatge a membres de l’executiu espanyol. Tot i subratllar que aquesta informació no s’ha confirmat, la neerlandesa assenyala també les autoritats de Rabat com a responsables d’altres espionatges, per exemple, a polítics belgues.

L’informe presentat ahir per In ’t Veld és lluny de ser definitiu i així ho va remarcar el president del comitè, el popular Jeroen Lenaers, que es va afanyar a subratllar que en cap cas el document representa el comitè. Encara falten mesos perquè el comitè esgoti el seu mandat i la batalla parlamentària entre els grups per modificar el text tot just comença.