El dret a la protesta, en perill
judicialitzaciÓ ·
Advocats de represaliats alerten que la redefinició del delicte de desordres públics “criminalitza” l’activisme politicosocial
Asseguren que aquesta reforma penal ni beneficia ni perjudica gens els acusats
La pena mínima puja a tres anys i impedeix evitar la presó a l’acusat
Cau la sedició, però s’agreugen els delictes de desordres públics arran de la reforma exprés del Codi Penal pactada pel PSOE i Podem amb l’aval d’ERC. La polèmica no ha fet més que començar en aquest inici del tràmit legislatiu, que previsiblement durarà fins a finals d’any, segons un dels seus impulsors, el diputat d’En Comú Podem Jaume Asens, que ahir convidava la resta de grups a presentar-hi esmenes.
La supressió dels sis articles referents al delicte de sedició ve acompanyada per la modificació i redefinició dels punts que tracten el delicte de desordres públics. “Obstaculitzar vies públiques i/o envair edificis públics i instal·lacions” serà castigat amb penes de presó de sis mesos a tres anys de presó. Aquest càstig augmenta si el delicte el comet una “multitud” i passa de tres a cinc anys de presó. I si un dels actors és autoritat, la pensa s’eleva de sis a vuit anys. El fet que en el segon supòsit la pena mínima quedi fixada en tres anys implicaria de facto l’entrada a la presó de l’acusat, adverteix Eduardo Cáliz, d’Arrels Advocats.
En espera de saber quin text s’acaba aprovant a les Corts, l’anunci d’aquesta reforma pactada per desjudicialitzar la política passarà sense pena ni glòria en el cas dels centenars de represaliats que hi ha a Catalunya, la majoria dels quals ja estan sent processats per un delicte de desordres públics, amb penes que oscil·len entre els dos i els quatre anys, explica Cáliz.
Res per als represaliats
La causa independentista ha deixat centenars de ciutadans a les portes de judici, però aquesta reforma ha causat certa perplexitat i preocupació entre els penalistes que defensen manifestants, ja que no beneficia gens els acusats. Ara bé, tampoc pot agreujar la seva situació judicial. La raó és simple: cap dels processats, a excepció dels dirigents polítics del 2017, està acusat d’un presumpte delicte de sedició, amb la qual cosa l’eliminació del delicte no els afecta. Sí que se’ls atribueixen, però, delictes de desordres públics. En aquest cas, com que la reforma d’aquests delictes podria agreujar la pena i l’amplia amb noves conductes, la nova llei no seria d’aplicació, d’acord amb el principi que només es pot tenir en compte allò que pugui beneficiar la persona acusada o resultar-li més favorable, i això sembla lluny de produir-se en aquesta reforma del delicte de desordres públics.
Així ho explica Cáliz, que defensa alguns dels joves que van ser detinguts durant les protestes a Urquinaona arran de la sentència contra l’1-O i les manifestacions contra l’empresonament de Pablo Hasél. Cáliz és un dels advocats més crítics amb aquesta reforma del Codi Penal, si bé valora positivament que s’hagi eliminat un delicte “tan arcaic” com el de la sedició, que data del 1822, va ser reformat el 1995 i el 2015 i només s’ha aplicat un cop forçant totes les cotilles jurídiques: el 2019, amb la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes catalans.
Enduriment del delicte
Què passa, doncs, amb els centenars de persones que encara esperen judici per talls de vies i manifestacions? Ni l’indult abans ni ara aquesta reforma de la sedició els beneficia gens i l’enduriment del delicte de desordres públics no pot ser aplicable precisament perquè no els seria favorable.
Ara bé, els advocats sí que alerten, en canvi, del perill que aquesta reforma suposa per a futures protestes i altres drets fonamentals a causa de “l’enduriment” d’aquests delictes, que el PP ja es va encarregar de castigar el 2015. I tot això, a més, quan els partits polítics encara no han abordat la llei de seguretat ciutadana, coneguda com a “llei mordassa”, que es van comprometre a eliminar. S’obre un camí perillós.
En el preàmbul de la proposició de llei, els legisladors ja deixen clara la voluntat que hi ha al darrere de la reforma d’aquest tipus penal de desordres públics: “Donar una resposta jurídica i penal adequada a nous fenòmens socials que afecten la figura de l’exercici de les legítimes competències per part de les autoritats.” Per aquest motiu, s’hi introdueix una “nova regulació” per tal d’establir i descriure més clarament els elements necessaris per a la comissió d’aquest delicte. Tot plegat, amb l’objectiu clar de preservar l’“ordre públic”, concepte que pot ser força interpretable per a advocats i jutges.
Assegurar l’ordre públic
Aquests elements són, segons el text de la proposta: “L’actuació en grup, la finalitat d’atemptar contra la pau pública, entesa com la normalitat de la convivència amb un ús pacífic dels drets, especialment els drets fonamentals, i, finalment, l’existència de violència i intimidació.”
A més a més, la proposta rebla l’enduriment del delicte admetent fins i tot una mirada enrere, ja que, diu, “es reintegra l’exigència de l’actuació en grup i es retorna, així, a la formulació original compresa en el Codi Penal del 1995”. Finalment, també s’inclou una modalitat “agreujada” de desordres públics que exigeix que el delicte sigui comès per “una multitud” que afecti greument l’ordre públic. De fet, “el bé jurídic de l’ordre públic es converteix en el centre d’aquesta figura penal”, assenyala el preàmbul de la proposició de llei.
En aquest sentit, Cáliz assenyala que manifestacions i protestes que s’han dut a terme en àmbits com ara la defensa de l’habitatge, protestes de dissidència política i fins i tot vagues laborals i actuacions dels piquets es podrien veure més criminalitzades del que ja ho estaven amb aquesta reforma.
La incorporació de l’element de la “intimidació” en els desordres públics també ha causat preocupació entre aquests advocats pel caràcter subjectiu que du associat, cosa que podria comportar la incriminació de protestes, que ara, recordem-ho, són un dret. Tothom té al cap el terme intimidació ambiental, que va fer servir el president del Suprem, Manuel Marchena, per condemnar la protesta del 2011 davant del Parlament. Cáliz posa l’exemple dels piquets que solen actuar en una vaga general, l’actuació dels quals també podria ser interpretada fent ús del concepte d’“intimidació”.
Els advocats lamenten que no s’hagi apostat simplement per la derogació d’articles molt qüestionats des que el PP els va introduir el 2015, sinó que l’eliminació hagi vingut acompanyada de la introducció de nous elements. L’article 557 bis ha servit per encausar molts dels manifestants en les protestes postsentència del 2019 i, si bé ara es vol eliminar, també s’aposta per incloure-hi nous elements que criminalitzen les protestes, com el fet que a partir d’ara també es pugui incriminar “la provocació, la conspiració i la proposició” de desordres, que permetria aplicar la via penal a tot manifestant.
Pagava la pena eliminar el delicte de sedició per enfortir el de desordres públics? Cáliz ho té clar: no.
LES FRASES
Crida a la manifestació el 6-D
Vint-i-quatre hores després de l’anunci de la reforma del Codi Penal, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) convocava ahir mateix una manifestació per al 6 de desembre, dia de la Constitució, en contra precisament de la modificació del delicte de desordres públics que s’inclou en aquesta reforma del Codi Penal que es vol aprovar a finals d’any. “Vist que la reforma del delicte de sedició té un doble objectiu no dissimulat que és castigar la mobilització independentista als carrers i penalitzar més còmodament fets com els de l’1-O per haver ocupat instal·lacions o edificis, no podem deixar que aquest projecte de llei tiri endavant, i menys encara amb els vots dels nostres representants polítics”, assenyalava ahir l’ANC, que qualificava l’esmena del Codi Penal d’“atemptat contra els drets fonamentals”.
La preocupació ha arribat a les files d’advocats penalistes que defensen centenars de represaliats per la justícia espanyola i que en cap moment han vist reduïdes les seves penes ni han estat objecte d’actuacions polítiques que suavitzin la repressió que el mateix govern condemna.
