El govern espanyol destina 2 milions al projecte Aina
El programa, impulsat per l’exvicepresident Puigneró, potencia la incorporació del català a la intel·ligència artificial
També dedica un milió al Barcelona Supercomputing Center per donar suport a les altres llengües cooficials, entre les quals situa el valencià
El Consell de Ministres ha aprovat avui una subvenció de 3 milions d’euros per al Consorci Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BSC-SNC) a fi de crear una “base sòlida” de coneixement en català, en el marc del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) de la Nova Economia de la Llengua, que pretén reforçar el paper de les llengües de l’Estat en àrees com la intel·ligència artificial, la traducció, l’ensenyament, la producció i divulgació cultural, la investigació i la ciència. En concret, dos milions van dirigits a reforçar el projecte Aina que havia impulsat l’exvicepresident Jordi Puigneró, i que, a través del BSC-SNC fomenta la incorporació del català en la intel·ligència artificial entrenant les màquines amb dades massives en català, ja sigui en text, imatge o veu.
El BSC-CNS rep un milió més, donada la seva “experiència en l’àmbit de les tecnologies del llenguatge”, perquè doni un suport transversal a la resta de llengües cooficials, entre les quals la nota oficial de la Moncloa situa també el valencià de manera diferenciada. “D’aquesta manera els diferents projectes lingüístics es trobaran el més alineats possible i es podran maximitzar les sinèrgies entre ells”, conclou. L’anunci s’engloba en una inversió total de 7,5 milions destinats a impulsar les llengües de l’Estat diferents del castellà amb l’objectiu de crear-hi “una base sòlida” de coneixement multilingüe.
Conveni entre l’IEC i el Senat
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el Senat espanyol han acordat promoure “un major coneixement de la realitat lingüística” de l’Estat, en un conveni signat aquesta tarda pel president de la cambra alta, Ander Gil, i la de l’IEC, Maria Teresa Cabré. Gil ha advocat per protegir el patrimoni lingüístic per “defensar el bé comú” de la ciutadania, perquè “només així” es pot “desenvolupar tot el potencial cultural dels territoris d’Espanya”. Aquest és el segon pacte que signa la cambra alta després del subscrit amb la Reial Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia) amb l’objectiu de difondre les diferents llengües de l’Estat que són oficials en les seves respectives comunitats”.
El conveni preveu l’ús recíproc dels arxius, biblioteques i fons documentals respectius, així com l’intercanvi de publicacions d’interès o, fins i tot, l’edició de publicacions conjuntes. A banda, ambdues entitats col·laboraran en la traducció de textos legals “de rellevància especial”. També es preveu l’organització conjunta d’una exposició per donar a conèixer el patrimoni lingüístic i cultural de l’Estat.
