Política

Trenta anys, zero judicis

En més de 30 anys, temes semblants han anat al Parlament sense conseqüències

Gran part dels diputats van aplaudir en el ple d’ahir en saber l’absolució

La mesa del Parlament presidida per Roger Torrent ha estat portada a judici per haver permès debatre a la cambra catalana sobre el dret a l’autodeterminació i la monarquia espanyola. Curiosament, però, aquest dos temes, i altres que hi són directament relacionats han estat debatuts en els darrers trenta anys pel ple sense que, fins ara, hagués comportat cap problema ni cap conseqüència judicial. De fet, en la sentència coneguda ahir, es reconeix que els dos conceptes pels quals la mesa era jutjada ja s’havien discutit al Parlament en més d’una ocasió. Així ho va demostrar una de les defenses amb un informe, signat pel secretari general del Parlament, Xavier Muro, en el qual s’enumeren una a una les resolucions i les mocions debatudes i aprovades.

Són més de 30 anys de resolucions i mocions. En concret, la primera resolució data del desembre de 1989, i és sobre el dret a decidir. I així, en 23 resolucions més, cada una amb temes referents a l’autodeterminació o el dret a decidir, entre altres aspectes. Així, en la llista hi trobem resolucions sobre la derogació del decret de Nova Planta (febrer 1997), sobre Catalunya com a nacionalitat història (juny 1999), per demanar la transferència de les competències a la Generalitat per poder fer referèndums (juny 2003) o la de la constitució de la comissió d’estudi sobre el dret a decidir (juny 2013). Pel que fa a les mocions –6 en total–, hi ha des de la del març del 2011, en què es va aprovar la del dret del poble català a l’autodeterminació i a expressar la seva voluntat en una consulta, fins a la del 9 de novembre del 2014 sobre l’obertura del procés constituent.

Satisfacció a la cambra catalana

La sentència va ser rebuda ahir amb satisfacció per dirigents tant d’ERC com de Junts i també dels comuns, els quals ja van reaccionar amb aplaudiments al Parlament quan la vicepresidenta en funcions de presidenta, Alba Vergés, en va donar la notícia i va assenyalar el Parlament com a “baluard de la democràcia”. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va constatar que “parlar d’autodeterminació i monarquia no és delicte”, i que “tampoc ho va ser l’1-O”, i l’expresident Carles Puigdemont va mostrar la seva satisfacció i va recordar que la recusació als jutges feta per Josep Costa pot haver facilitat aquest desenllaç.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Fernàndez retreu a l’Estat l’incompliment d’instal·lar un sistema per reduir riscos manuals

Barcelona

La UE accepta Croàcia a l’espai Schengen

Brussel·les
ROSA FONOLL I VENTURA
ALCALDESSA DE CUBELLES (UNITAT CUBELLENCA)

“Hem detectat i tallat un gran problema de solitud no volguda en gent gran”

cubelles

ERC presenta esmenes per reformar la malversació

Barcelona

Putin admet que la guerra s’allargarà i descarta iniciar un atac nuclear

MOSCOU / BRUSSEL·LES

Complot colpista desactivat

Berlín

Guanyem critica que no hi hagi proposta de pressupost

GIRONA

Jordi Vilanova substitueix el dimissionari Jaume Quintana a Santa Cristina

SANTA CRISTINA D’ARO

Dina Boluarte, nova presidenta del Perú

Buenos Aires