Política

JUNTS PER CATALUNYA

Lluita aferrissada amb el PDeCAT per candidats i drets electorals

Junts preveu haver proclamat 450 candidatures abans de final d’any

Barcelona, Girona, Lleida i Reus, en el punt de mira

La convenció municipalista, el 28 de gener

Junts per Catalunya es proposa tenir proclamats 450 candidats a les municipals abans de final d’any, entre els quals, els dels municipis més grans del país. L’objectiu final és presentar-se a més de 800 localitats i ampliar el nombre de llistes respecte a la coalició liderada pel Partit Demòcrata el 2019. En aquesta ocasió, el partit de Laura Borràs i Jordi Turull en liderarà una sota un paraigua que encara no té nom –es preveu registrar-lo abans del febrer–. Per la seva part, el PDeCAT ja ha engegat la seva nova coalició, amb el nom de Pacte Local, després que Àngels Chacón abandonés el projecte Centrem. En disputa hi ha, d’una banda, bosses de municipis aglutinats a Impulsem Lleida o Impulsem Penedès. “Hi estem negociant i creiem que tenim objectius i plantejaments molt coincidents. Ens marquem el límit d’abans de Nadal per aclarir el panorama”, expliquen fonts de Junts. En cas de desacord, el partit procedirà a articular-hi les seves pròpies candidatures.

Però el xoc entre Junts i el PDeCAT no solament es reprodueix en la presentació de candidatures. “També hem de tenir drets electorals de l’antiga coalició del 2019”, reivindiquen les mateixes fonts, que fan valdre la presència del partit arreu del país i la seva participació en aquella coalició. Tot plegat ho acabarà dirimint la Junta Electoral. En depenen la participació en debats televisats i la presència i visibilitat en l’encartellament a la via pública.

La gran batalla, però, serà a Barcelona, on Junts espera que el PDeCAT no es presenti pel seu compte en el cas més que probable que Xavier Trias, que recentment ha estripat el carnet del partit d’Artur Mas, acabi fent el pas amb Junts. Al marge de la capital, la formació es proposa retenir Girona després de l’adeu anunciat de Marta Madrenas. El feu de Carles Puigdemont és l’única capital de demarcació on junts té l’alcaldia. En espera de ratificació en una assemblea, divendres vinent, l’exconsellera Gemma Geis serà la candidata. Junts aspira també a guanyar a Lleida amb Toni Postius –candidat turullista que va arrasar en les primàries davant la diputada laurista Cristina Casol– i té posades moltes esperances en Teresa Pallarès a Reus en l’era post Carles Pellicer (ex PDeCAT). Altres places on s’arremangaran són Vic, en l’adeu voluntari de la vicepresidenta de Junts Anna Erra, malgrat les pressions perquè repetís, o Granollers, on s’obre una finestra d’oportunitat amb la marxa de l’històric alcalde socialista Josep Mayoral. Igualment, el partit es proposa recuperar la Garriga amb el retorn a l’alcaldia de l’exconsellera de la Presidència Meritxell Budó. D’altra banda, finalment l’exsecretari d’Acció Exterior Gerard Figueras no serà candidat a Vilanova i la Geltrú per una oferta laboral que requereix dedicació completa.

La sortida del govern de la Generalitat ha generat malestar entre molts alcaldes, que han vist com, a menys d’un any de les municipals, s’han abandonat projectes institucionals que hi havia engegats. El partit té pendent redefinir l’estratègia política i el rumb en el nou escenari d’oposició i té previst celebrar una convenció municipalista el 28 de gener. S’espera abordar-hi la sempre espinosa política de pactes postelectorals.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC situa el referèndum en el centre

lleida

Mor Rubert de Ventós, far del pensament a Catalunya

BARCELONA
MAITE AYMERICH BOLTÀ
CAP DE L’OPOSICIÓ A SANT VICENÇ DELS HORTS (JUNTS PER SANT VICENÇ)

“Els anuncis d’habitatge del govern no et donen la clau per entrar a casa”

sant vicenç dels horts

Barcelona dedica una plaça a Josep Benet

barcelona

Trias vol un Junts fort que no faci “segons quines ximpleries”

Girona

La CUP de Figueres proposa espai per a la nova estació de busos

FIGUERES

Onada d’indignació als EUA pel nou cas de violència policial

washington

Constitueixen a Olot un grup independent per a les municipals

Olot
Leopard, un pas incert en la guerra
El Radar

Leopard, un pas incert en la guerra