El CNI es nega a donar explicacions sobre el Catalangate al Parlament Europeu
Casteleiro diu als eurodiputats que només pot parlar de les activitats del centre a la Comissió de Secrets Oficials
La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, ha rebutjat respondre les preguntes dels eurodiputats sobre el Catalangate. En una sessió del comitè de l’Eurocambra que investiga l’ús de programaris espia a la UE que ha abordat específicament els casos a l’Estat, Casteleiro ha explicat la legislació que regula el CNI, però s’ha negat a respondre les preguntes específiques dels eurodiputats sobre l’espionatge a l’independentisme. La directora del CNI ha dit que la legislació “l’impedeix” parlar de les activitats i dades que té el CNI fora de la Comissió de Secrets Oficials, l’únic lloc on ha dit que ho pot fer. En la seva intervenció, Casteleiro ha defensat que “la protecció dels interessos nacionals” recau sobre el govern espanyol.
“Per coherència i obligació legal, només puc respondre tot insistint en què la llei recull textualment les activitats del CNI”, ha dit la directora del CNI tot assenyalant que les dades que té el centre són “informació classificada amb grau de secret”. Davant les preguntes sobre l’espionatge a l’independentisme que l’han fet els eurodiputats d’ERC Diana Riba i Jordi Solé i el de Junts Carles Puigdemont, Casteleiro ha rebutjat respondre-les tot assenyalant que el Parlament Europeu no és el lloc per fer-ho.
En la seva intervenció inicial, la directora del CNI ha defensat que treballen “des de la més estricta observança de la constitució i l’ordenament jurídic sempre i sense excepcions”. També ha assenyalat que entre les seves tasques hi ha “neutralitzar” les accions de serveis estrangers o persones que suposin un “risc” per a l’ordenament nacional, la seguretat o la integritat de l’estat, entre d’altres. Tot això, ha insistit, “amb ple sotmetiment constitucional i a l’ordenament jurídic vigent”. “La legalitat i el servei a l’estat són els principis primordials que impregnen les activitats del centre”, ha remarcat.
Preguntat sobre la carta que va enviar la Comissió Europea a l’Estat per demanar més informació sobre els casos d’espionatge i que el govern espanyol encara no ha respost, el secretari general de l’Administració Digital, Juan Jesús Torres, ha apuntat que “es respondrà com es fa en tots els casos”.
Van den Eynde
Abans de les compareixences de Castelerio i Torres, en la sessió han intervingut experts en els casos d’espionatge a l’Estat, així com víctimes. Un dels que ha participat ha estat l’advocat Andreu Van den Eynde -també víctima de l’espionatge-, que ha criticat que els tribunals no estiguin investigant l’espionatge malgrat les denúncies.
“Cap tribunal ha fet cap pas per portar a terme una investigació”, ha dit Van den Eynde, que ha plantejat la possibilitat de portar l’espionatge al Tribunal Europeu de Drets Humans un cop s’esgoti la via legal a l’Estat. A més, l’advocat ha denunciat que les autoritats espanyoles no estiguin donant suport a les víctimes de l’espiontatge. “No hi ha cap llei que permeti utilitzar Pegasus per espiar advocats o ciutadans”, ha afegit.
