Política

L’executiu proposa actualitzar el codi civil i introduir la igualtat de gènere i la mediació

Aprova l’avantprojecte de llei que també modifica aspectes de les herències, les garanties i les persones jurídiques

El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts l’avantprojecte de llei per modificar el Codi civil de Catalunya (CCC). La proposta, impulsada per la Conselleria de Justícia, Drets i Memòria, busca modernitzar el codi civil català i adaptar-lo a les noves realitats jurídiques, econòmiques i socials i equiparar el text als estàndards del dret comparat. Així, s’introdueix el principi d’igualtat entre homes i dones i de no discriminació i, en segon terme, la promoció de la mediació i la resolució alternativa de conflictes. D’una banda, es busca modificar de manera transversal el conjunt del CCC, i per l’altra, s’introdueixen canvis puntuals que afecten determinades matèries.

Es considera necessària la normalització de la terminologia i el llenguatge. En aquest àmbit, es canvien els conceptes masculins per formes neutres. Per exemple, bon administrador o bon pagès es canvien per bona administració o ús i costum de la bona pagesia. Altrament, s’imposa el criteri de redactar els articles i les normes amb un llenguatge respectuós amb el gènere que doni visibilitat a la dona i elimini l’androcentrisme endèmic dels textos legals.

Els mecanismes de resolució alternativa de conflictes, especialment la mediació, es fixen com a principi general i, per tant, s’insta els ciutadans a resoldre els conflictes per aquesta via. Tot i que la mediació ja és una realitat, el fet d’introduir-ho com a norma promou que els operadors jurídics en prenguin més consciència. La resolució alternativa de conflictes i la mediació també apareixen en el CCC d’una manera sectorial en la regulació de les persones jurídiques i dels contractes.

Capacitat jurídica de totes les persones

En la línia ja iniciada l’any 2021, es reconeix la capacitat jurídica de totes les persones i es reforça el sistema de suports a la seva actuació. Aquest és un pas més en la direcció que marca la Convenció de Nova York de 2006, segons la qual s’ha de promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d’igualtat de les persones amb discapacitat.

D’altra banda, els animals no es consideren béns materials i, en situacions de separacions o divorcis, tenen un tractament propi que els diferencia dels drets dels objectes, com la possibilitat de custòdia compartida o el dret de successió. D’altra banda, com a novetat, també s’estén la prohibició de visita als animals en cas de maltractadors amb sentència ferma.

Herències

En l’àmbit del dret successori, l’avantprojecte introdueix diverses modificacions, essencialment respecte a les figures jurídiques de la llegítima, el desheretament i l’acceptació de l’herència. Determinats fenòmens socials, com l’envelliment progressiu de la població i els canvis en els models de família, han provocat una pressió de caràcter internacional sobre el legislador respecte a la institució de la llegítima. Per una banda, es reforma la llegítima per reduir-ne l’abast, i el període per reclamar-la passarà de 10 a 4 anys. D’altra banda, el maltractament de caràcter psicològic s’inclou com a causa de desheretament.

Es reforça la posició de la persona hereva davant la del legitimari. Així, per exemple, en cas de progenitors legitimaris ja no es produeix l’acreixement entre ells: la porció vacant de qui no pot ser legitimari passa a l’hereu. Pel que fa als deutes de l’herència, els deutes i avals desconeguts en el moment de l’acceptació de l’herència no es poden reclamar a l’hereu.

Es fan esmenes per treure la càrrega pejorativa que incorpora el fet que l’actual codi dediqui un article sencer (238-18) als efectes de les relacions sexuals de la mare amb altres homes en cas de qüestionament de la paternitat. El fet que es dediqui un article a aquesta qüestió es considera que s’aparta de la realitat actual. En aquest cas, els supòsits sobre la paternitat se situen en un nou apartat de l’article sobre les presumpcions de paternitat.

En l’àmbit de protecció de la figura de la dona i la condició de maternitat, també es reforça el precepte actual relatiu a les decisions sobre el propi cos, d’acord amb la idea de la lliure decisió de les persones. S’incorpora, doncs, un nou apartat a l’actual 212-7, que determina que correspon a la dona la decisió sobre la interrupció voluntària de l’embaràs en les condicions que determini la llei.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

Gras alerta ‘Zona Franca’ que el cas de Manel Vidal “no es pot repetir”

Pilota per al PSC

Barcelona
JORDI SOLERNOU VILALTA
ALCALDE DE SANT JOAN DE VILATORRADA (ALTERNATIVA PER SANT JOAN)

“M’he empassat coses que no hauria fet si hagués tingut al costat qui hi hauria de ser”

sant joan de vilatorrada

Estrasburg ens mira

barcelona

Collboni deixa el govern entre retrets de Colau

BARCELONA

Set morts en un atemptat en una sinagoga de Jerusalem

Beirut

Zelenski no afluixa i torna a pressionar pels caces

KÍIV / MOSCOU

L’excap de la Policia Municipal de Girona, a la llista del PSC

girona
política

Colau retira el pla d’usos de l’Eixample per no perdre la votació