Política

ANNA PIÑOL SERRA

CAP DE L’OPOSICIÓ A MATADEPERA (ERC)

“Estem perdent identitat sense parar i és un prejudici dur que ens diguin «pijos»”

“Encara queda una bossa de contractes sense licitar amb factures que pugen a molts diners i podrien portar molta teca”

“Tenim una sola empresa que pugui pagar l’IAE, per tant, si no ens arriben més ingressos, els serveis són els que són”

Hi ha un pla d’igualtat que s’està fent des de fa tres anys però mai acaba de veure la llum, i ens sorprèn
Les voreres són millorables i és difícil transitar-hi amb un cotxet o en cadira de rodes

Advocada, mediadora i perit cal·lígraf, Anna Piñol i Serra es va involucrar en la política amb motiu de l’onada independentista del 2014. Té 53 anys i també és consellera al Consell Comarcal del Vallès Occidental.

L’anunci com a alcaldable es va fer amb molta antelació, al mes de març. No és ensenyar les cartes massa aviat?
És tenir-ho clar. Ho vaig rumiar amb els companys i vam arribar a la conclusió que era la millor opció. Ja tinc un bagatge i vaig valorar sincerament i honestament si volia continuar, i el projecte està a mig fer. Estem picant molta pedra, presentant moltes mocions, intentant col·laborar en la política municipal, i volem insistir-hi.
Què ha après en aquests tres anys i mig i què li queda per aprendre en l’àmbit polític i municipal?
Moltíssim. Des de fora es podria pensar que la política municipal és fàcil, però hi ha un exercici potent d’investigar què està passant i no pots partir només del teu criteri: t’has de posar d’acord amb els companys, fer un diagnòstic i buscar solucions. També has de parlar amb la gent, conèixer la seva opinió. Són hores i moltes vegades no es veuen. He après a escoltar més, que sempre és necessari.
Llevat de l’oasi que va significar Jordi Comas del 2005 al 2007, Matadepera sempre ha estat un feu convergent indiscutible. Com es pot retallar la diferència de vots tenint en compte que la pròpia riquesa dels habitants du inherent un tarannà conservador i, per tant, lluny d’un partit d’esquerres? I també hi ha l’estigma despectiu del “poble de «pijos»”...
Em considero una persona moderada i des d’ERC podem aportar el nostre granet de sorra. Des d’aquesta posició més centrada i una vessant progressista, no ho veiem incompatible. Sortim molt sovint a tot arreu com el poble amb el PIB més alt de Catalunya i això no ens fa cap bé perquè tenim tota mena de problemes importants i no anem llençant diners per les cantonades... És un prejudici, i aquí hi viuen persones amb noms i cognoms amb els mateixos problemes que tothom i per desgràcia moltes han de marxar. Volem ser un poble normal i ser útils als nostres conciutadans perquè les seves necessitats estiguin cobertes.
Hi ha gent que té encara l’ideal nostàlgic que Matadepera hauria de ser com als vuitanta: un poble amb vora 3.000 habitants que era una segona residència per a un cert poder adquisitiu. En canvi, ara puja als 10.000 habitants i és primera residència en molts casos...
Aquest fenomen es produeix cada cop menys. Es tracta de fer pedagogia tocant de peus a terra i fer entendre que les necessitats del nostre poble són importants, que tenim un nivell de vida dels conciutadans alt o mitjà-alt però l’Ajuntament no és milionari ni ric, no té ingressos per IAE i, per tant, va una mica coix. Tot està basat en l’IBI, que tampoc s’ha apujat d’ençà del 2007. Això fa que s’estiguin apujant les taxes, que paguem una aigua molt cara... Els carrers s’han de millorar, cal anar-ho fent de manera planificada, i pensem que no s’està fent així.
Com valora els tres anys i mig de mandat de Nil López?
Ha estat continuista però amb un canvi de tarannà respecte a la figura que encapçalava l’alcaldia, ja que l’alcaldessa anterior era molt propera i això es valorava molt positivament. És quelcom que es troba a faltar.
Vostès van votar en contra dels pressupostos dient que eren uns números “continuistes, poc transformadors i amb objectius poc clars”. Què haurien d’haver incorporat per donar-hi suport?
Hi ha poc risc, entès com a inversió clara, respecte a la sostenibilitat. Hauríem de tenir un municipi que fos clarament avantguardista en aquest aspecte. De fet, el 2005, quan va governar el PAM amb ERC i els socialistes, vam introduir el porta a porta per a la recollida d’escombraries i cal estar orgullosos d’haver fet el pas endavant. Per la proximitat que tenim amb el Parc –perquè fins i tot la Mola, entre cometes, pertany al municipi de Matadepera–, hauríem de ser més valents i ferms a l’hora d’introduir criteris de sostenibilitat al municipi.
El juny passat va denunciar que, de tres anys ençà, hi havia moltes despeses sense contracte que no es posaven al dia d’acord amb la legalitat i assenyalava errors administratius en les licitacions...
Estem aprovant modificacions de crèdit per valor de 50.000 o 100.000 euros a cada ple. L’Ajuntament està fent una feina de posar-se al dia per intentar licitar-ho tot, però encara tenim una gran bossa de contractes en què no passa això, i la nostra obligació és fiscalitzar-ho. És un grup de factures que pugen a molts diners i no han sortit a licitació; per tant, són contractes nuls que podrien portar molta teca. Cal més esforç.
Us queixeu també de falta de transparència i improvisació...
Ho hem notat perquè sovint hem marcat una mica la línia política. Es gestionen administrativament els problemes de Matadepera però moltes vegades no es marca la línia política. Pel que fa a la transparència, a vegades no tenim tota la documentació del ple fins pocs dies abans. I si vas al lloc web de l’Ajuntament, costa arribar a la pàgina de transparència.
En aquella entrevista també va dir que l’equip de govern ha estat electoralista i això ha fet que tot s’hagi endarrerit...
Entenem que costa dir-li a la ciutadania que tindràs menys ingressos perquè no apujaràs l’IBI. No crec que sigui el moment de fer-ho, però tenim una sola empresa en tot Matadepera que pugui pagar l’IAE, de manera que si no ens arriben més ingressos, els serveis són els que són i les instal·lacions justegen.
Quines són les assignatures pendents de Matadepera?
Estem perdent identitat sense parar. És cert que Matadepera té aquesta ànima de poble i alhora necessita anar-se adaptant a la realitat d’avui en dia, però no podem perdre identitat ni com a poble matadeperenc ni com a poble català. I el fet que els preus siguin tan desorbitats fa que la gent jove no tingui cap opció: si es volen quedar, o els pares els fan un racó a casa o han de marxar. Per tant, l’habitatge és un punt feble de Matadepera, però n’hi ha més: hi ha instal·lacions sobreutilitzades, tenim 25 quilòmetres de carrer i les voreres són millorables, és difícil transitar-hi amb cotxet o en cadira de rodes o per a la gent gran, hi ha molts cables... Matadepera no pot fer grans disbauxes econòmiques perquè té les seves limitacions, però el fet de tenir un horitzó et dona esperança.
El transport públic és millorable?
Recordo que quan venia als estius a Matadepera, de jove, hi havia un autobús cada hora, i això no ha canviat. Hem repetit moltes vegades que hauria de millorar, per no molestar tant els veïns amb les anades i vingudes de cotxes dels pares, tot allò que significa en termes de soroll, merder, emissions de CO2 i cues davant les escoles.
Què proposeu des d’ERC?
Lluitar molt per la freqüència i segurament introduir-hi un carril bici segur per a ciclistes i patinets. Ara Terrassa està molt ben connectada a través d’un carril bici i aviat ho estarà amb Sabadell pel torrent de la Betzuca; és una obra impulsada per la Diba i estarà molt bé, però quan arribis a Matadepera què?, què fas amb les bicicletes? Caldria fer un bon estudi tractant amb els conciutadans, perquè tothom pugui dir-hi la seva, perquè molts cops sobre el paper és una cosa i la realitat és una altra.
Encara hi ha molta desafecció política a Matadepera?
N’hi continua havent. La desafecció, els polítics, la paga, la cadira... Accepto la crítica, però de moment l’alternativa a la democràcia no la conec. El sistema és criticable i millorable, però la desafecció acaba afectant igualment els ciutadans perquè els polítics se n’acaben distanciant, i viceversa, i el poble no avança. Però no interessa o interessa a uns quants, i el poble té molta gent, alguns no saben ni qui mana aquí, i això sorprèn...
Quins eixos tindrà la campanya per a les properes municipals?
Intentarem ser fidels a nosaltres mateixos però escoltant la gent. Tenim dos eixos molt clars: la sostenibilitat, que és prioritària –hi hem posat el nostre granet de sorra insistint en el fet que fos declarada ciutat d’emergència climàtica–, i el feminisme, que s’ha de promoure perquè tenim un pla d’igualtat que s’està fent des de fa molt temps però no s’acaba mai. D’altra banda, el Casal de Cultura s’ha fet petit i hi ha gent molt activa. Estaria bé tenir un casal de la dona o amb un espai propi.
Té molta presència a les xarxes i un estil informal. De fet, el tuit fix és del juliol del 2019 sobre les indemnitzacions percebudes pels regidors per assistir a plens i comissions informatives... El que es podia haver interpretat com a transparència va ser durament criticat. Com gestiona la interacció?
Intento posar-ho en el seu lloc, sabent que Twitter i altres xarxes estan plenes de comptes falsos. Vaig fer aquest tuit quan vaig entrar com a regidora perquè la gent sabés el que es cobra. Hi ha molts alcaldes de pobles petits que cobren zero i molts regidors que cobren el mateix que jo: una indemnització cada dos mesos de 200 euros i escaig. Per això té valor la política, i no tota és de primera lliga; molta gent és honesta i hi treballa per tal que la societat rutlli.
La frase que té a Twitter és: “Cal reclamar un espai per a allò menut, personal i aïllat”, de S. Aleksièvitx. Seria aplicable a Matadepera?
Sí, a vegades només ens fixem en els focs artificials i en allò més gros o vistós, però tot té el seu valor, i Matadepera, per petita que sigui, és important. Tenim la nostra identitat i no tothom és un pijo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Llum verd perquè els ajuntaments destinin pisos ocupats “conflictius” a habitatge social

barcelona
REGNE UNIT

Londres imposa noves sancions a l’exèrcit rus i a l’entorn de Putin

LONDRES

Zelenski es reuneix amb Sunak a Downing Street

LONDRES
ESTAT ESPANYOL

El Suprem anul·la l’exclusió dels toros del bo cultural jove del 2022

MADRID

El Comitè Català d’Ajut Humanitari d’Emergència es reuneix per activar l’ajuda a Turquia i Síria

Brussel·les
REGNE UNIT

El Suprem britànic dictamina que el Protocol per a Irlanda del Nord és legal

LONDRES

Agre picabaralla entre Aragonès i Junts al Parlament

barcelona
ESTAT ESPANYOL

El PSOE encara veu marge per a l’acord amb Unides Podem per reformar la llei del ‘només sí és sí’

MADRID

L’ANC acompanyarà Borràs divendres al TSJC

Barcelona