Política

MERCÈ MORALES

HISTORIADORA

“El 1932 revocava la desfeta del 1714”

Morales, doctora en història per la UAB, és especialista en història política i institucional i en l’exili de la Guerra Civil Espanyola.

Demà farà 90 anys que Catalunya va recuperar la institució del Parlament. Què en destacaria, d’aquelles setmanes?
Van ser uns dies políticament molt intensos: pactes polítics, nombrosos mítings, redaccions de diaris que no tancaven, reunions als centenars de centres i associacions del país... Tots els carrers de Catalunya anaven plens de propaganda electoral.
Entre els diputats hi havia la sensació de viure un moment històric, de certa transcendència?
Absolutament. Històric, solemne i de gran responsabilitat. En els discursos polítics, en els articles de premsa..., era un tema recurrent. Fins i tot Francesc Macià va proposar que el 6 de desembre fos declarat festa a la Generalitat. S’obria un nou capítol en la història del país, el de la Catalunya autònoma republicana, una nova realitat que naixia, però, impregnada d’un potent discurs historicista que enllaçava amb la fi de la guerra de Successió. Aquell Parlament del 1932 simbolitzava el triomf final que revocava la desfeta militar del 1714 i la pèrdua de les lleis i les institucions de govern catalanes. Aquest discurs es potenciaria encara més quan es va decidir que el Parlament s’instal·lés a l’antic edifici de l’arsenal de la Ciutadella. Aquelles instal·lacions militars, que havien estat un símbol de la repressió consegüent al 1714, ara esdevenien la seu de les noves corts catalanes.
Van ser uns inicis d’entesa amb el govern espanyol en què el mateix president del Parlament, Lluís Companys, va ser nomenat ministre. Però va durar poc: el Parlament va acabar suspès dos anys després i els dirigents del país, exiliats.
Sí, hi intervenen diverses causes, però el que importa és que els republicans del 14 d’abril van perdre les eleccions espanyoles del 1933. Es considerava pervers que partits antidemocràtics utilitzessin les urnes i el Parlament per posar fi, precisament, a la democràcia, com havia passat a Alemanya i Àustria. L’ambient polític es va radicalitzar, com ho estava també a Europa. Semblava que ja no hi havia gaire espai per a la República del 14 d’abril, considerada massa rupturista, o massa tèbia, segons uns i altres sectors.
Quines conseqüències va tenir a Catalunya?
La Lliga havia augmentat considerablement el nombre de diputats a les Corts Espanyoles. Animada pels bons resultats, i quan s’havien de celebrar de manera imminent eleccions municipals, esperava forçar unes noves eleccions catalanes. Però les municipals no van respondre a les seves expectatives i, pocs dies després, abandonava el Parlament al·legant irregularitats en la campanya electoral. Això va ser una declaració de guerra a ERC. Després vindria la llei de contractes de conreu [la llei agrària catalana], aprovada pel Parlament, que, quan va ser declarada anticonstitucional, va provocar una gran indignació a Catalunya i va radicalitzar posicions, des de l’independentisme fins als sindicats i les organitzacions obreres, que ja escalfaven motors. Aquell estiu calent del 1934 ja no tindria aturador quan, el 4 d’octubre, la CEDA va entrar finalment al govern. Ja no hi havia marxa enrere. Vaga general, gent armada, manifestacions..., tant es cantava La internacional com La marsellesa. Dos dies després, el 6 d’octubre, Companys llançava la seva proclama i, el 7, tot el govern era detingut, la Generalitat era posada sota comandament militar i el Parlament, suspès.
L’Estatut de Núria, retallat; proclamació de l’Estat Català; una llei espanyola que suspèn institucions catalanes, i l’exili. La història es repeteix?
Si els conflictes no es resolen, quan tornen a manifestar-se amb certa força, ho fan amb prou similitud respecte als anteriors, perquè tinguem la sensació que ens movem en cercles. Si les actituds polítiques no evolucionen ni tampoc ho fan les estructures i mecanismes de resposta als conflictes, sempre tindrem la sensació de trobar-nos en el mateix punt. Mai hi ha repeticions exactes, però sí semblants en alguns aspectes, sovint fonamentals. En el cas del procés, alguns historiadors coincidíem que ens semblava estar vivint en directe situacions que havíem estudiat i relatat com, per exemple, alguns aspectes dels Fets d’Octubre del 1934. Els exilis polítics també han estat sempre moneda corrent, fins al punt de definir el mateix segle XX. La qüestió és que han passat prop de 90 anys. Avancem en molts aspectes, però avenç no és sempre sinònim de progrés.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Maragall destaca el rèdit per a Barcelona del pressupost

baRCELONA
FRANCESC VIAPLANA I MANRESA
ALCALDE DE LA SEU D’URGELL (ERC)

“Al Pirineu hi ha innovació, però cal millorar-ne les infraestructures”

Òmnium insta els partits a cercar una estratègia compartida

Barcelona
LAIA CAÑIGUERAL I OLIVÉ
DELEGADA DEL GOVERN DE LA GENERALITAT A LES COMARQUES GIRONINES

“És el pressupost que més creix en 17 anys”

GIRONA

Justícia entrega les restes d’un tercer soldat exhumat a Móra

Terrassa

Els EUA abaten el “globus espia” xinès sobre l’Atlàntic

WASHINGTON
El Radar

Tres anys després, encara el ‘Brexit’

Perseguit per l’ombra de Johnson

Londres

Iceta confirma que l’Estat jugarà “fort” pel Thyssen de la Costa Brava

girona