Política

XAVIER CODINA I CASAS

ALCALDE DE SANTPEDOR (ERC)

“Hem parlat massa d’una festa de tres hores, hi ha coses més importants”

Treu pit de ser l’alcalde que va posar les urnes, tot i que lamenta que el debat sobre el futur de la festa hagi causat tant ressò

Defensa que els pals de paller del programa s’han tirat endavant, tot i que reconeix que han anat més tard del previst i ho atribueix a la pandèmia

Tots els grups van dir en campanya que volien una consulta sobre les vaquetes i la vam fer
Durant dos anys vam haver de destinar els mitjans tècnics a la pandèmia i això ha endarrerit obres
Per municipalitzar serveis necessites una borsa molt gran de personal. No sempre és tan senzill

Xavier Codina té 40 anys i està a punt de culminar el segon mandat com a alcalde de Santpedor. Va agafar el relleu de Laura Vilagrà com a líder d’ERC al municipi, després de 12 anys com a regidor. I des de llavors ha trobat una pandèmia i una senyora polèmica a l’àrea de Festes.

Ha funcionat el pacte amb Junts?
La valoració és molt positiva perquè realment, amb els regidors de Junts, hem treballat molt bé. No hem tingut gaires discrepàncies i ens hem arremangat perquè aquest mandat segueixi endavant i amb bona cara.
Així doncs, no hi ha hagut moments del mandat amb diferències?
Han estat coses molt puntuals. Hem treballat molt braç a braç i molt a gust. Crec que se n’ha de fer una bona valoració.
Entenc que és el pacte més natural que veia ERC, quan es van tenir els resultats electorals sobre la taula?
Teníem clar que volíem pactar amb una força independentista i un grup que es cregués molt Santpedor. Teníem dues opcions: Junts i la CUP. I vam decantar-nos per Junts perquè tenien més regidors i ens semblava que el pacte podia ser més sòlid.
Vostè fa dos mandats que és a l’alcaldia. Quin ha estat més senzill de tots dos?
Va ser millor el primer perquè aquest segon ha estat marcat per la pandèmia. No l’esperàvem i ens ha marcat el mandat, aquí i a la resta d’ajuntaments del país.
Comencem per aquí, doncs. Durant la pandèmia l’oposició es va queixar perquè no es feien plens.
No és que nosaltres no volguéssim fer plens, és que no se’n podien fer enlloc de Catalunya. Quan es va autoritzar a fer-ne i que havien de ser telemàtics, en vam convocar un. Però això va passar aquí, a Berga, a Cardona, a Tortosa i arreu.
Va entendre la crítica?
No gaire, però jo crec que no devien estar ben informats, res més.
Està satisfet amb les mesures impulsades des de l’Ajuntament?
Crec que podríem millorar coses perquè va ser una situació que va agafar tothom per sorpresa. Vam fer molts esforços perquè la població estigués molt informada tant del que passava a Santpedor com del que es dictava en l’àmbit nacional. Vam fer una campanya de comunicació per xarxes molt potent. Potser hi havia mesures impopulars, però estàvem obligats a dur-les a terme pel que ens estava passant. Van ser mesos molt durs.
Per què?
Quan alguna persona volia enterrar un familiar i no podia fer-ho ni vetllar-lo... Eren moments molt durs.
Els més durs de la pandèmia, que vostè recordi?
Sens dubte. Persones que venien plorant a l’Ajuntament i no podien fer ni una cerimònia... Pràcticament ni podien anar al cementiri. Eren persones del poble que no podien passar el dol. I nosaltres no podíem fer res per ajudar-les.
De què està més satisfet de la pandèmia?
De la resposta de la ciutadania. La població es va portar molt bé. Era una època dura, en què la gent no podia sortir de casa. Vam intentar fer-ho de la millor manera possible. Va ser un repte per a tota la societat.
La pandèmia és un dels dos grans temes del mandat. L’altre són les vaquetes. S’esperava que tot arribés on ha arribat?
Moltes reaccions, no. Vam donar la paraula al poble, era un tema que portava debat. Cada any n’hi havia. Vam demanar-ho al poble, va sortir un resultat democràtic. Vam dir que acceptaríem el que sortís. I després, agafant-se a la llei de consultes, hi va haver uns promotors d’una nova consulta. I la vam tornar a fer amb una participació altíssima, d’un 33%... En una consulta! És una bestiesa.
L’oposició va entendre la pressió per la segona consulta com una manca de valors democràtics.
Nosaltres també. De consulta, ja se n’havia fet una, la primera. Sí que el grup promotor, agafant-se a la llei de consultes, ho va tornar a demanar. Nosaltres l’únic que vam fer és agafar la llei de consultes i, com que ho podíem tornar a fer, doncs ho vam acceptar. Sé que és una anomalia, però estava fixat a la llei, i així ho vam fer.
El cap de l’oposició atribueix la transcendència dels fets a una manca de debat previ a la consulta.
Tots els grups vam dir en campanya electoral que volíem que es fes una consulta, un referèndum. El govern va agafar la petició de tots els grups i va convocar el referèndum. Està gravat i publicat arreu.
La queixa no és que s’hagi de fer consulta o no, sinó que es generessin espais de debat per arribar-hi més informats.
Portàvem molts anys de debat i cada festa major hi havia el mateix dilema. Era un debat que qualsevol persona que viu a Santpedor sap que existia. I sempre hi ha hagut gent a favor i gent en contra.
I en certa manera, demostra diversitat de Santpedor.
És exactament això. I per un marge molt estret de vots es va decidir. Però aquest debat l’ha d’entomar el Parlament de Catalunya. Cal que es digui si aquesta mena de festes es poden fer o no.
Ho han traslladat al Parlament?
Sí.
I què?
Jo ho he dit des del primer dia a la gent del meu partit. O es deixa fer o s’aboleix del tot. I aviat ha de sortir un debat sobre els correbous... És més pel tema del bou embolat i el capllaçat, no és ben bé el que ens ocupa, però se’n comença a parlar.
A Santpedor, dona el tema de les vaquetes per tancat?
Estem parlant d’una festa que en tot un any dura tres hores. Per mi hi ha temes molt més importants.
Parlem-ne. En campanya electoral, les obres a Cal Clarassó semblaven encarrilades. I encara ara no acaben d’estar enllestides.
Sembla que sigui una excusa, però els dos anys de pandèmia han fet endarrerir molts projectes. Estem a punt d’acabar-ho. Els mitjans materials i tècnics els hem hagut de dedicar a altres aspectes.
I què guanyarà Santpedor, quan estigui fet?
És una antiga fàbrica que hi havia al nucli antic que estava molt degradada. Va passar a ser propietat de Santpedor i teníem clar que havia de ser un edifici d’utilitat de les persones de Santpedor.
I es convertirà en...?
Tenim el projecte de traslladar la llar d’avis allà i que sigui un centre de reunió d’entitats. Hi estem treballant. Com a mínim, ara, si passes per fora, es veu amb una altra cara, ja rehabilitat.
Un altre dels projectes que també van tard és el del pavelló.
Amb la pujada de preus, els concursos deserts han estat una trava constant en tots els municipis. Molts alcaldes s’han trobat que s’han hagut de revisar projectes per incrementar preus. No eren els projectes que teníem inicialment, perquè els preus no estaven actualitzats, i això ha fet que molts s’endarrereixin. Però bé: al pavelló, ja fa un mes que hi estem actuant.
Hi ha alguna obra que tinguessin entre cella i cella en campanya i que s’hagi hagut de guardar en un calaix?
No. Vam marcar unes prioritats: Cal Clarassó, el pavelló i la urbanització del Mirador de Montserrat.
I ho donen tot per encarrilat?
Sí, sobre la urbanització ara estem acabant els últims carrers sense urbanitzar. Per fi deixarem tota la urbanització acabada. No hi havia ni clavegueram. Ara ja està connectat a la xarxa del poble, i és un gran pas.
Per tant, malgrat els dos anys de pandèmia, els grans projectes de mandat els dona per tirats endavant?
Sí, perquè la nova escola, La Serreta, també ho està. I això és un altre equipament públic que guanya el municipi.
Parlant d’educació... Una de les carpetes que té més entre cella i cella el principal grup de l’oposició, la CUP, és la municipalització de l’escola bressol Els Gallarets. I d’això, de convèncer el govern, no se n’han sortit.
Quan municipalitzes serveis a les persones, necessites tenir una borsa de treballadors molt gran per poder-los assumir. No sempre es pot fer. I podríem posar exemples de municipis on la CUP és al govern i ben poques municipalitzacions s’han fet. Vull dir que no és tan senzill.
Precisament la CUP presumeix d’haver encarnat una de les oposicions més crítiques dels últims anys. Ho han viscut així, des del govern?
L’oposició sempre ha estat crítica, i així ha de ser. És el que ha de fer: fiscalitzar. En molts aspectes estem a favor també. Som un poble i la relació entre les persones és el més important. I, de moment, és bona.
ERC va decidir pactar amb Junts a principis de mandat, però ha estat el partit majoritari del govern. Creu que en surten reforçats com a formació?
Si podem acabar tot això que tenim en marxa, crec que haurem fet molt bona gestió, la veritat.
I vostè, ha decidit què farà de cara a les pròximes eleccions?
Jo vaig dir que faria dos mandats i ho compliré: faré dos mandats com a alcalde.
Dos... i prou?
Sí. Ara a la secció local del partit estem mirant el nou relleu o possibles noms. Sempre és bo que hi hagi una renovació. Abans hi havia la Laura Vilagrà. Ara hi soc jo. Tot és positiu.
És cert, al seu moment va agafar el rol de substituir Laura Vilagrà al capdavant de l’Ajuntament. Era un repte important.
La Laura va ser molt bona alcaldessa. Quan va fer el pas, la secció local em va escollir a mi per agafar-li el relleu i ens vam posar a treballar. Però és evident que els anys de gestió que va fer la Laura van ser molt bons.
I què ha canviat entre el govern de Laura Vilagrà i el de Xavier Codina?
Hem intentat que no gaire res. Sempre hem volgut fer una política bastant continuista. I Santpedor sempre ha funcionat bé.
Abans d’assumir el rol d’alcaldable, va ser regidor de Medi Ambient, amb Vilagrà amb la vara. I un dels projectes que sempre ha portat per bandera és el del porta a porta.
A Santpedor teníem un nivell de reciclatge del 6% i en pocs mesos ens vam col·locar al 78%. Vam ser el primer municipi del Bages que va aplicar el model de recollida... Ho vam fer el 2004! És evident que hem de millorar moltes coses, com en tot, però és una de les iniciatives que hem tirat endavant des que soc a l’Ajuntament de les quals estic més orgullós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona
estat francès

Aproven una llei que castiga la discriminació capil·lar

barcelona

Banyoles aspira a organitzar el mundial de piragüisme marató del 2028

BANYOLES