La por dels unionistes
El DUP es nega a formar govern amb el Sinn Féin mentre no s’elimini la frontera traçada pel ‘Brexit’
Tem que la desconnexió amb Londres i la nova majoria social catòlica dissolguin la identitat britànica
Irlanda del Nord està completament paralitzada pel boicot dels unionistes a formar govern amb els republicans com a protesta pel protocol del Brexit. Aquest boicot va començar el 3 de març del 2022 amb la dimissió del ministre principal, Paul Givan, del Partit Unionista Democràtic (DUP). A Irlanda del Nord estan enfrontats els unionistes protestants britànics i els republicans catòlics irlandesos. Segons els acords de pau del 1998, els dos principals partits de cada comunitat estan obligats a formar govern compartit.
L’origen del problema és al Brexit. El DUP va ser l’únic partit nord-irlandès que, el juny del 2016, hi va votar a favor, tot i els avisos de la Unió Europea (UE) i de la resta de partits nord-irlandesos que això implicaria que la regió quedaria dins de la unió duanera per respectar els acords de pau, que obligaven a no aixecar una frontera entre el nord i el sud de l’illa.
El 2017 el DUP es va convertir en soci de govern dels conservadors, després que Theresa May perdés la majoria en les primeres eleccions generals post Brexit. Els unionistes van bloquejar tot acord del Brexit de May amb Brussel·les que mantingués Irlanda del Nord dins de la UE. Fins que va arribar Boris Johnson, el juliol del 2019, i va tancar un acord amb la UE que traslladava la duana a la costa i deixava Irlanda del Nord fora del mercat interior britànic. Aquesta concessió, recollida en el protocol del Brexit, va permetre a Johnson guanyar les eleccions i materialitzar la sortida britànica de la UE, a costa dels unionistes.
En les eleccions regionals del maig del 2022, els republicans del Sinn Féin van guanyar per primer cop des que es va constituir la regió, el 1921, arran de la independència d’Irlanda del Regne Unit.
El DUP es nega a formar govern mentre no s’elimini el protocol del Brexit. Londres ho està intentant, però Brussel·les s’hi resisteix perquè es tracta d’un acord internacional. El 28 d’octubre va acabar el termini de sis mesos per formar govern. Passat aquest temps, el govern central ha de convocar eleccions. De moment no ho ha fet esperant arribar a un acord amb la UE.
“Recuperació robusta”
Hi ha dues dades significatives a la regió. La primera és que el 2021, després del Brexit, les importacions del nord al sud de l’illa van augmentar un 65%, fins als 3.900 milions d’euros, en comparació amb el 2020. Mentre que les exportacions del sud al nord van augmentar un 54%, fins als 3.700 milions d’euros. El prestigiós Institut Nacional d’Investigació Econòmica i Social (NIESR), amb seu a Londres, ha dit que Irlanda del Nord va tenir una “recuperació robusta” després de la pandèmia en comparació amb altres regions i nacions del Regne Unit gràcies al protocol nord-irlandès i a l’accés al mercat únic de la UE. No obstant, va avisar que això no podia durar mentre no es formi el govern regional. “El protocol d’Irlanda del Nord va ajudar a aconseguir un creixement del PIB més alt que si no hi hagués cap acord [el protocol]”, va explicar la institució. Però, “davant de la paràlisi i la incertesa política, els guanys per a Irlanda del Nord [després del Brexit] semblen només temporals”.
La segona dada és que l’últim cens d’Irlanda del Nord, publicat el setembre del 2022, revela que el 42,3% de la població s’identifica com a catòlica i el 37,3%, com a protestant. L’afiliació religiosa no coincideix directament amb el comportament del vot, però és un bon indicador. Irlanda del Nord va ser constituïda el 1921 perquè dues terceres parts de la població fossin protestants, de tal manera que es mantingués aquesta majoria i que només governessin els protestants unionistes probritànics, però això ha canviat.
La por del Partit Unionista Democràtic és que es perdi la identitat britànica a la regió, sense importar-los la millora econòmica. Els acords de pau permeten un referèndum sobre la reunificació de l’illa. El Sinn Féin vol celebrar-lo en els propers deu anys. La majoria dels catòlics votaran a favor de la reunificació i també part dels nouvinguts de la UE. Els unionistes intenten evitar-ho com sigui.
LES XIFRES
Guanyar temps per negociar
La clau per desbloquejar la situació a Irlanda del Nord rau en un acord entre Londres i Brussel·les respecte al protocol del Brexit. Les converses tècniques entre les dues capitals es van reprendre a l’octubre per primer cop després de set mesos. S’han reactivat amb l’arribada del primer ministre britànic, Rishi Sunak, que, tot i ser brexiteer, té un perfil més moderat i dialogant que Johnson i Truss. De moment, el govern britànic ha ajornat les eleccions, segurament fins a l’abril. Així, vol guanyar temps per arribar a un acord amb Brussel·les i solucionar el problema de la frontera. Londres ha donat accés a la UE per enregistrar dades sobre les destinacions de les càrregues exactes que entren a Irlanda del Nord des de la Gran Bretanya, unes dades que podrien permetre eliminar els controls més controvertits de mercaderies. Mentrestant, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha dit que està “molt segura” que arribaran a un acord.
