El PSOE i ERC fan via en la malversació a pesar de Podem
Socialistes i republicans pacten penar amb 4 anys de presó l’ús de diner públic amb “dany o entorpiment greu”
El nou Codi Penal, llest en 24 hores i a votació dijous
Asens en recela
Feijóo exigeix eleccions i no la censura de Vox
“Anys i panys” és una dita catalana que no té sentit més enllà del gaudi de la rima, i ara també gràcies a la paradoxa del nou Codi Penal. El pany que es va obrir el 2015 amb l’última reforma del Codi Penal va necessitar un any de dura tramitació quan aleshores el PP de Mariano Rajoy tenia la clau mestra de la majoria absoluta al Congrés, i ara la derogació de la sedició i la contrareforma de la malversació necessitaran només vint dies de desembre i una nocturnitat desesperada quan el govern de Pedro Sánchez viu en minoria. Amb la malfiança de la vicepresidenta Yolanda Díaz i de Podem, el PSOE i ERC van fer via ahir i van acordar –en el tràmit de la ponència a la comissió de Justícia– una esmena transaccional que rebaixa la pena per malversació sense lucre personal a quatre anys de presó, per sota dels sis anys vigents, però més dels tres que volien els republicans. El problema és ara semàntic: el PSOE sosté que l’1-O no quedaria impune amb els nous articles 432 bis i 433 del Codi Penal, i ERC diu el contrari. “La proposta que planteja el PSOE no és la norma més beneficiosa. Abans del 2015, les penes eren de multa; ara, les penes són de quatre anys”, va advertir el president del grup de Podem al Congrés, Jaume Asens.
El que va néixer com una derogació del delicte de sedició en la proposició de llei del PSOE i Podem –el preu del vot a favor de Gabriel Rufián als pressupostos estatals del 2023– ha adquirit un nou afany amb la reescriptura de la malversació, però ja sense la firma de Podem, que en aquesta auca fa l’estrany paper d’airejar el recel pel que han pactat els de Pedro Sánchez i els d’Oriol Junqueras i de confirmar que hi votaran a favor tot i la desgana. La ministra d’Educació i portaveu del PSOE, Pilar Alegría, no es va estar de subratllar la contradicció del soci. “Jo he conegut la posició de Podem al matí i entendran que pugui generar certa sorpresa conèixer el vot positiu i que després no firmis el que votes positivament”, va dir Alegría.
La contorsió de Podem
“Tenim moltíssims dubtes, nosaltres no firmem l’esmena. És un acord del PSOE amb ERC”, deia distanciant-se’n el portaveu estatal de Podem, Pablo Fernández. La contorsió de votar a favor ahir del que no li agrada es completarà avui i dijous, quan Podem hi tornarà a votar a favor en comissió i en el ple del Congrés tot encreuant els dits perquè no suposi l’excarceració de cap corrupte espanyol il·lustre de la Gürtel o els ERO. Junts i la CUP s’hi van oposar i van denunciar la inèdita pressa legislativa, i també ho van fer el PP, Vox i Cs per motius oposats. “Cal convocar eleccions de seguida!”, exigia el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, com a sortida d’emergència en vista de la pressió de Vox a favor de presentar una moció de censura. Els de Santiago Abascal busquen ara un candidat independent –sona Rosa Díez– per donar un cop d’efecte.
De la presó a la multa
El que el PSOE i ERC han acordat és un text amb tres modalitats de càstig per al delicte de malversació: l’apropiació indeguda amb ànim de lucre per a l’enriquiment personal o d’un tercer; l’ús temporal de patrimoni públic per a un ús privat, i derivar patrimoni públic a un ús diferent d’aquell al qual estava destinat.
En el primer cas –enriquiment personal o d’un tercer–, es retorna al Codi Penal del 2015 i s’estableixen penes de presó de quatre a vuit anys i inhabilitació de deu a vint anys. En el segon cas –destinar patrimoni públic a ús privat–, es mantenen les penes actuals de sis mesos a tres anys de presó i suspensió de càrrec públic entre un i quatre anys. I és el tercer cas –ús de recursos públics per a finalitats no previstes– el que suposa penes d’entre un i quatre anys i estableix com a requisit que hi ha d’haver “un dany o entorpiment greu del servei” al qual els diners estiguessin destinats, un nou territori fèrtil per a la interpretació judicial. Si no hi ha dany o entorpiment “greu”, el nou Codi Penal castiga la conducta només amb inhabilitació d’un a tres anys i una multa de tres a dotze mesos. “No es despenalitza cap tipus de malversació, es crea una nova figura: el desviament pressupostari irregular. En consonància, per cert, amb el que ja fan altres països del nostre entorn europeu”, rebla la ministra Alegría. A França, per exemple, l’apropiació es castiga amb el doble d’anys (10) que la desviació (5).
Beneficiaris immediats
La reforma té beneficiaris immediats: Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, tots ells indultats però amb condemna per malversació en concurs medial (no era un fi, sinó un mitjà per a la sedició) que els priva de ser electes o ocupar càrrec públic. L’afectació depèn en última instància del criteri de la sala segona del Tribunal Suprem, que presideix Manuel Marchena.
A més de derogar la sedició per la via de suprimir el capítol I del títol XXI de la llei orgànica 10/1995 del Codi Penal i de refer ara els articles 432 i 433, els grups del PSOE i ERC modifiquen també l’article 434 per fixar que, si el culpable de malversació repara de manera íntegra el perjudici causat al patrimoni públic abans del judici oral o bé col·labora de manera activa amb les autoritats per obtenir proves per a la identificació o captura d’altres responsables, el jutge li imposarà la pena inferior en un o dos graus. Fonts d’ERC subratllen el salt qualitatiu en la desjudicialització, perquè “es deixarà de parlar de conductes poc definides i subjectives com l’«apropiació indeguda» i l’«administració deslleial», que són pròpies de l’àmbit privat, que figuren en el Codi Penal actual fruit de la reforma del PP del 2015 i que els tribunals han utilitzat per perseguir l’independentisme”.
La PAH i els desordres
Pel que fa al nou delicte de desordres públics agreujats, el PSOE i Podem s’han espantat del seu propi redactat i han eliminat del text la possibilitat d’atribuir el delicte als que, de manera pacífica, ocupin despatxos, oficines o locals i causin una pertorbació rellevant de la pau pública. És un canvi in extremis per no donar a un jutge l’eina per criminalitzar la PAH i el moviment antidesnonaments. El PSOE i Podem han pactat onze esmenes més, entre les quals hi ha les polèmiques que alteren la renovació del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) quan el Codi Penal no hi té res a veure.
LES FRASES
ERC assegura que no afecta l’1-O
La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va insistir ahir que la reforma pactada de la malversació no afecta gens els processos derivats de l’1-O, perquè no es va desviar cap partida del pressupost de la Generalitat per fer el referèndum. “El ministre Montoro mateix va dir que no s’hi va destinar ni un euro públic; no es pot perseguir una cosa que no ha passat”, va insistir, tot i que els líders del procés van ser condemnats pel Suprem per aquest delicte. En vista de les reticències de Podem, Vilalta també va recordar que “ningú està dient que es facin els ulls grossos amb la corrupció” i que hi ha elements com ara la jurisprudència i l’exposició de motius per evitar que es produeixi “cap efecte no desitjat” en la interpretació dels tribunals. ERC ja avisa que amb els acords que s’assoleixin aquests dies encara no dona per tancada l’agenda de la desjudicialització i que, tot i que s’hauran fet “avenços parcials”, posaran “nous objectius sobre la taula”, perquè caldrà “seguir fent passos”.
