Llarena reajusta el seu setge a Puigdemont
El jutge del Suprem és forçat pel Codi Penal a oblidar la sedició i refà l’euroordre fiant-ho tot a la malversació i la desobediència per obtenir l’entrega del president a l’exili
Culpa el govern de “despenalitzar” l’1-O
Podria ajudar Sánchez a fer realitat la promesa d’extradició
Rovira i Ponsatí tornarien sense risc de presó
Llarena s’aferra a la malversació greu per elevar la presó als 12 anys
Boye veu obert el retorn a partir del març enmig d’un alt voltatge electoral
El Tribunal Suprem vivia des del 2019 el cofoisme gremial d’haver regalat una sentència històrica que havia de coronar les biografies dels magistrats –Manuel Marchena va ser distingit com a jurista de l’any 2020–, però ahir van ser forçats a fer una digestió de l’orgull ferit perquè de sobte els va ser retornat el Codi Penal amb una pàgina arrencada –la del delicte de sedició– i una altra pàgina reescrita amb la nova malversació. En aquest tràngol d’aprendre a viure sense la nostàlgia del passat penal que ja no tornarà, el jutge instructor Pablo Llarena va ser forçat a oblidar una sedició que no existeix i va reajustar el setge a Carles Puigdemont aferrant-se ara al delicte de desobediència i al rang més alt de la malversació com a últim recurs per obtenir la seva entrega. En una resolució en la qual ataca el govern i el Congrés per haver “despenalitzat” el procés, Llarena deixa oberta la porta al retorn sense presó de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i l’eurodiputada de Junts Clara Ponsatí perquè sobre elles penja ara la desobediència i prou.
El dia en què entrava en vigor el nou Codi Penal, Llarena, que va iniciar la croada partint del delicte de rebel·lió abans de veure com la sedició s’esfuma, va descobrir que el nou tipus penal de desordres públics agreujats no li fa el pes. I el seu instint va ser airejar per escrit la rancúnia amb el legislador. “El context és proper a la despenalització”, es lamenta. Com que les primeres euroordres eren sobre fets indiciaris, el paper ho va aguantar tot, però a partir de tenir la sentència les euroordres havien de ser i han de ser sobre fets provats.
“Delicte inqüestionable”
El dolor de Llarena per quedar-se sense el reclam de la sedició és tan profund que fins i tot dedica espai en la resolució –de 71 pàgines– a criticar l’exposició de motius de la nova norma per caure en “imprecisions” que són “incompatibles amb el principi de legalitat penal”. I, en contra de l’evidència del fracàs de les seves euroordres, Llarena insisteix que els fets del 2017 pels quals Puigdemont és reclamat tenen “un caràcter delictiu inqüestionable” d’acord amb un delicte de rebel·lió “perfectament homologable” en estats de la UE, entre els quals cita Alemanya.
De rebel·lió a desobediència
Llarena, que en la casella de sortida va apuntar per elevació a la rebel·lió –per l’ardit de l’article 384 bis de la Lecrim de retirar un escó a “individus terroristes o rebels”–, assumia ahir que ha de descendir tres esglaons punitius fins a la desobediència. “No podrien sancionar-se les conductes jutjades conforme a un tipus penal que no estava en vigor en la data en què els fets van tenir lloc (molt menys aplicar un sotstipus agreujat de nova creació)”, lamenta. Si bé els desordres eren la pista d’aterratge desitjada per La Moncloa per girar el full de la desjudicialitació amb una nova definició del procés més propera a l’ordre públic que als pronunciaments militars, Llarena es rebel·la contra els designis i tria el camí de la desobediència però descartant la nova malversació sense lucre personal i avalant una malversació agreujada de màxims per situar el sostre de la presó no en 4 anys sinó en 12 anys. I el mateix fa amb Toni Comín i Lluís Puig.
“Com Groucho Marx”
Davant la ruleta de tres presumptes delictes als quals s’ha aferrat Llarena en quatre anys de setge a Puigdemont, Gonzalo Boye, advocat del president exiliat i eurodiputat de Junts, es va refugiar en la ironia. “És una situació de Groucho Marx: tinc aquests delictes i si no agraden en tinc uns altres. És poc seriós”, il·lustrava Boye. En declaracions a RAC1, Boye es va mostrar convençut que Puigdemont tornarà aquest 2023 després que a finals de febrer o principis de març hi hagi la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la seva immunitat com a eurodiputat. “El jutge Llarena s’ha ficat en un laberint jurídic europeu bastant complex, i sortir del laberint no és canviar una cosa per una altra. Ni Bèlgica ni cap altre país extradiran mai Puigdemont”, va reblar. En declaracions a Radio Euskadi, el també advocat Jaume Alonso-Cuevillas abonava aquest horitzó amb un matís: “Estem esperant sentències de Luxemburg que si van bé com esperem diran que un eurodiputat té immunitat en tot el territori europeu inclòs l’estat pel qual va ser escollit, que és de sentit comú. Sabem que hi haurà un risc i aquest és el primer requisit, el jurídic, i després hi ha un altre requisit d’oportunitat política que el president ha de valorar pels riscos que suposa.”
De Waterloo a Calàbria
La ironia és que el destí reserva a Llarena en aquest 2023 d’alt voltatge electoral un paper decisiu a l’hora que es compleixi o no la promesa electoral de Sánchez de portar Puigdemont a Madrid, solemnitzada el 4 de novembre del 2019 en un debat televisiu davant Pablo Casado (PP), Albert Rivera (Cs) i Pablo Iglesias. De com es resolgui el futur judicial de Puigdemont i el compte enrere de la inhabilitació d’Oriol Junqueras depèn el futur polític des de Waterloo fins al carrer Calàbria, abans i després d’unes municipals que el 28 de maig dirimiran el plebiscit sobre la trencadissa independentista, però també influirà en com es presenti Sánchez a les estatals del desembre. “Sánchez va dir que portaria Puigdemont a Espanya i ho compleix. Però el que no va dir és que fos amb catifa vermella”, va denunciar el coordinador general del PP, Elías Bendodo. “Veurem coses que ens gelaran la sang. I a partir d’aquí ja està el camí fet cap a la independència il·legal de Catalunya”, diu la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.
ERC: “La música agrada”
A diferència dels indults, que formalment van ser presentats com un gest unilateral de Pedro Sánchez al BOE, ERC és coautora del Codi Penal i el partit –amb el president Pere Aragonès al capdavant– va reivindicar ahir els fruits d’una desjudicialització que beneficia independentistes de tots els partits. “La música que arriba de la interpretació del Codi Penal ens agrada i és el que preteníem quan vam instar a fer la reforma”, va lloar la secretària general d’ERC, Marta Rovira, en un vídeo difós per ERC. Si bé a ella i a Ponsatí se’ls obre la possibilitat del retorn a Catalunya sense risc de presó perquè pesa sobre elles la desobediència al Tribunal Constitucional i prou –que comporta inhabilitació però no privació de llibertat–, Rovira vol ser, però, molt prudent i no prendrà encara una decisió “precipitada ni imminent” sobre el viatge de tornada des de Ginebra.
El president del grup de Podem al Congrés i un dels grans inspiradors de la reforma, Jaume Asens, era rotund: “Llarena ens dona la raó. La sedició s’ha derogat. No hi ha una substitució per un nou delicte. Els desordres públics agreujats no es poden aplicar als acusats o condemnats per sedició, com deien algunes veus de Junts i el PSOE.” Per Asens, però, “la mala notícia és que Llarena interpreta que va existir malversació amb ànim de lucre” i això és “un “disbarat penal” que “pretén esquivar la reforma”. Es dona la circumstància que la sentència de Marchena reconeix una malversació medial –només per aconseguir el fi de la sedició–, però Llarena fa el joc de mans sorprenent d’identificar la malversació agreujada fins i tot després d’extingida la sedició.
Una lectura distant de la d’Asens oferia la ministra de Política Territorial i portaveu, Isabel Rodríguez. “El que la decisió evidencia és que aquells fets tenen una condemna i un retret penal, i que tots ells han de respondre davant la justícia espanyola”, va concloure Rodríguez.
LES FRASES
Puigdemont: “Lluitaré per tornar lliure”
Carles Puigdemont va respondre ahir –a les nou del vespre a través de les xarxes– a Llarena en una intervenció en la qual va deixar clar que no modificarà les seves posicions a canvi de beneficis personals. “No tornaré ni emmanillat ni rendit davant d’un jutge espanyol perquè sigui indulgent”, va dir, i hi va afegir: “No avalaré amb el meu benefici personal una política que pretén criminalitzar l’anhel dels catalans de viure en un país lliure.” L’eurodiputat va criticar els constants canvis del sistema judicial espanyol, ”que ara acusa per delictes menors que no ho són”, va dir, i va advertir que això demostra que a Espanya “es fa política des dels tribunals”.
Puigdemont va recordar que és al final del recorregut de la batalla judicial europea i va assegurar que assumeix el risc que el resultat d’aquesta no sigui l’esperat: “He dedicat cinc anys de la meva vida a lluitar per la independència”, va advertir el president. “Lluitaré per tornar lliure”, va reblar.
