El govern creu que el TJUE “obre la porta” a reconèixer “la causa general contra l’independentisme”
Plaja diu que els sobiranistes encaixen en la definició de “grup identificable a qui se li vulneren drets fonamentals”
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha fet una breu valoració de la sentència del TJUE que avala tombar euroordres si hi ha “raons fundades” de risc dels drets d’un individu o el seu “grup identificable”. En aquest sentit, i avisant que el pronunciament del tribunal s’ha de llegir amb deteniment per evitar conclusions precipitades, Plaja ha remarcat que el TJUE posi “el focus” sobre la denegació de l’euroordre si es vulneren drets fonamentals d’un conjunt de persones concret. “Això obre la porta a demostrar el que denuncia el Govern: una causa general contra el moviment independentista, la persecució de l’independentisme per estaments de l’Estat espanyol”, ha dit.
Per a la portaveu, aquest és “un element molt rellevant de la sentpencia del TJUE”, i ha dit que és molt clar que es pot incloure l’0independentisme dins la definició de “grup indentificable” a qui se li vulneren drets fonamentals. Després de reiterar que el Govern “confia i treballa pel retorn de tots els exiliats i per l’amnistia”, la portaveu ha volgut expressar el “màxim suport” a Carles Puigdemont i Lluís Puig, “així com a la resta d’exiliats” en la seva estratègia per demostrar “la persecució del poder judicial espanyol”.
Plaja ha fet aquestes consideracions després que, al matí, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) hagi avalat rebutjar euroordres si hi ha “raons serioses i fundades” de vulneració de drets d’un individu i “deficiències” que “afecten la tutela judicial d’un grup objectivament identificable de persones a les que pertany l’interessat”. En resposta a les preguntes prejudicials presentades pel jutge Pablo Llarena, el tribunal de Luxemburg ha dit que també es pot denegar una entrega si es demostren “deficiències sistèmiques o generalitzades” en el sistema judicial d’un país. D’altra banda, el TJUE ha dit que “en principi” no s’ha de rebutjar l’execució d’una petició d’entrega en base de la competència de l’òrgan jurisdiccional, però obre la porta a fer-ho si aquest òrgan és “manifestament incompetent”.
Pel que fa a la competència del Tribunal del Suprem per jutjar els implicats en l’1-O, Luxemburg ha apuntat que la justícia belga no ha qüestionar “en principi” aquesta competència. Segons el tribunal, la justícia de l’estat receptor “no pot comprovar” si una euroordre ha estat emesa per una autoritat judicial competent o no i rebutjar-la per aquest motiu. Ara bé, en cas que dubti de la competència, el TJUE ha dit que la justícia belga ha de demanar informació al Tribunal Suprem abans de rebutjar la petició d’entrega.