Querella per agressió sexual contra el policia espia
Cinc activistes que van mantenir relacions íntimes amb l’agent infiltrat emprenen accions judicials contra l’agent
El consentiment sexual es considera viciat, per engany en la identitat
El cas del policia infiltrat en moviments socials ha derivat en un singular debat jurídic sobre si una relació sexual duta a terme sota engany de la identitat i el propòsit de l’home que l’ha buscada té categoria penal de delicte d’agressió sexual. Això és el que consideren cinc dones que van tenir relacions amb el policia espanyol que es va fer passar per un militant antisistema i que ahir van presentar una querella contra l’agent.
La lletrada Laia Serra veu moltes similituds amb el que a la Gran Bretanya es coneix com el cas de Kate Wilson, que va estar lluitant deu llargs anys fins a aconseguir que es condemnés un agent policia que, sota engany de simular ser un activista social com era el seu cas, hi va fer amistat fins a compartir la lluita i tenir-hi relacions sexuals.
Les cinc dones que han tingut relacions amb el policia espanyol infiltrat durant dos anys en els moviments socials de Sant Andreu acusen l’agent dels delictes d’agressió sexual, contra la integritat moral, tortures, revelació de secrets, ja que va accedir a informació a través de l’engany, i entorpiment dels drets cívics.
Els fets que es demana que s’investiguin s’inscriuen en el marc jurídic de la nova llei del sí és sí, on només sota consentiment exprés de la dona es poden mantenir relacions sexuals. “El consentiment sexual és lliure i informat, i en aquest cas és evident que no hi ha consentiment”, argüeix la lletrada Laia Serra. L’advocada recorda que les dones van accedir a tenir relacions amb el policia perquè per la informació que tenien es creien que estaven amb una altra persona, militant dels moviments socials com ho són elles.
El col·lectiu Irídia, que dona suport legal a les querellants, denuncia que “en cap cas és acceptable que un policia encobert utilitzi les relacions sexoafectives amb activistes per obtenir informació i apuntalar la seva identitat encoberta per infiltrar-se en el teixit associatiu i sindical”. També es considera que en aquest cas l’Estat exerceix violència institucional sexualitzada.
El cas denunciat també se situaria fora del marc legal que regula les pràctiques de l’espionatge policia. La legislació actual només autoritza la infiltració de policies sota falses identitats per investigar organitzacions terroristes o organitzacions criminals.
No es descarta que en un futur altres dones que van tenir relació amb el policia puguin subscriure la querella presentada avui. La decisió és personal i cada cas segueix un procés diferent.