Kíiv ja negocia el subministrament de míssils de llarg abast i avions de combat

Ucraïna negocia ara amb els EUA el subministrament de míssils de llarg abast per poder colpejar la rereguarda enemiga i frustrar l’esperada ofensiva general de Rússia, que acusa l’OTAN de buscar la seva derrota estratègica amb el nou armament per a Kíiv.

“Cada fase de la guerra requereix cert tipus d’armes. Ja hi ha una coalició de tancs. Ja hi ha converses sobre míssils de llarg abast i subministrament d’avions de combat”, ha assegurat Mikhaylo Podolyak, assessor presidencial ucraïnès, a Twitter.

Després del compromís occidental d’enviar més d’un centenar de tancs i carros de combat, Kíiv ha demanat ara míssils de fins a 300 quilòmetres d’abast, amb què podria colpejar fins i tot territori de l’annexionada península de Crimea.

El president dels EUA, Joe Biden, parlarà ben aviat sobre armament amb el líder ucraïnès, Volodímir Zelensky, a qui ja ha negat, de moment, el lliurament dels caces F-16.

Amb tot, Washington anunciarà ben aviat un altre paquet de 2.200 milions de dòlars en ajuda militar per a Kíiv, segons han informat dimecres mitjans internacionals.

Pel que sembla, Kíiv rebrà míssils amb 150 quilòmetres d’abast (GLSDB), a més d’equips per als sistemes antiaeris Patriot, munició d’alta precisió i míssils antitanc Javelin.

El que no rebrà Ucraïna són els ATACMS, míssils que poden colpejar objectius a gairebé 300 quilòmetres de distància.

Precisament, el diplomàtic Michael FcFaul, antic ambaixador dels EUA a Moscou, ha demanat al Congrés que enviï els ATACMS per poder destruir els drons iranians desplegats a Crimea.

Sobre això, la Intel·ligència Militar ucraïnesa ha ressaltat que els arsenals de l’Exèrcit rus es troben ara a 80-120 quilòmetres de les posicions de Kíiv.

“Per llançar un atac contra ells, Ucraïna necessita artilleria de llarg abast”, ha explicat el portaveu, Vadim Skibitski, al canal CNN.

Ha subratllat que aquests míssils, a més de tancs i blindats, són fonamentals perquè Kíiv pugui llançar una “ràpida contraofensiva” abans que les tropes russes concloguin les fortificacions defensives.

“Això ens exigirà esforços addicionals, però no canviarà la marxa dels esdeveniments, ja que l’operació militar especial continuarà. Per descomptat, tot això ens crea unes condicions molt especials, unes condicions hostils, que nosaltres no podem no tenir en compte”, ha dit Dmitri Peskov, portaveu presidencial, durant la seva roda de premsa telefònica diària.

Peskov ha denunciat que “tota la infraestructura militar de l’OTAN treballa contra Rússia”, fins i tot els seus avions de reconeixement i satèl·lits.

“Per descomptat, constatem un augment dels volums i de la nomenclatura de l’armament subministrat al règim marioneta de Kíiv, cosa que inclou armament ofensiu. L’OTAN augmenta l’aposta, ja que manté l’esperança de la derrota estratègica de Rússia, Però no ho aconseguirà”, ha comentat Serguei Narishkin, cap del servei d’espionatge exterior.

Narishkin ha pronosticat que “els EUA i els seus aliats estan totalment decidits a lliurar una guerra amb Rússia fins a l’últim ucraïnès”.

El Consell de Seguretat de Rússia ha anat més enllà en assegurar que “Occident no es limitarà als subministraments de tancs” i ha recordat a Alemanya la derrota davant la Unió Soviètica el 1945 i a l’Estat francès el fracàs de la invasió napoleònica del 1812.