Política

JOAN BARRERA I ARANDA

CAP DE L’OPOSICIÓ A LA SEU D’URGELL (COMPROMÍS PER LA SEU)

“La Seu d’Urgell necessita amb urgència més neteja i més seguretat”

“Hem tingut un problema d’ocupacions al centre històric que han alterat la convivència, però l’Ajuntament no ha fet prou per solucionar-ho”

“Vam ser constructius i van pactar el pressupost del 2021, però s’han incomplert els compromisos”

Cal invertir en habitatge social, i ho ha de fer l’Ajuntament directament
Andorra dona feina a molta gent de la Seu, però alhora tensiona molt el mercat immobiliari

Compromís per la Seu, una coalició de caràcter local que integra el PSC i ciutadans independents de sensibilitat progressista, va obtenir més regidors que els altres grups en les eleccions del 2019, però Junts i ERC van reeditar l’acord de govern que tenien el mandat anterior, de manera que Compromís per la Seu ha restat a l’oposició. Joan Barrera, que també és militant del PSC, ocupa el primer lloc del grup després que, a meitat de mandat, el novembre del 2021, el seu predecessor, Óscar Ordeig, deixés el consistori per dedicar-se més a les seves tasques com a diputat al Parlament.

Quin balanç en fa, d’aquest mandat?
Negatiu. Quan el 2019 es va renovar el pacte entre Junts i Esquerra, nosaltres vam decidir treballar de manera constructiva des de l’oposició. Així, fins i tot vam pactar el pressupost de l’Ajuntament del 2021. Però el resultat ha estat decebedor. Vam aconseguir incloure una partida de 500.000 euros per a la nova residència, molt reclamada pels ciutadans. Però a dia d’avui no s’ha executat. Ni tan sols s’ha encarregat el projecte. I veiem que a la Seu hi ha un problema de neteja i de segurerat i des de l’Ajuntament no s’hi actua.
No és habitual donar suport a un pressupost des de l’oposició quan, aritmèticament, els seus vots no són necessaris.
Era un moment molt difícil, a nivell sanitari per la pandèmia, però sobretot un moment difícil a nivell econòmic. Vam pensar que era el moment d’estar al costat de la ciutadania. Això volia dir renunciar a reivindicacions del nostre programa i apropar-nos al govern. Per tant, vam fer un pacte que recollia ajudes socials, ajudes a empresaris, comerços i autònoms, i també alguns punts que per nosaltres eren importantíssims com el de la residència. Va ser un pacte inèdit en la història de la democràcia recent a la Seu d’Urgell, des del 1979 no s’havia aprovat cap pressupost per unanimitat, amb la intenció d’intentar estar al costat de la ciutadania. Però ens ha decebut que després, des del govern, tot i això no s’hagi complert el que vam acordar.
Com són, ara, les relacions amb l’equip de govern?
No són dolentes. Al final, una cosa és la política i una altra, la persona. A nivell personal la relació és molt cordial, molt amistosa. No hi ha cap problema. Ara bé, a nivell polític, cadascú té el seu model de ciutat i el seu projecte de societat. I aquí a vegades no ens entenem. Recentment vam tenir un ple bastant tens per culpa de les ocupacions d’habitatges. Segons nosaltres, l’Ajuntament hauria de fer molt més del que fa en aquest tema, i a vegades ens enfrontem. En aquest mandat, més enllà del pressupost del 2021, no hi ha hagut una voluntat de diàleg per part de l’equip de govern, però nosaltres sempre hem estat oberts a dialogar.
Ha citat la seguretat i la neteja com a problemes de la Seu. Fins a quin punt són un problema?
Hem tingut un problema d’ocupació d’habitatges que ha fet bastant mal al centre històric. Primer, vam veure com prenien un edifici, i va estar llargament ocupat. Van marxar aquests ocupes, però llavors van anar a un altre edifici, i després s’han anat repartint en diversos habitatges del centre històric. Sobretot en un carrer molt concret, el carrer Canonges. Això va crear problemes de convivència ciutadana entre els veïns i molta preocupació per la seguretat. Es van produir alguns intents de robatori, i això va culminar en un ple que va ser tens i dur, en la qual els veïns van mostrar la seva disconformitat amb com s’havia deixat empitjorar tot. A partir d’aquí es van posar en marxa algunes mesures, i sembla que el problema s’hagi reduït una mica. Però el problema encara hi és.
Com ho veuen a Compromís per la Seu?
Nosaltres creiem en la tolerància zero amb l’ocupació. També és cert que no s’ha fet prou feina en el tema d’habitatge social, malgrat que en molts casos els ocupes no responen a necessitats socials, sinó que directament es mouen en l’àmbit delictiu. Però, en qualsevol cas, no s’ha fet prou pel que fa a l’habitatge. No hi ha ni un sol habitatge social nou de propietat municipal, quan això hauria de ser una prioritat. Sí que és cert que l’Agència Catalana de l’Habitatge ha adquirit alguns pisos i els ha cedit per a la gestió municipal, però l’Ajuntament no té ni un sol pis de propietat municipal.
I això, en un municipi que és veí de la forta pressió immobiliària d’Andorra, deu ser un problema.
Els preus, ara, estan pels núvols i això provoca un problema. Pensi que, segons les estadístiques recents, un de cada tres treballadors de la Seu se’n va a treballar a Andorra. Per tant, per una banda és una benedicció tenir Andorra a prop, perquè dona feina a molts urgellencs, però és cert que a Andorra els preus de l’habitatge són prohibitius i això fa que molta pressió residencial es desplaci cap a la Seu i els preus s’enfilen cap amunt de forma exagerada. Si l’Ajuntament tingués pisos de propietat municipal, podria fer algun tipus de mesura correctora. Però, com que no n’hi ha, no s’hi ha fet res.
Què faria en aquest tema si d’aquí a uns mesos es trobés al govern?
Actuar-hi amb urgència i comprar pisos. Recentment, va sortir al mercat un edifici que era una bona oportunitat, però l’Ajuntament va cedir-ne la compra a una fundació, Hàbitat3, i creiem que això va ser un error. No perquè Hàbitat3 sigui una mala fundació o no faci bé les coses, sinó perquè, en la nostra opinió, les oportunitats les ha d’assumir l’Ajuntament, perquè això permet una llibertat absoluta per fer polítiques públiques d’habitatge. No sabem què passarà en el futur amb aquesta fundació i, per tant, què passarà amb aquests pisos. L’Ajuntament ha de comprar pisos, ha de rehabilitar-ne d’antics, i ha de crear una borsa d’habitatge municipal. Si això es fa d’una manera contundent, pot incidir en el mercat, i no només afavorir les famílies que tenen problemes econòmics, sinó també evitar que els joves marxin del municipi per trobar lloguers o compres més barats a fora.
Què passa amb la neteja?
Hi ha una mala gestió de la neteja als carrers. Aquí no hi ha més secret que aquest. La neteja és una qüestió de gestionar bé les coses. I, aquí, la gestió ha estat negativa i això s’ha traduït en uns carrers bruts i en la sensació de deixadesa dels espais públics. En matèria de seguretat i de neteja, la Seu d’Urgell necessita que s’hi actuï amb urgència.
Quins projectes caldria tirar endavant els pròxims anys?
El projecte número u és la residència. A la campanya electoral del 2019 era una prioritat, i ho tornarà a ser a la del 2023 perquè el govern actual no hi ha actuat. Està valorada en 7 milions d’euros, i tenim concedits 3 milions d’euros del pressupost de l’Estat. Hem demanat 3 milions d’euros més a la Generalitat de Catalunya, i per nosaltres aquesta serà una de les prioritats. L’hospital n’és una altra. Afortunadament, el conseller va anunciar divendres de la setmana passada la construcció d’aquest hospital. No podem comparar les nostres necessitats amb les d’un hospital com el Vall d’Hebron o fins i tot amb les d’un Granollers o un Manresa, que són ciutats molt més poblades, però sí que ho podem fer amb poblacions similars a la nostra. I el nostre era, sens dubte, el pitjor en instal·lacions i el més antic de tot Catalunya. Encara sort de l’esforç que fan els professionals, que al final compensen aquesta manca de serveis. I per nosaltres també serà important l’INEFC Pirineus. És un projecte que es va iniciar en el mandat anterior a proposta de l’alcalde Albert Batalla de Convergència, cosa que pensem que cal reconèixer, perquè quan les coses es fan bé o es proposa alguna cosa que és interessant per a la ciutat, s’ha de dir, sigui quin sigui el color polític de l’alcalde.
Repetiran la fórmula electoral, en les eleccions d’aquest any, amb el PSC dins de Compromís per la Seu?
Sí. Compromís va néixer amb esperit de plataforma local i, sobretot, transversal. Tothom, pensés el que pensés, fos independentista o no independentista, fos simpatitzat d’un partit o d’un altre, tothom que tingui uns valors democràtics i progressistes, hi és benvingut. I el PSC és un partit germà d’aquest projecte i, per tant, des del PSC estem contents de com funciona i repetirem aquest pacte. De fet, ens va donar la victòria l’any 2019, tot i que l’acord que van fer la segona i tercera força no ens va permetre governar.
És optimista?
Al final, la ciutadania decidirà. Nosaltres hem treballat durant aquests quatre anys, com també ho hem fet en mandats anteriors. Un dels primers alcaldes de la Seu en la represa democràtica va ser també d’una plataforma progressista, Joan Ganyet, de Progrés pel Pirineu [primer tinent d'alcalde el 1979, i alcalde des del 1983 al 2003] , i va protagonitzar una etapa de molt d’èxit en la qual es va transformar la Seu. L’any 2003 es va produir un canvi de govern, mitjançant un acord entre Convergència i Esquerra. El 2019 el van mantenir, ara, repartint-se l’alcalde a meitat de mandat. Des del 2003 sempre han anat junts. Nosaltres, mentrestant, hem volgut treballar per la ciutadania i hem posat sobre la taula els temes que per nosaltres eren més necessaris per a la població. Hem fet una oposició responsable i hem proposat més de dos-cents assumptes durant els últims dos anys. Evidentment, devem haver comès errors. Però pensem que hem estat al costat dels ciutadans, que és el més important. Al final, la ciutadania decidirà i nosaltres acatarem el resultat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Xoc total del fiscal general i els fiscals del procés

madrid
guerra a gaza

Els EUA sancionen al grup israelià Tzav 9 per bloquejar l’ajuda humanitària

barcelona
estat francès

La justícia anul·la l’expulsió de Ciotti i el manté com a líder dels conservadors

barcelona
Cimera del Grup dels Set

El G7 exigeix a la Xina i l’Iran que no donin suport a Rússia contra Ucraïna

Barcelona
guerra a europa

Els EUA rebutgen el pla d’alto el foc de Putin a canvi de territori a Ucraïna

barcelona
Regne Unit

Caterina de Gal·les reapareixerà en públic dissabte a l’aniversari del rei

Barcelona
guerra a europa

L’OTAN supervisarà l’ajuda i la formació militar per a Ucraïna

barcelona
guerra a europa

Zelenski arriba a Suïssa per a la Cimera de la Pau impulsada per Kíiv

barcelona
àfrica

Històric acord per a un govern d’unitat nacional a Sud-àfrica

barcelona