Política

Plantada de Sánchez al Parlament

El president i els ministres es neguen a acudir a la seu de la sobirania pel cas Pegasus al·legant que es deuen al Congrés

Ofensiva d’ERC, Junts i la CUP per exigir que el ciberatac de l’israelià Hanan pel 9-N s’esclareixi i que Marlaska ho relati

El Parlament no tindrà qui el visiti. Almenys no des de Madrid per esclarir el cas de l’espionatge amb Pegasus. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i els ministres Nadia Calviño (Economia), Yolanda Díaz (Treball), Fernando Grande-Marlaska (Interior) i Margarita Robles (Defensa) no acudiran el 3 de març a la seu de la sobirania catalana i menystindran la citació a la comissió d’investigació que investiga l’ús del programari Pegasus per esquivar les preguntes i demandes d’explicacions dels grups catalans. “Des del màxim respecte institucional al Parlament de Catalunya, el president del govern i els seus ministres reten comptes davant el Congrés i el Senat, on ja han contestat a múltiples preguntes i compareixences sobre aquesta qüestió”, es van excusar fonts de La Moncloa. En un clima enrarit propi d’una novel·la de Joseph Conrad o John le Carré, ERC, Junts i la CUP –per separat– protagonitzen una ofensiva a les Corts per exigir aclariments sobre el ciberatac de l’israelià Tal Hanan contra els portals web de la Generalitat coincidint amb el 9-N del 2014 i per reclamar a Marlaska que en relati l’abast.

La prosa de la desjudicialització conviu amb la trama de novel·la d’espies que omple les pàgines de la política catalana, però això no vol dir que el president investit el 2020 al Congrés accepti creuar el pont aeri i acudir al Parlament el mes que ve. Que un electe sigui citat a declarar per una cambra imposa a priori l’obligació d’assistència, però en realitat sempre ha existit un buit legal sobre l’abast de l’obligació. “Serà obligatori comparèixer a requeriment de les cambres. La llei regularà les sancions que es puguin imposar per incompliment de l’obligació”, fixa l’article 76.2 de la Constitució.

Precedent Rajoy-Soraya

Més problemàtic és quan el prec és del Parlament. De fet, abans de l’1 d’octubre del 2017 l’aleshores president Mariano Rajoy i la seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, ja van ser citats a declarar al juliol al Parlament per explicar l’operació Catalunya. La brigada Aranzadi de lletrats al servei del PP, però, va improvisar una sol·licitud al Consell d’Estat –presidit per l’exministre del PP José Manuel Romay Beccaria (2012-2018), un mentor polític de Rajoy des de l’etapa a Galícia– perquè l’ens consultiu eximís els companys de partit del mal tràngol. “No resulta obligat atendre el requeriment de compareixença”, li va concedir el Consell d’Estat a Rajoy i Sáenz de Santamaría. I això no va ser tot: l’ens de caràcter consultiu va autoritzar els inquilins de La Moncloa a no entregar cap documentació útil al Parlament, aleshores presidit per Carme Forcadell. Amb Roger Torrent ja de president, la cambra catalana va tornar a citar Rajoy i Santamaría el 2019 per explicar-se per l’aplicació del 155, i ni tan sols havent exercit com a autoritat suplantadora de la voluntat popular ho van acceptar i van tornar a esgrimir el dictamen del Consell d’Estat.

La tesi al Consell d’Estat

Fonts de l’entorn de Sánchez no oculten que amb tots aquests precedents que va servir el Consell d’Estat al seu predecessor a La Moncloa era fàcil ara obtenir un justificant per l’exoneració d’acudir-hi. Es dona la circumstància que Rajoy no només va menystenir el Parlament sinó també el Congrés: d’acord amb una sentència del Tribunal Constitucional del 2018, el líder del PP va violar la Constitució durant deu mesos mentre era president –des de les eleccions del 2015 fins a la investidura de l’octubre del 2016 gràcies al PSOE– per la seva insubmissió de negar-se a sotmetre’s a les sessions del control del Congrés de cada dimecres amb l’excusa que ell havia estat elegit per la cambra de l’anterior legislatura i no per la cambra de la legislatura en curs, la qual no va reconèixer mai com a legítima a l’hora de poder interpel·lar-lo.

Hanan i la contractació

Si bé Gabriel Rufián no ha reeixit a l’hora d’obtenir una resposta del president Sánchez sobre el cas de l’infiltrat i policia espanyol amb pseudònim Daniel Hernàndez Pons, ERC va registrar ahir la sol·licitud de compareixença de Marlaska al Congrés per relatar l’abast del ciberatac del 2014 que s’ha atribuït l’empresari israelià Tal Hanan –un cas destapat pel consorci Forbidden Stories– i una bateria de preguntes sobre si el govern, Interior o el CNI va contractar els seus serveis per boicotejar els portals en ocasió de la votació de l’1-O del 2017. En cas d’una resposta afirmativa, els firmants Rufián i Montse Bassa reclamen saber si va ser pagat amb fons reservats, i, en cas de negativa, si l’Estat ho investigarà per esbrinar-ne l’autoria o deixa impune aquest atac que va alterar també serveis sanitaris.

Bateria de preguntes

Junts, al seu torn, desplega l’ofensiva al Congrés, al Senat i al Parlament Europeu i vol que compareguin Sánchez, Marlaska i Félix Bolaños (Presidència) a les Corts per aclarir si l’Estat ha contractat DemoMan, firma propietat de l’exsubcomandant de l’exèrcit israelià Tal Hanan. “L’Estat espanyol s’ha convertit en un client habitual d’aquest tipus d’empreses”, denuncia la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras. L’atac del 9-N va consistir a adreçar a les pàgines de la Generalitat un tràfic 20.000 i 60.000 vegades superior a l’habitual per sobrecarregar el sistema, amb afectació al servei de recepta electrònica o a l’accés de les emergències mèdiques als historials clínics. “L’ús d’aquests programaris exemplifica una pràctica recurrent d’aquests serveis per part de l’Estat espanyol i això el converteix en el principal sospitós”; va indicar el portaveu de Junts al Senat, Josep Lluís Cleries. La CUP, en canvi, exigeix a través de Mireia Vehí i Albert Botran que a la comissió d’Interior del Congrés compareguin Hanan –de 50 anys i vinculat també a Cambridge Analytica (acusada d’utilitzar milions d’usuaris de Facebook per influir en la victòria de Donald Trump el 2016)– i el secretari d’estat de Seguretat, Rafael Pérez.

LES FRASES

Serà obligatori comparèixer a requeriment de les cambres. La llei regularà sancions
Article 76.2 Constitució
Des del màxim respecte institucional al Parlament, el president ret comptes davant el Congrés
La Moncloa


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

La Cambra de Representants dels EUA desbloqueja el paquet d’ajuda militar a Ucraïna

BARCELONA
POLÍTICA

Infraestructures, habitatge i ocupació prioritats del PSC per al Ripollès

RIPOLL
POlÍTICA

La CUP-Defensem la Terra reclama més aigua per a la pagesia

GIRONA

Cañigueral (ERC): “Hem reduït un 30% les llistes d’espera a l’àmbit de la salut”

SANT FELIU DE GUÍXOLS
ELECCIONS 12-M

El PP gironí ofereix mà dura contra okupes i multireincidents

GIRONA
POlÍTICA

Vergés: “La força del municipalisme de les comarques gironines serà clau per recuperar el bon govern ”

BANYS i PALALDÀ
política

ERC acusa Illa de “posar en perill” el català amb la proposta de trilingüisme

barcelona
GUERRA A GAZA

Desenes de morts en un nou atac israelià a Rafah, al sud de la Franja

BARCELONA
política

Illa promet “col·laboració i lleialtat mútua” entre Estat i Generalitat

barcelona