L’ANC crida a iniciar un “nou cicle” independentista des del món civil

Endegar un “altre cicle” cap a la independència que superi l’actual immobilisme dels partits amb iniciatives que sorgeixin des del món civil. Aquest és, en resum, l’objectiu que es proposa impulsar ara l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), d’acord amb la resta del sobiranisme popular, arran de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista que ha organitzat aquest cap de setmana a Barcelona i que s’ha tancat aquest matí amb una exposició de les principals conclusions. Hi han participat fins a 57 entitats molt diverses, com Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i el Consell de la República, però també la USTEC, Unió de Pagesos, la Intersindical, la Cambra de Comerç de Barcelona o la Plataforma per la Llengua.

L’ANC analitzarà ara totes les idees que han sorgit i les resumirà en un treball de síntesi que serà el document de base per al Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència que confien convocar en els propers mesos per fer la “vertebració” d’una xarxa a què es proposa ara donar “força i continuïtat”, com un dels mandats essencials que té la mateixa Assemblea, que és fomentar el debat interindependentista. “Això no és un acabament, és un començament”, ha puntualitzat la presidenta, Dolors Feliu, aquest migdia en la clausura. “Hem de trobar-nos tots en aquesta terra fèrtil per avançar”, ha incidit, tot destacant les sinergies del treball en xarxa endegat aquest cap de setmana. “Esperem que això esperoni el moviment davant de l’Estat espanyol i les organitzacions partidistes”, ha dit Feliu, que ha tornat a destacar conceptes com el de democràcia, drets humans o desobediència civil com a pedres angulars. La mateixa ANC, a més, continuarà el debat incorporant les aportacions que han sorgit al seu debat intern, ara que ha de renovar el full de ruta en la propera assemblea general de l’entitat.

La conferència s’ha concentrat en set ponències enfocades com a pluja d’idees per a la definició posterior d’estratègies compartides per recuperar el camí cap a la independència, que s’han dividit en tres grans blocs: el front civil, l’institucional i l’internacional. Entre les principals conclusions del primer, destaca la necessitat urgent de “revertir” la situació actual “dominada per la desmobilització i la desconfiança amb els partits polítics”. Per a això es proposa reprendre la mobilització, el que anomenen fins i tot un “segon procés”, per anar cap a una confrontació permanent sostinguda a partir de “totes les formes de lluita legítimes” que duguin al fi últim d’assumir el control del territori i fer efectiva la independència, i que passen per la desobediència civil, la no-cooperació o la mobilització permanent.

En el segon bloc, es considera una eventual llista cívica un instrument per “superar la necessitat de pressionar els partits”, que pugui recollir el vot independentista que ara s’absté i tenir incidència per bloquejar una nova investidura si no hi ha un compromís clar per la independència. A banda, s’insta per un cantó a treballar des d’ara per reduir els costos de l’eventual transició mentre no hi hagi reconeixement, potenciant l’agència tributària pròpia, fomentant una major sobirania energètica o començant a establir complicitats externes per buscar fonts de finançament. Això sí, tot i ser “conscients de les seves limitacions”, també s’advoca per situar independentistes a les institucions i a totes les entitats i agents socioeconòmics que es pugui.

Entre les conclusions del darrer bloc, destaca que cal buscar primer el reconeixement internacional en aquells estats que hi puguin tenir més interès, si bé “no a qualsevol preu”, tenir un enfocament menys “eurocentrista”, perquè poc es pot esperar de la UE, i posar també el focus en altres grans organitzacions econòmiques o esportives supraestatals. Igualment, es considera que al 2017 va ser un “error” crear el marc mental de pensar que es reconeixeria la independència d’immediat.