Política

Inventari de l’espoli de Caldes

La historiadora Neus Moran documenta l’apropiació de béns requisats el 1939

Verifiquen el robatori de 90 m² del Centre Ateneu Democràtic i Progressista

L’Ajuntament reclamarà el retorn d’unes 70.000 pessetes de l’època

Són les vuit del matí del diumenge 29 de gener del 1939. Les tropes del Cos d’Exèrcit Italià, amb unitats regulars marroquines, comandat pel general Gastone Gambara, ocupen la vila de Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Han caigut Sabadell, Castellar del Vallès, Palau-solità i Sentmenat. L’última escaramussa en el camí cap a Caldes s’ha saldat amb vint soldats republicans morts, que van donar la vida per retardar l’entrada franquista al poble, unes hores clau per fugir-ne i evitar la repressió.

Tal repressió que no es farà esperar. Només cinc dies després de l’ocupació, el nou Ajuntament declara el precintament i la requisa dels edificis d’entitats i particulars considerats desafectes, un espoli de béns mobles, immobles, documentals i econòmics que la doctora en història contemporània Neus Moran, investigadora de la Càtedra Josep Termes de la UB, ha estudiat en profunditat i ha recollit en l’estudi Les víctimes de l’espoli franquista a Caldes de Montbui, 1939-2023, la primera part del qual es va presentar ahir a la seu del Centre Ateneu Democràtic i Progressista. La investigació, que se circumscriu a les empreses i entitats víctimes de la requisa, deriva d’una moció promoguda pel Centre, impulsada per la CUP i ERC i votada també per Junts i el PSC el maig del 2021.

Els habitants de Caldes, que no arribaven als 5.000 el 1936, són objecte de 183 procediments judicials sumaríssims i 28 expedients de responsabilitats polítiques que afecten 53 persones encausades. “Els mecanismes de repressió i de venjança van funcionar a la perfecció; la dreta de sempre de sobte accedeix al poder amb tota la força per fer neteja, i l’aprofiten. És dur de dir, però es veu molt bé que hi ha un sector de la població que directament aprofita el context de la repressió franquista per poder-se apropiar dels béns de les altres persones. Amb això hi ha gent que haurà construït el seu patrimoni. I això s’arrossega fins avui”, explica Moran. El primer alcalde gestor, Isidre Anglí, veterà dirigent de la Lliga local, tal com recorda Moran, va ser el màxim responsable civil de les accions derivades de la persecució i la requisa. No en va, l’exèrcit requeria la col·laboració civil per identificar els objectius potencials a requisar.

A Catalunya, segons recull Moran, s’ha corroborat l’espoli de 369 propietats immobles (edificis, terrenys, horts, cases, teatres, cinemes, forns populars, molins o trulls), que pertanyien a 244 entitats del país. El cas més paradigmàtic de la requisa en el cas de Caldes és el del Centre. “És l’entitat més afectada, se li requisa tot, l’edifici, mobles, documents... La més perjudicada de Caldes. Està en el punt de mira des del principi. El Centre és l’únic que té l’edifici comprat i escripturat en el registre. La resta estan llogats o havien ocupat locals d’entitats de dretes durant la guerra”, observa la historiadora. L’Ajuntament franquista requisa l’edifici i a la planta baixa s’instal·la l’Auxilio Social, vinculat a la Falange, que s’hi manté fins al 1944, i a dalt, la parròquia, que s’hi queda fins al 1976. No és fins al 2000 que el Centre el pot tornar a inscriure com a propi. Però no torna tot el patrimoni immoble original. Moran ha verificat la “desaparició” de 90 m². Segons el cadastre del 1931, el solar del Centre feia 436 m², però segons l’escriptura actual és una finca de només 345 m², fet que “indicaria la pèrdua d’una part de la propietat que probablement correspon a la zona posterior de l’immoble que confronta amb les propietats veïnes”, afirma l’informe. “És possible que el terreny fos ocupat per les edificacions veïnes durant la dictadura”, continua.

En un poble on tothom es coneix i tothom té memòria, la qüestió de l’espoli continua sent delicada. “Amb l’estudi de Neus Moran, ara sabem que el que es torna és parcial. Ho podíem intuir, per proves físiques, però no passàvem de rondalla. Ara sí, hi ha uns 90 m² que han desaparegut en la nit dels temps. Qui ho té? Evidentment sabem qui ho té, però també sabem més que mai qui va requisar, i va requisar l’Ajuntament. Els espais físics no desapareixen, però no fem acusacions. Aquí la causa delictiva és per part de l’Ajuntament i és l’administració la que ens ho ha de tornar”, assegura el president de l’entitat, Jaume Pieres.

L’alcalde, Isidre Pineda, va anunciar ahir la intenció de reclamar com a consistori 70.000 pessetes de l’època espoliades dels comptes municipals, del menjador popular infantil i del Sindicat Agrari i la Caixa Rural, però primer esperarà a tenir la segona part de l’estudi, que es presentarà a l’estiu, centrada en l’espoli a les persones físiques. Després cercarà assessorament legal per determinar com s’ha de procedir per al rescabalament. Hi podria haver demandes col·lectives.

“Caldes ha trencat el silenci sobre l’espoli del franquisme. Obrim camí com a municipi. Som conscients que hem obert un meló, potser més gros del que imaginàvem, però era necessari parlar-ne, perquè encara no se n’ha parlat. És evident que a aquells que es van posar al costat del franquisme els va anar molt bé la vida, i als que es van posar al costat de la República, molt malament. No volem assenyalar ningú ni els seus hereus”, va defensar Pineda.

Pieres està determinat que el Centre, almenys, sigui rescabalat pels 90 m² perduts. Les 625 pessetes requisades a l’entitat avui correspondrien a uns 9.000 euros.

Altres víctimes van ser el Sindicat Agrícola, la cooperativa pagesa més important del Vallès, que també va perdre l’edifici, que ja no existeix, a mans de l’Hermandad de Labradores y Ganaderos. També es recull el cas del balneari del carrer de Santa Susanna, 2, requisat per l’exèrcit i, després, via Ministeri d’Hisenda, venut a un particular. Una altra variant repressiva és la que pateixen les empreses vinculades a la requisa patrimonial personal; veïns que reben multes o veuen com se subhasten els seus béns. El taller de cistelleria de Ramon Pobla i Eulàlia Tura, la fàbrica de licors i bodega de Josep Fontcuberta, la impremta de Joan B. Pobla –regidor del PSUC afusellat el 1940–, tots són víctimes de la requisa.

A tall d’exemple de la humiliació miserable practicada pel règim, en el detall de l’espoli a Joan Pobla apareixen inventariats un paraigüer, un ocell dissecat, una gàbia de conills i 25 testos. A Ramon Pobla se li enduen fins i tot un bressol.

Som conscients de les possibilitats que ofereix l’estudi a entitats i descendents per iniciar processos legals
Isidre Pineda
Alcalde de Caldes de Montbui


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Míriam Nogueras serà la candidata de Junts al Congrés

barcelona

El fins ara alcalde d’Alcarràs renunciarà a l’acta de regidor

barcelona

El govern espanyol torna a tancar la porta al traspàs de la xarxa ferroviària

barcelona

Acord de govern tripartit a Roses del PSC, Junts i Gent del Poble

Roses
CONFLICTE BÈL·LIC A L’EST D’EUROPA

Rússia es debat entre defensar la frontera i avançar al Donbàs

Barcelona
PAÏSOS BAIXOS

Els Països Baixos plantegen descomptes per als joves en el lloguer si ajuden els més grans

Barcelona
Rússia

Una nena morta en un bombardeig rus a Dnipro

Barcelona

Els comuns presenten un recurs per reclamar 150 vots d’una mesa a Ciutat Vella

BARCELONA
xina

Hong Kong intenta recordar Tiananmen entre detencions i silenci

Hong Kong