Brasil
Drets Humans
Ianomamis, una ètnia acorralada per l’or
L’extensió de la mineria il·legal, la fam i les malalties devasten aquesta comunitat que habita a l’Amazònia brasilera
Sota el mandat de Bolsonaro, van morir per causes evitables 570 menors de cinc anys
El nou president del país, Lula da Silva, promet revertir les polítiques contra els indígenes promogudes pel seu predecessor
“Més que una crisi humanitària, hi vaig veure un genocidi, un crim premeditat”, denuncia Lula
La tragèdia sempre hi era, amagada a l’Amazònia. Fins que una foto va despertar de l’ensopiment centenars de milers de brasilers. Els infants ianomamis famèlics, amb les panxes inflades de cucs i els ossos marcats sota la pell seca van causar commoció. Les denúncies que sense èxit presentaven els caps indígenes es van escoltar d’un dia per l’altre. Durant quatre anys, el govern de Jair Bolsonaro havia fet tot el que havia pogut per exterminar aquesta ètnia, unes 27.000 persones repartides en 400 llogarets en un àrea rica en or. S’havia de desenvolupar la mineria per fer rendible l’Amazònia, a còpia de treure del mig les tribus mil·lenàries que viuen en aquest territori tan gran com Portugal que fa frontera amb Veneçuela. Luiz Inácio Lula da Silva va arribar al poder al gener amb la promesa de posar fi al drama dels ianomanis. Al febrer, va enviar a la zona el seu ministre de Salut Indígena, Weibe Tapeba. “Sembla un camp de concentració”, va dir Tapeba.
La febre de l’or a la Terra Ianomami, la reserva indígena més gran del Brasil, va començar als anys setanta. I ja no es va aturar. Els garimpeiros, com s’anomena als miners il·legals, van portar el xarampió i la malària, malalties que els ianomamis no coneixien. I també el mercuri, que va contaminar l’aigua, i, finalment, maquinària pesant, aeroports il·legals, crims, prostitució, alcohol i drogues. El món dels ianomamis es va esfondrar de sobre: l’aigua estava contaminada, agafaven malalties devastadores que no coneixien, les preses de caça fugien pel soroll de les màquines i morien de fam. Amb Bolsonaro, tot va empitjorar. El que era cosa d’aventurers es va convertir en una gran indústria il·legal amb 20.000 garimpeiros (miners furtius) protegits per grans empresaris, el crim organitzat i el narcotràfic. El 2019, l’estat de Roraima, on hi ha la Terra Ianomami, va exportar or sense tenir ni una sola mina autoritzada.
“El govern de Bolsonaro va prendre decisions que van perjudicar sempre els indígenes”, diu Alvaro Kaiowá, indígena guaraní, professor de dret a la Pontifícia Universitat Catòlica de São Paulo i membre del Parlament Indígena. “En el cas dels ianomanis, els garimpeiros van anar obtenint lleis beneficioses perquè poguessin explorar aquest espai. No es van fer inspeccions al territori i el mercuri es va ser utilitzar a l’aigua, hi va haver més pol·lució i la devastació de la flora va créixer de manera exponencial. Tot això ha portat a una situació molt preocupant”, explica.
Bolsonaro no havia faltat a la seva paraula de campanya. Destinar diners públics per preservar el mode de vida tradicional dels ianomamis era un dispendi. Per eradicar la misèria de les tribus indígenes, deia, s’havien d’explotar les riqueses de l’Amazònia, que en aquesta zona en particular és rica en or. El seu discurs va donar ales als garimpeiros. Més de 20.000 operaven a la zona quan Lula da Silva va arribar al Palau Planalto, el gener passat. La garimpa s’havia convertit en una indústria sense control estatal, que, com en aquelles antigues pel·lícules del vell oest estatunidenc, arrasava tot el que trobava al seu pas.
El 2020, va arribar la covid-19 i tot va empitjorar. Bolsonaro va ser un negacionista i va promoure des de l’Estat i sense suport científic l’ús de la cloroquina, una droga molt eficaç contra la malària. “El govern medica amb cloroquina els indígenes que tenen covid, però no ho fa amb aquells que estan amb malària. Moren llavors més persones per covid i moren més persones per malària. Bolsonaro és acusat de genocidi davant del Senat per la seva estratègia sanitària contra la covid. Jo vaig donar fe d’aquesta dimensió de genocidi contra els pobles indígenes”, diu Alvaro Kaiowá. “Enmig de greus quadres de desnutrició, Bolsonaro i la seva ministra de Drets Humans, Damaris Moura, prohibeixen l’enviament d’aigua potable a població indígena ianomami. Això revela la intenció d’extermini d’aquest grup indígena”, hi afegeix.
Durant el mandat de Bolsonaro, van morir per causes evitables 570 menors de cinc anys ianomamis, segons xifres oficials publicades per Sumaúma, un mitjà digital especialitzat en l’Amazònia.
Les comunitats indígenes esperen ara que, amb l’arribada de Lula, la situació millori a poc a poc. Al febrer, el nou president va visitar la ciudad de Boa Vista, a l’estat de Roraima, on hi ha hospitalitzats infants ianomamis desnodrits que van ser evacuats en helicòpter. “Més que una crisi humanitària, el que vaig veure a Roraima va ser un genocidi. Un crim premeditat contra els ianomamis, comès per un govern insensible al sofriment del poble brasiler”, va dir Lula.
La primera mesura de Lula da Silva va ser enviar l’exèrcit a treure els garimpeiros de la Terra Ianomami. “Això només es pot resoldre expulsant els miners il·legals, i això només ho poden fer les forces armades”, havia dit Weibe Tapeba el febrer. Alhora, es van convocar metges disposats a tornar a la zona per atendre els indígenes. “Es comença a recuperar l’alimentació dels ianomamis i també la necessària retirada dels garimpeiros. L’escenari, comparat amb la tragèdia que teníem, ha millorat”, diu Alvaro Kaiowá. La presència militar va incentivar l’èxode de centenars de miners furtius, que van veure tallades les seves vies de subministrament d’aliments i combustibles. Les desenes de pobles improvisats depenen del que els arriba per aire, i ara els corredors aeris estan controlats per l’exèrcit.
Feina per desesperació
Però la lluita contra la mineria il·legal porta incorporat un altre problema: un de cada deu habitants de l’estat de Roraima viu del garimpo i no té altres opcions. Són gent pobra, que s’ha llançat a la selva per desesperació. Molts aniran cap a la la zona ianomami a l’altre cantó de la frontera amb Veneçuela o a altres terres indígenes que no estan sota l’ull estatal. Alvaro Kaiowá alerta que també hi ha casos de violència contra els indígenes en altres regions del Brasil, com ara el Mato Grosso, on la baralla és per les terres de conreu i la desforestació. Al Brasil, hi ha 800.000 indígenes, per una població de 210 milions d’habitants. Tots ells estan en perill.
Mil anys habitant a l’Amazònia
F. MolinaEls ianomami habiten a l’Amazònia des de fa més de 1.000 anys. Van tenir contactes amb altres grups indígenes fins a finals del segle XIX i després van viure aïllats dels no indígenes almenys fins al 1910, segons l’Institut Socioambiental (ISA), organització civil que defensa la diversitat al Brasil. Avui, ocupen una regió de 190.000 quilòmetres quadrats al nord de l’Amazònia que s’estén fins al riu Orinoco, a Veneçuela. Segons l’ISA, els ianomamis formen quatre subgrups que parlen llengües d’una mateixa família: ianomae, ianomami, sanuma i ninam. Els indigenistes calculen que la diferenciació lingüística es va iniciar fa set segles a partir d’un grup que vivia a la regió sense contacte des de feia uns 300 anys. La població ianomami total al Brasil s’estima en uns 27.000, als quals cal afegir 7.000 més del cantó veneçolà. La Terra Ianomami és, des del 1992, reserva ambiental protegida per un decret federal. És per això que tota activitat minera, com ara la dels garimpeiros, està prohibida per llei. Les activitats extractives xoquen de ple amb la cultura ianomami, basada en un profund respecte per la naturalesa. Segons la seva cosmogonia, l’urihi és el bosc que Omama, divinitat creadora de l’univers, els va cedir perquè hi visquessin de generació en generació. La terra cedida es diu yanomae thëpë urihipë, ‘bosc d’éssers humans’. “Omama ens protegeix a nosaltres i al bosc que ens sosté avui i en les generacions futures”, va dir, fa poc, Davi Kopenawa, líder i xaman ianomami.