Política

JAUME OLIVERAS I MARISTANY

ALCALDE DEL MASNOU (ERC)

“Hem trencat amb la imatge que al Masnou només s’hi venia a dormir”

“Pactar amb el PSC va ser una bona decisió que ha permès mantenir la governança fins avui”

“El principal problema que tenim és la falta d’habitatge assequible

“El tancament ha estat un cop dur i ens obliga a accelerar els processos per habilitar sòl industrial”

L’expropiació del pati del Casino no ha estat un procés fàcil, però era necessari per al municipi
El Masnou es va avançar en el seu moment fent propostes per pacificar l’N-II
Volem que convisquin dos sistemes: el porta a porta i els contenidors intel·ligents

Jaume Oliveras (el Masnou, 1962) va entrar com a regidor de la CUP el mandat 1987-1991 i l’any 1995. Ha desenvolupat diferents càrrecs a ERC i va ser diputat al Parlament (1999 i 2003) i a la Diputació de Barcelona (2003-2066). És alcalde del Masnou des del 2015.

Ha estat un mandat atípic. Quin balanç en fa?
Crec que el Masnou se n’ha sortit força bé. Com has dit, ha estat un mandat d’una alta complexitat. No només aquests fets que han determinat moltes coses a nivell de tots els municipis de Catalunya, sinó que també hem tingut les nostres problemàtiques específiques i d’altres similars a la resta. Vam començar un mandat, com deia, molt complex amb l’assalt a l’alberg on hi havia els menors no acompanyats. Un fet molt lamentable que va portar problemes de convivència al municipi que vam gestionar de la millor manera possible. Després vam patir el temporal Glòria; després va venir la covid; després, la crisi energètica com una de les conseqüències de la guerra a Ucraïna, i fins ara. Què hem fet durant aquest mandat? Intentar donar la millor resposta a la crisi, a totes les situacions complexes que hem viscut, però sense renunciar a tots els projectes de transformació del municipi que portàvem en el programa electoral. Hem pogut tirar endavant unes quantes propostes, que potser podrien haver anat més de pressa, però la complexitat de l’administració i de la situació que hem viscut ens ha dut on som ara. Tenim molts temes en marxa que espero que en el proper mandat puguin veure la llum.
Per què pactar amb el PSC? Un partit amb el qual ERC va tenir topades en anys anteriors?
Perquè en política hi ha una cosa important que són les matemàtiques. Tu necessites per aprovar determinats temes que tenen una rellevància per al municipi una majoria sòlida i absoluta. Dit això, quan sorgeix la necessitat del pacte? Després de la situació de crisi que vivim, el govern decideix tirar endavant un pla de reactivació social i econòmica. Arran d’aquest pla obrim converses amb les diferents forces a veure quins grups estan disposats a entrar en el govern. I ho oferim bàsicament a dos grups que crèiem que podrien tenir certa predisposició a acceptar el pacte, que van ser Junts i el PSC. Finalment això cristal·litza en un acord amb el PSC, que entra a govern a finals de l’any 2020, que s’ha mantingut en la governança del municipi tirant endavant la majoria de projectes que ens havíem proposat des de l’inici. Per poder governar una situació difícil de crisi i com a resposta a la reflexió que havíem fet al respecte, vam segellar el govern d’àmplia majoria.
Amb el temps s’ha vist que va ser una decisió encertada?
Sí. N’estic plenament convençut perquè ha permès moltíssims acords que en alguns casos també hem compartit amb les altres forces municipals, sortosament. Va ser una bona decisió que ens ha permès mantenir la governança al Masnou fins al dia d’avui. Perquè l’objectiu d’un govern municipal és tirar endavant el programa amb què es va presentar a les eleccions.
Parlem dels projectes. Quins han començat, quins han quedat a mitges i quins, en un calaix?
N’hi ha hagut molts en aquests quatre anys. Alguns arrosseguen un cert retard, per culpa de les situacions viscudes, com ara en l’àmbit de la transició energètica. Estem desplegant la instal·lació de plaques fotovoltaiques als edificis municipals. Ara hem finalitzat un parell de projectes i en començarem a executar uns de nous arran dels ajuts rebuts de la Diputació de Barcelona. Gràcies a l’aprovació dels pressupostos municipals s’han pogut tirar endavant canvis de planejaments urbanístics que permeten al municipi guanyar espai públic i, sobretot, un dels màxims objectius, habilitar espais per poder disposar d’habitatge de protecció oficial. Dels 110 habitatges que tenim actualment passarem aviat a uns 143. I estem en converses amb l’Incasòl per parlar de noves promocions d’habitatge de lloguer públic. Dels 110 d’ara, als 143 en procés i arribant en els propers anys a uns 500. En un altre aspecte, també hem invertit un milió d’euros en dos processos de pressupostos participatius que han suposat un exercici molt interessant i que han obtingut una altíssima participació que ens ha encoratjat a seguir en la mateixa línia.
Potser la pedra a la sabata ha estat l’expropiació del pati del Casino?
No ha estat un procés gens fàcil, però és una necessitat per un municipi que estava patint tants canvis a nivell urbanístic i de mobilitat. Entre aquest eix de pacificació que enllaça el parc Vallmora, la plaça de les Dones del Tèxtil i la carretera N-II no tenia sentit que hi hagués un espai amb una tanca, i per tant necessitàvem que els espais públics respiressin i fossin accessibles per a tothom. I el Masnou, com qualsevol Ajuntament, havia de tenir una plaça de la vila, i això ajudarà el municipi a posar-se al dia i a tenir un gran espai al centre.
El Masnou defensa ser una comunitat sostenible. Desenvolupi’m la idea.
El Masnou és un municipi amb una certa qualitat de vida, però on també hi ha dificultats. L’Ajuntament intenta donar resposta a aquests problemes a través d’un seguit d’ajuts i de programes socials, però el nostre objectiu és crear un espai públic que també creï les condicions perquè la gent no només dormi al Masnou, sinó que també hi visqui. Volem que sigui un municipi sostenible des de tots els punts de vista. Perquè la gent no només formi part de la població del Masnou mentre desenvolupa les seves tasques laborals fora. Que no sigui una població dormitori i que la gent hi pugui viure i conviure.
S’ha trencat definitivament amb aquesta imatge?
Queda molt recorregut per fer, però crec que hem trencat amb la imatge que al Masnou només s’hi venia a dormir. La feina en aquest sentit dels últims anys és evident: fer de vianants el carrer Roger de Flor, crear la plaça de les Dones del Tèxtil… Tota aquesta centralitat urbana que hem anat creant i que volem continuar creant amb un dels projectes que no s’han pogut executar com és la plaça de la Vila al costat de l’Ajuntament i que ara mateix és el pati del Casino. Tot això ens crea unes condicions per millorar la situació de l’espai públic de casa nostra. I després no podem oblidar que tenim un altre gran projecte, que aquest evidentment impulsa la Generalitat i en el qual l’Ajuntament del Masnou es va avançar en el seu moment fent una sèrie de propostes que és el projecte estratègic de pacificació de la carretera N-II i els nous accessos a l’autopista C-32.
Parlem d’aquesta pacificació. S’ha donat resposta al projecte inicial plantejat pel Masnou?
Crec que coincideix força amb la idea que teníem i amb això estem satisfets de la resposta obtinguda per part de la Generalitat. Amb ella hem de tancar encara serrells, però a grans trets ens hem entès. De ser una via molt transitada a convertir-se en un carrer dins de la nostra trama urbana, amb un carril bici i amb els nous accessos a l’autopista és un canvi radical en la mobilitat i en la configuració del nostre municipi en què fa molt de temps que treballem i on l’espai està pensat més per al vianant que no pas per al vehicle.
Són un dels municipis amb una renda per càpita més alta. Això pot donar una falsa imatge sobre els problemes que pot tenir la població?
Al Masnou hi ha problemes, evidentment. I la crisi l’ha colpejat igual que en altres llocs i les conseqüències de la pandèmia s’han deixat sentir de la mateixa manera que arreu. Tenim una taxa d’atur per sota de la mitjana, al voltant del 8%, una situació de bona convivència, però també hi ha problemes, perquè hem hagut de reforçar les línies d’ajut de la cartera de serveis socials. Som un municipi on s’hi viu bé, però, com hem comentat abans, el principal problema que tenim és la falta d’habitatge assequible, que provoca que la gent, sobretot els joves, es vegin obligats a marxar del municipi. Els processos de creació d’habitatge públic son lents, però el primer que han de fer les poblacions que no tenen sòl públic, com és el nostre cas, és aconseguir-lo a través de canvis urbanístics. Canvis que ens han fet guanyar espai públic per crear equipament, espai verd i sobretot disposar en un futur proper de noves promocions d’habitatge oficial.
Ha comentat els episodis de violència que hi va haver a l’inici del mandat. La seguretat al Masnou està garantida?
El Masnou és un municipi segur. Des de fa un temps vivim en una situació que m’agrada dir que és òptima i satisfactòria, tot i que no vol dir que no hi pugui haver fets puntuals.
Pel què fa a l’economia local, el tancament de l’antiga Dogi ha estat un cop dur.
Cert. Va ser un cop important i ens obliga a accelerar determinats processos d’habilitar sòl industrial amb tot el tema del Camí del Mig, on hem heretat un planejament amb moltes problemàtiques d’una enorme complexitat i en el qual l’Ajuntament ha hagut de donar resposta a algunes sentències urbanístiques que ens eren adverses. En aquests moments hi estem treballant perquè en els propers anys hi pugui haver una important mostra de sòl industrial a disposició de les empreses i que garanteixi noves possibilitats al municipi.
Cap on va l’estratègia per fomentar l’economia local?
Hem de mirar de no perdre i també augmentar. Parlem del Camí del Mig perquè l’activitat industrial no pot desaparèixer del Masnou. És un dels nostres objectius fonamentals. Evidentment la nostra és una economia principalment de serveis, amb uns importància cabdal, però, hi insisteixo, no podem renunciar al percentatge d’indústria que volem que s’ampliï. Una economia local necessita la indústria per poder tirar endavant.
Dins d’aquest concepte de comunitat sostenible hi entra el projecte de la recollida porta a porta.
Tenim encara vigent un contracte de recollida de la brossa que esperem poder canviar l’any vinent. És un contracte que arrosseguem de molts anys i amb moltes deficiències importants. De moment aquest any hem engegat una experiència pilot porta a porta en una part del municipi, perquè l’objectiu és que amb el nou contracte al Masnou convisquin dos sistemes: el porta a porta i el de contenidors intel·ligents. Aquesta combinació millorarà segurament la qualitat del residu recollit i que es distribuiran segons la configuració urbana de cada zona.
La prova pilot ha rebut el vistiplau dels participants?
Evidentment sempre costa una mica engegar aquests sistemes, però amb el porta a porta estem satisfets malgrat que sent una prova pilot té les seves limitacions. És semblant a la resposta obtinguda quan hem posat en marxa una altra experiència amb la zona verda i que al principi va crear un cert rebombori, però al final s’ha consolidat. És bo fer-ne balanç a final de mandat per poder engegar-les amb més força a l’inici del següent.
Què serà el primer que faci si torna a ser escollit?
Donar continuïtat al que tenim en marxa i preparar el pressupost del 2024. Un pressupost on haurem de combinar altre cop l’ambició pels projectes amb el rigor en la despesa i no estirar més el braç que la màniga. Executarem tots aquells compromisos que estan a cavall, com ara el de les plaques fotovoltaiques, el canvi de la gespa del camp de l’Atlètic del Masnou, la remodelació del pati de l’escola d’Ocata…
El projecte educatiu del municipi també s’ha presentat com una aposta imprescindible. Per què?
El projecte educatiu del Masnou es basa, primer de tot, en la bona entesa que hem tingut tots aquests anys amb la comunitat educativa. Hi ha hagut una entesa i un esforç d’inversió en els equipaments. En el 2003, també liderat per ERC, va començar el Pla Educatiu del Municipi i en aquest mandat l’hem recuperat per tirar endavant un seguit de línies que ajudin a la transició entre el món escolar i el laboral, entre les diferents etapes educatives i altres activitats que ajuden a arrelar els nostres joves i en general tota la població, perquè volem que tothom en formi part, d’aquest concepte d’educació permanent. Una societat que posa l’educació en primer terme i que va més enllà dels infants i dels joves en edat escolar i fa que hi participi tota la ciutadania és una societat que aposta per la qualitat de vida
Disposen d’un Pla Local Contra el Canvi Climàtic. Respostes locals a un problema global?
Són plans que ja existeixen en altres municipis i nosaltres ens hem dotat d’aquest instrument perquè és una de les necessitats bàsiques actualment. Un pla que afecta no només la transició energètica, com he dit abans, sinó diferents accions que hem dut a terme, com ara la generalització de la instal·lació de plaques fotovoltaiques en els edificis municipals, l’estudi que hem encarregat sobre comunitats energètiques perquè l’energia que es generi amb aquestes plaques es pugui compartir entre els veïns i finalment en els diferents aspectes vinculats a la mobilitat sostenible. Tenim l’obligació de fer aquest camí, perquè no hi ha alternativa.
L’etern problema de la regressió de les platges al Maresme s’ha estabilitzat finalment?
El Baix Maresme continua patint aquest problema endèmic, tot i que a la part central del Masnou podem gaudir d’una platja amb unes dimensions considerables. Però és cert que la regressió es manté en els dos extrems del municipi. Allò que sí que s’ha demostrat fins ara és que tots els projectes de regeneració abocant sorra per part del Ministeri només han fet que repetir els errors anys rere any i no han servit de res. La regeneració artificial de les platges ha fracassat.El Masnou és un dels municipis que es troben en un extrem del Maresme.
El concepte de comarca i d’unitat territorial continua grinyolant després de tants d’anys?
(Riu) A veure, el Maresme és una realitat, una comarca existent, però té una diversitat territorial important. Depèn de quina zona som bastant diferents. El Baix Maresme, de Montgat a Mataró tenim unes característiques molt similars, igual que els pobles que configuren l’Alt Maresme. Nosaltres com a Masnou, igual que altres poblacions properes, tenim diferents serveis de referència no a la capital, Mataró, sinó directament a Barcelona. A més, tenim una relació molt estreta amb Badalona, per exemple, en l’àmbit sanitari on depenem de Can Ruti o en el de les polítiques d’ocupació. Per tant, som un punt de cruïlla entre dues realitats.
Com afronta les eleccions? Creu que la gent li tornarà a fer confiança?
Això és veurà el 28 de maig, però tot el grup d’Esquerra intentarà que sigui així perquè tenim un projecte de municipi que hem anat dissenyant en aquests anys i que creiem que ha de tenir continuïtat. Allò que el municipi no es pot permetre és anar enrere i tornar a unes polítiques que no creaven un espai urbà on el protagonista fos el vianant o que no pensaven en els espais públics. Nosaltres hem creat una empresa de serveis municipals que gestiona tot el pla de mobilitat i en el ple d’aquest mes portem l’establiment de la gestió de l’aigua que serà un procés gradual. Hem fet apostes arriscades en aquest mandat que configuren un projecte de municipi pel que fa als serveis, a l’espai públic i a la convivència entre veïns i veïnes que esperem i volem que tingui continuïtat.
Per cert, l’oposició li ho ha posat fàcil?
A veure, nosaltres hem gaudit des del desembre del 2020 d’una majoria còmoda i també hem tingut suport dels altres grups municipals, com ara de Junts o de la CUP en determinats moments.
Encetant el tercer mandat. Serà l’últim?
Això mai se sap i en política local encara menys. Em presento per tercer cop, fa vuit anys que estic com a alcalde. Em vaig presentar el 2011 en un context difícil pel meu partit i vaig entrar com a regidor, el 2015 vam entrar sis membres d’ERC i em van escollir alcalde i el 2019 en vam obtenir nou. A veure com va aquest maig, però convençuts del projecte que portem entre mans.
Què fa especial el Masnou? Per què la gent hi vol venir a viure?
A la gent li agrada venir al Masnou. En aquests darrers anys hem fet una millora en l’espai públic, i malgrat tenir un problema d’habitatge públic, tenim una situació geogràfica privilegiada amb el mar i la platja i al costat de la capital del país i això configura unes condicions òptimes per decidir-se a quedar-se a viure i també a treballar. És atractiu per viure-hi, però sobretot hem de pensar que els masnovins i les masnovines i les generacions que pugen puguin continuar vivint al Masnou. Aquest és el nostre principal repte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Xavier Fonollosa
Alcalde de Martorell (Junts per Martorell)

“Hem fet cent vegades més habitatge protegit que Colau”

Martorell
Lluís Campmajó
Cap de l’oposició per Activa Vidreres

“L’equip de govern no ens dona l’oportunitat d’aportar”

VIDRERES
Rússia

Biden es reuneix amb la família de Navalni a San Francisco

Barcelona
Rússia

La mare de Navalni ja ha pogut veure el cadàver

Barcelona
País Basc

Urkullu convoca les eleccions per al 21 d’abril

Barcelona
Rússia

El govern espanyol desconeixia que el pilot rus residia a l’Estat

Barcelona
estat espanyol

El jutge Pedraz investigarà l’ús de les clavegueres de l’Estat contra Podem

barcelona

Cinc representants d’IdC de la Selva aniran a la trobada estatal

santa coloma de farners
OTAN

Mark Rutte obté el suport dels EUA i el Regne Unit per liderar l’Aliança

Barcelona