La ultradreta s’imposa a les constituents de Xile

L’ultradretà Partido Republicano, liderat per José Antonio Kast, ha arrasat en les eleccions constituents de Xile celebrades diumenge. Amb el 99% dels vots escrutats, s’ha imposat amb un 35,5% dels sufragis, que li atorguen com a mínim els 20 consellers que li calen per tenir poder de veto a l’òrgan constitucional, informa l’agència Efe. Kast, partidari de mantenir l’actual constitució, defensa aferrissadament el model de neoliberalisme econòmic que va prevaldre a Xile durant la dictadura militar que va instaurar Augusto Pinochet després del cop d’estat del 1973.

En segon lloc de les constituents, i amb un 28,5% dels vots, ha quedat la llista conjunta Unidad Para Chile, que agrupa el gruix dels partits oficialistes, amb el Frente Amplio, del president Gabriel Boric, el Partit Comunista i el Partit Socialista. En tercera posició ha quedat la dreta tradicional, que s’aplega a la coalició Chile Seguro, dins de la qual hi ha la UDI, Renovación Nacional i Evópoli, amb un 21% dels vots. Todo por Chile ha obtingut el 9% dels vots i el populista Partido de la Gente ha obtingut el 5,5% dels suports.

D’aquesta manera, el bloc dretà supera les expectatives i suma més de 30 escons, que, si es confirma una aliança de cara a elaborar la nova Carta Magna, representen majoria absoluta i li estalvien qualsevol pacte amb l’esquerra per tirar endavant el seu projecte constitucional, que pretén mantenir l’statu quo actual.

“Avui podem respirar alleujats; que mai més el sectarisme s’apoderi de la nostra pàtria”, ha declarat Kast, que considera que el govern ha de “garantir l’ordre, la pau i la prosperitat”. Amb la seva aposta per combatre la violència, una de les principals preocupacions dels xilens, Kast surt també reforçat de cara a les presidencials del 2025.

Per la seva banda, el president xilè, Gabriel Boric, ha demanat a a l’ultradretà Partit Republicà “actuar amb saviesa i temperància” i ha instat la formació ultra a “no cometre els mateixos errors” del primer procés constitucional, dominat per l’esquerra i que va fracassar el setembre passat després del rebuig en plebiscit de la proposta de Carta Magna. “Aquest procés no pot ser de vendettes, sinó de posar al davant Xile i la seva gent abans que els interessos partidistes o personals”, ha assenyalat Boric.

Ara, els 50 consellers —25 homes i 25 dones— elegits diumenge prendran possessió el 7 de juny i tindran cinc mesos per elaborar una proposta de Constitució, que es votarà el 17 de desembre, i que hauran de redactar a partir d’un esborrany creat per 24 experts designats pel parlament xilè. També hauran de complir principis bàsics acordats pels partits com ara la declaració de Xile com a “estat social i democràtic de dret”, la “indivisibilitat de la nació” i el sistema bicameral.