Política

ESPORTS / POLÍTICA

Jesús Bartolomé, un polític campió d’atletisme

Mor als 79 anys el lleidatà, que va ser campió d’Espanya de triple salt, medalla als Jocs Mediterranis i diputat de CiU

Jesús Bartolomé i Carrascal, exdiputat de CiU entre el 1995 i el 2003 i antic atleta d’origen basc, ha mort als 79 anys deixant un extens currículum, que inclou la seva presència en la junta directiva de la Unió Esportiva Lleida del 1981 al 1983. Bartolomé, que va néixer a Sant Sebastià, va ser un atleta de renom en l’àmbit basc, català i espanyol. La seva especialitat era el triple salt. El 1991 va rebre la Medalla de Turisme de la Generalitat.

El 1972, quan ja era campió de Catalunya, es va traslladar a Lleida. Va fitxar per la secció d’atletisme del Barça i aquella mateixa temporada va quedar campió d’Espanya tant en pista coberta com a l’aire lliure. En aquest segon campionat va establir la seva millor marca (16,12), que també va ser rècord de Catalunya. Va ser 26 cops internacional. El seu èxit més rellevant va ser la medalla de bronze que va guanyar als Jocs Mediterranis d’Esmirna (1971). A Lleida va ser membre del Col·legi Oficial d’Aparelladors.

Va començar la seva trajectòria política el 1977 quan va ingressar a Unió Democràcia de Catalunya. A les eleccions municipals del 1987 va ser elegit regidor de CiU a l’Ajuntament de Lleida, on va ser portaveu del grup parlamentari, segon tinent d’alcalde i president de les comissions de Governació i d’Esports. Del 1987 al 1991 va ser diputat territorial a la Diputació de Lleida. El 1995, quan era delegat territorial a Lleida del Departament de Medi Ambient, va ser elegit diputat en les eleccions al Parlament. S’hi va estar dues legislatures. També va ser secretari de la comissió d’estudi sobre la situació de la pesca a Catalunya, que tenia com a objectiu millorar l’hàbitat dels rius i representant territorial d’Esports a Lleida.

Com recordava fa uns anys el redactor en cap del diari Segre, José Carlos Miranda, una de les grans anècdotes de Bartolomé va ser el viatge que va fer amb el seu cotxe particular el 17 d’octubre del 1986 a Lausana al costat de Pere Miró, que en aquells moments era director de l’INEF de Lleida, i del mateix periodista per assistir al nomenament de Barcelona per als Jocs del 1992. Miró acabaria convertint-se en director general del COI i en un dels homes amb més poder de l’esport internacional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona
estat francès

França aprova una llei que castiga la discriminació capil·lar

barcelona

Banyoles aspira a organitzar el mundial de piragüisme marató del 2028

BANYOLES
nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA
política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona