La núvia imperfecta

El fúcsia no és color de núvia. Potser sí de núvia que ja ha donat el sí i que després de l’àpat es muda de conjunt per sumar-se a la festa amb els convidats. Sigui com sigui, és un color llampant i ahir és el que va escollir Ada Colau per a la camisa amb què va assistir a un acte electoral, que va semblar una festa, i on va ser presentada per l’actriu Rocío Manzano com “la núvia de Barcelona”. Una núvia somrient, feliç de veure’s envoltada d’amics, però també imperfecta, i no pas pel color de la vestimenta.

El lloc escollit per a l’acte sí que feia per a una núvia. El jardí dels Tarongers, amb entrada pel carrer Elisabets, és un espai singular amb una quietud que el converteix en un racó de bellesa enmig del bullici del Raval Nord, com ho és el jardí de la casa d’Ignacio Puig, a tocar de la Rambla. Sota els tarongers, carregats ja de fruita, cadires blanques amb els convidats a l’acte, tots ells intel·lectuals que han signat un manifest de suport a la candidatura de Colau.

La primera filera de cadires la capitalitzava el món de la faràndula, amb l’actor Ferran Rañé, Vicky Penya, Mario Gas o Judit Martín, la popular actriu de Polònia i l’Està passant, protagonista del gag en què representava ser la Mare de Déu del Rocío. Del món de la política, la vella guàrdia d’Iniciativa per Catalunya, amb Joan Saura, Imma Mayol o Jordi Borja, tampoc s’ho va voler perdre.

Com si dels participants en els regals d’una llista de noces es tractés, l’organització de l’acte va distribuir la relació dels 300 noms de les personalitats que han signat el manifest pro Colau. N’hi ha de tot l’Estat, com el cantant Ismael Serrano, l’actor Juan Diego Botto o el jurista andalús Javier Pérez Royo, que ahir va ser en persona al jardí dels Tarongers per prendre-hi la paraula i denunciar “la guerra judicial” contra Colau.

De padrins de l’acte també en van exercir, a través d’un missatge enregistrat en un vídeo, la trompetista Andrea Motis, l’escriptora Rosa Regàs i, presencialment, l’advocat i escriptor Carlos Zanón, que va reconèixer que és el primer cop que fa costat públicament a una opció política de la qual va destacar que té una manera de fer que “m’interpel·la” en allò que és bo i en allò que és dolent perquè va reconèixer que no tot el que havia fet Colau és del seu gust.

I vet aquí les imperfeccions de “la núvia de Barcelona”, que quan va prendre la paraula no es va posar en format esplèndida sinó que va fer-ho en sintonia amb les paraules de Zanón, reconeixent fins a dues vegades que s’havien “comès errors” i que els vuit anys del seu govern “no han estat perfectes” però que, malgrat tot, “hem demostrat que es podien canviar les coses”.

I acabats els parlaments, que a les bodes acostumen a ser el menys interessant, van venir la música i les fotos, on tothom va sortir somrient, menys Judit Martín, que no parava de fer ganyotes. I aleshores es va obrir el cava i també hi havia carquinyolis. El desig de tothom, molt clar: que diumenge al vespre puguin tornar a brindar i no toqui rosegar cap derrota.